eldiario.es

Menú

Puigdemont: Una tarda per aconseguir la confiança, un any per guanyar la credibilitat

Puigdemont ha guanyat la confiança en una tarda, però només disposa d'un any per omplir-la de credibilitat

En la tasca de generar credibilitat sobre la seva aposta pel referèndum, el principal enemic del Govern és la gesticulació buida d'anteriors executius

- PUBLICIDAD -
Parlament 29 de setembre de 2016. Qüestio de confiança

Encaixada de mans entre la CUP i Junts pel Sí al Parlament de Catalunya SANDRA LÁZARO

El principal problema de la proposta que aquest dimecres va presentar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que aquest dijous ha estat avalada per la majoria absoluta del Parlament, va quedar patent el primer dia a la sala de premsa on van comparèixer els portaveus dels grups. Poc després que Puigdemont apostés per la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la independència, amb o sense l'acord de l'Estat, els periodistes van preguntar més vegades per qüestions com els pressupostos o la crisi del PSOE que per un anunci que, objectivament, representa una fita històrica.

El problema és que, a Catalunya, de suposades fites històriques n'hi ha hagut desenes en els últims cinc anys. Tantes que ja molt pocs s'acaben de creure que es facin realitat. A hores d'ara, ni els favorables a les propostes tiren coets, ni els detractors posen el crit al cel, ni els periodistes indaguen massa perquè als seus lectors tampoc els interessa massa. Com diu el diputat de JxSí, Germà Bel, la política catalana és platònica.

Amb el moment platònic de l'anunci d'un referèndum el president Puigdemont ha superat amb un aprovat alt la qüestió de confiança, gràcies a la CