Què hi feu allà, companys?

Concentracions davant de la seu del PP a Barcelona. Que se’n vagi la màfia... D’on? Del regne borbònic? De la monarquía espanyola? No havíem quedat que el Règim i la Màfia eren la mateixa cosa? No havíem dit que l’Estat espanyol era irreformable i que per tant se’ns feia imprescindible proclamar la República Catalana? Què hi feu, doncs, demanant davant un partit d’obediència borbònica unes mesures reformistes? Que se vaya la mafia. Mare de déu, santa innocència.

Jo puc comprendre que, com a internacionalistes que som, anem a protestar per la corrupció del Regne com ho fem per la repressió d’Erdogan al consolat turc, o constantment davant les seus israelianes. Si es tracta d’un acte de solidaritat amb els pobles d’Espanya, un acte de solidaritat internacional, ja ho trobo bé.

Però no entenc que es pugui veure com un acte polític. Jo protestaria davant de na Núria de Gispert, que va dient que no tenim pressa i que potser fem la consulta el 2015. Cridaria a Mas-Collell, que parla de fer un front comú amb altres comunitats per negociar el finançament -les molles- amb la Metròpoli. Aniria a pressionar el President per veure si ja ha passat a net la carta que li havia de dur a en Rajoy. Protestaria per l’apocalipsi zombi de la Puta i la Ramoneta que no acaben mai de reposar a les seves tombes.

I si es tracta de fotre fora la màfia, així de forma genèrica, ja sabem que a Catalunya no se’ns acabarà pas la feina: Bagó, Todó, ACS, ATLL... Què hi feu, companys, demanant reformes al regne borbònic? Que sou per atzar votants del PP sorpresos perquè els partits del 78 i l’Estat espanyol han actuat de forma feudal? No teníem notícia que l’Estat espanyol mai no va deixar de ser despòtic i corrupte? I doncs, a què ve aquesta sorpresa i escàndol pel cas Bárcenas? Oh! Ah! Uh! La Màfia governa Espanya. Anem a queixar-nos al partit que, segons les enquestes, encara guanyaria les eleccions. El partit de la majoria més absoluta de la història. Al partit de Llanos de Luna que ens nega no nomès la llibertat sinó l’existència.

Segons que diuen les cròniques, a la protesta es va cridar allò (en castellano para que lo entienda todo el mundo) de “El pueblo unido jamás será vencido”. Quin “pueblo”? El poble autonòmic de les entrañables provincias catalanas? El poble federal que espera la III República Española? O el poble català lliure i republicà? Perquè precisament el que estem fent és una transformació, un canvi radical en el demos, en el subjecte polític. Així que “el pueblo”, entès como “el conjunto de todos los españoles, donde reside la soberania”, que diu allò de la constitució, no fóra pas el meu poble. Germà i amic sempre, però políticament diferent.

Ja no estem a l’11-M, germans.

No us comprenc, companys i amics. No és pas dolent passar un vespre protestant davant qui sigui. Com a acte recreatiu ho trobaré sempre entretingut i digne. El que no capto és el missatge polític. Segons que tinc entès, el passat 23 de gener el poble català, a través del seu Parlament i obeint una elemental realitat política i popular, es va proclamar sobirà. I doncs? “Que se vaya la màfia”... de Madrit? Trobo estrany que el poble català, en ple procés d’alliberament, es trobi preocupat per les contradiccions de l’adversari. Perquè recordeu: L’Estat espanyol és l’adversari. El PP és l’adversari. I així? Algú s’imagina els patriotes algerians amoïnats per les crisis de govern francès durant la guerra d’independència? Què van fer el pobles bàltics quan el cop d’Estat del 91. Van sortir a defendre Gorbatxov i l’statu quo soviètic o van aprofitar la debilitat de Moscou per fer via?

Tal i com jo ho veig, el cas Barcenas a mi no m’indigna, em justifica encara més. Demostra però no sorprèn. Accelera i carrega de raons i no pas debilita. Barcenas no em fa anar queixós a la seu del PP. Al contrari, en fan ganes de reservar taula a La Camarga per celebrar-ho. El PP corrupte? Oh! Ah! Toquem a somatent, que torni la indignació!

Estic absolutament segur que vaig errat i per això només demano si algú té la bondat d’explicar-me què hi feu davant la seu de l'adversari queixant-vos perquè és mes dèbil que mai.