eldiario.es

Menú

Entrevista | Eulàlia Reguant (CUP)

"Assumim que no farem un pla de xoc ambiciós"

La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, negocia amb Junts pel Sí el paquet de mesures socials a aplicar en l'inici de la legislatura, del qual assegura que la seva "pròpia gent està molesta" perquè "té poc de canvi estructural"

"Crèiem poder convèncer JxSí, no d'enterrar Mas, sinó de fer canvis en la lògica per facilitar eixamplar la base social, però no hem pogut", assegura Reguant

Considera que la taula està avançant i anuncia una proposta d'acord que inclou mesures sobre pobresa energètica, emergència habitacional, pobresa infantil, llei de dependència i Renda Mínima d'Inserció, que quantifica en una primera fase al voltant dels 200 milions d'euros

- PUBLICIDAD -
 Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP.

Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP. SANDRA LÁZARO

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és una de les diputades de la CUP que formen l'equip negociador amb Junts pel Sí a la taula de "pla de xoc", una sobre la qual estan posades totes les mirades després que la CUP hagi suavitzat seva posició respecte a la investidura de Mas. La formació de l'esquerra independentista s'està afanyant per tancar un acord que pugui exposar davant les seves bases en l'assemblea que celebraran el proper 27 de desembre, on es votarà sobre investir o no al candidat de Junts pel Sí. Reguant és una de les encarregades de procurar "el millor acord possible", en un escenari en què un acord que l'assemblea consideri insuficient podria desembocar en eleccions anticipades al març.

Què li ha semblat l'article de Fernández en el qual proposava investir Mas?

Comparteixo part de la seva anàlisi. Les propostes que fa estan sobre la taula, que jo no veig clares, però sí que comparteixo part del relat de la necessitat d'acords, d'entendre que la conjuntura és complicada. Però clar, el que ha generat tots els titulars és el de "dos vots al procés", obviant que parla de la necessitat d'arribar a acords en el pla de xoc o concrecions sobre la ruptura. És això és el que va sortir del debat nacional: seguir buscant acords per arribar a una proposta.

Després de prometre durant la campanya i després que no investirien a Mas, ara la CUP no n'està segura i el sotmetrà a una assemblea el dia 27. Què ha passat per aquest canvi?

Jo crec que estem segurs i que diumenge va sortir reforçada la idea de buscar algú alternatiu a la presidència. La CUP això ho té clar. El que hi ha sobre la taula és la dificultat de no haver arribat a aquest candidat alternatiu, de no convèncer Junts pel Sí de la necessitat d'això. Arribats a aquest punt, quan estem en un carreró entre Mas o març al que ens han portat, hi ha diferents plantejaments que hem de discutir i analitzar amb profunditat política.

Però que això anava a passar ja podia intuir-se el 27-S a la nit. Per què seguir assegurant que no investirien a Mas durant mesos, si en realitat no estava tan clar?

Hem de fer autocrítica d'aquests dos mesos. Hem avançat molt menys del que volíem. Per a nosaltres era millor investir abans de les eleccions espanyoles, per tant, alguna cosa no hem fet bé o no hi ha la possibilitat correctament. Crèiem que si fèiem una anàlisi compartida amb Junts pel Sí sobre el resultat de les eleccions ens adonaríem que hi havia certes coses que s'havien de canviar, i que podríem convèncer Junts pel Sí, no d'enterrar Mas, sinó de fer canvis en la lògica per facilitar eixamplar la base social. Però no hem pogut.

Plantejava Quim Arrufat l'1 d'octubre que la CUP podria investir Mas però que això comportaria la fi del procés sobiranista.

Estem en aquest punt. Per això hem de plantejar-nos que el moviment anticapitalista i l'esquerra independentista resisteixi a tot això i no carregar-nos un moviment que ha arribat fins aquí després de molts anys d'història. Jo crec que les declaracions d'en Quim, que en aquell moment van ser malenteses, el que venien a dir és que ens podien portar fins aquí, però que era el pitjor que li podia passar al procés. Hem treballat per no arribar fins aquí, però és a on ens han portat. La capacitat de construcció de relat per part del poder és bèstia, i a les nostres bases els ha arribat la història totalment mediatitzada. Ens hem trobat acorralats i no hem sabut sortir d'aquí.

Es parla que hi ha diputats que han dit que se'n van si s'investeix Mas. Què hi ha de cert?

Som 10 persones, som el reflex de l'organització i de la candidatura, cadascuna té una opinió diferent, totes amb matisos, i hi ha qui no vol investir Mas. El marxar o no marxar forma part de la rumorologia, i tots en algun moment podem haver dit "abans me'n vaig". Però el que tenim sobre la taula ara mateix és que el 27 hi ha una assemblea sobre la base de la qual actuarem els següents dies.

Però el risc de la ruptura interna existeix.

Sí, el risc existeix, com ha existit en altres debats. En la història de la CUP ha hagut diversos moments on s'han votat coses difícils i on hi ha hagut risc de ruptura. Ara estem davant la decisió més important que ha hagut d'abordar mai la CUP, i el risc es torna a produir. Per això s'ha de trobar el carril central per evitar aquesta ruptura, o el menor dany possible, nosaltres i el país, o la República catalana que hem de construir.

Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP.

Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP. SANDRA LÁZARO

Diu David Fernàndez que poden prestar dos vots a Mas a canvi d'un pla de xoc social. Hi ha possibilitats de fer aquest pla de xoc? Hi ha recursos per a això?

Depèn de a què li diguem pla de xoc i de quines mesures posem. És evident que la caixa és la que és i no podem fer floritures. Hi ha petits marges de maniobra en pròrroga pressupostària. Ara estem al desembre, els pressupostos del 2016 no estan aprovats, hi ha d'haver una pròrroga pressupostària i aquí hi ha un petit marge. Quan parlem d'emergència social sempre és molt complicat prioritzar, però no podrem fer tot el que podríem fer. Estem analitzant lleis aprovades que cal desplegar. I alhora, algunes mesures que no són tant de pla de xoc però es poden dur a terme gairebé sense cost.

Per exemple?

Per exemple aplicar ja la ILP d'habitatge, la 24/2015. Hi ha una part important que recau en els ajuntaments, però la Generalitat es pot posar a treballar ja. Aquesta és una llei que no resol tots els problemes, però resol una part important d'ells. També sense cost és aturar externalitzacions i privatitzacions.

Aturar privatitzacions costa diners si has d'indemnitzar.

Les que encara no estan fetes no. El que plantegem no és revertir privatitzacions. Com a molt n'hem plantejat algunes. Però el que plantegem són coses com el Consorci Sanitari de Lleida, que el Parlament ja va aprovar una moció per paralitzar-lo. De la mateixa manera plantegem aturar la venda de patrimoni i sòl públic. D'acord que necessitem diners, però la terra i el patrimoni públic és una cosa de totes. Si no parem tot això el que estem fent és construir el país amb una mà i amb l'altra venent-lo.

Si es paren aquestes privatitzacions i vendes de patrimoni, encara quedaran menys diners a la caixa. Com es fa així un pla de xoc ambiciós?

Assumim que no farem un pla de xoc ambiciós ni com voldríem fer-lo, hem posat sobre la taula una sèrie de mesures factibles. D'on surten els diners? De prioritzacions i de cert marge de la pròrroga pressupostària que podríem fer.

Anem a quantificar-lo. Quant proposen gastar en el pla de xoc?

Estem tancant números, així que et diré una xifra que pot variar, però, la part que creiem que ha de ser de forma immediata, estem parlant d'uns 200 milions d'euros. Sense entrar en Aigües de Ter-Llobregat i altres coses grans. Estem intentant fer una priorització el més real possible.

Se us ha retret per part de Junts pel Sí que acudíssiu a les taules amb propostes de màxims.

Sí, i és una cosa que ens ha dolgut molt. Perquè jo aniria amb mesures anticapitalistes a la negociació, i les seguiré defensant, però entenc que la correlació de forces i el moment que estem vivint no m'ho permet. Ens enfada molt que el missatge en els mitjans de comunicació moltes vegades hagi estat que acudíem amb mesures radicals, perquè no és veritat. La nostra pròpia gent està molesta amb el nostre pla de xoc perquè és poc, perquè té poc de canvi real i estructural. Hem fet un pla de xoc sense estar contents amb ell.

Quines coses tangibles veurem dins de 8 mesos si la CUP decideix investir?

De moment no hi ha res tancat, hi ha una proposta d'acord que també ha de validar l'assemblea. La proposta d'acord és pobresa energètica, emergència habitacional, pobresa infantil, llei de dependència i Renda Mínima d'Inserció. La ILP de Renda Garantida ja ha entrat a tràmit. Per nosaltres, mentre no hi hagi renda garantida, hem d'assegurar que el RMI sigui un dret subjectiu i que no s'acabi la prestació. S'estan fent els càlculs i no sembla tenir un cost desorbitat. Esperem que la Renda Garantida de Ciutadania es pugui aprovar entre abril i març i que, per tant, això serà un parèntesi, si no no estaríem d'acord amb la RMI.

Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP.

Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP. SANDRA LÁZARO

I en la part d'augment d'ingressos?

Volem generar noves mesures fiscals, a partir dels pròxims pressupostos, plantejant que hi ha nous impostos per desenvolupar, com els ambientals, que tenen més com a finalitat canviar la conducta però que en primer moment poden servir com a recaptació, recuperar l'impost sobre dipòsits bancaris, i treballar en termes de fiscalitat molt més progressiva on certes bonificacions, que han de deixar d'existir. I a més, no en primer terme però també, parlem de la reestructuració del deute. En un país absolutament endeutat on els interessos del deute suposen més que l'import de les retallades dels últims anys, alguna cosa hem de fer amb això.

Sota el seu punt de vista aquest pla de xoc valdria la pena a canvi d'investir Mas?

Per a mi, no. Però parlo per mi, Eulàlia. Però jo també dic des del primer moment que estic al servei de la candidatura i faré el que decideixi l'assemblea. I perquè en aquest pla de xoc encara falten les garanties, els mecanismes de seguiment, etc. Fins que això no estigui definit això pot acabar en paper mullat. Hi ha un tema que a mi em preocupa molt, i la gent d'ERC s'enfadarà amb mi, però ells el 2012 fan un pacte "per la llibertat" que, bé, podia estar bé, però no van tenir mecanismes per fer-ne un seguiment. Si ells, ERC, que tenen experiència de Govern i coneixen la Generalitat per dins, no ho han pogut controlar... si nosaltres no generem uns mecanismes de seguiment, que també siguin oberts, on els actors implicats puguin fer seguiment, a mi se'm crea un problema de credibilitat i confiança.

Què passaria si això no es compleix? Si esteu tenint problemes per complir la promesa de no investir Mas, tombar el Govern més endavant serà encara més difícil, no?

El tema de la moció de censura, ja ho vam dir, és un regal enverinat. Si ara hi ha un sector que ens acusa de votar amb els unionistes, la moció de censura serà exactament el mateix. La recta final del pla de xoc serà la de concretar els acords, quantificar del tot i sobretot cal desenvolupar els mecanismes de control. Hem treballat poc en això, aquests dies vam començar un treball molt gran sobretot amb els actors implicats, que han de ser ells. Té sentit que qui verifiqui i controli la ILP sigui la gent que l'ha impulsat. Així amb tot.

Com està rebent Junts pel Sí vostres propostes?

En pocs dies, els últims, hem avançat molt. Quan tot semblava enfonsar-se hem començat a avançar, a quantificar les coses i tenim la sensació d'haver arribat a una primer proposta d'acord. Per a nosaltres falten moltes coses que són línies vermelles per Junts pel Sí, perquè en el fons anem a qüestions de tipus ideològic. Per exemple, en tema de consorcis sanitaris, no compartim la lògica de què és una privatització i què no. I per tant és molt difícil que arribem a acords. Per això en el fons acaba sent agafar-se a coses ja aprovades al Parlament, com la declaració que demana paralitzar el consorci sanitari de Lleida. Com a mínim això.

Mas porta dient 5 anys que aquestes coses no es poden fer perquè no hi ha diners. Tindria sentit que aquest pla de xoc el liderés qui fins ara ha assegurat que és impossible?

Per a mi no, però és una lectura que s'ha de fer en conjunt. Entenc que la gent evoluciona, però les conversions exprés me les crec poc. Sobretot quan tot és per una investidura i per continuar en una presidència.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha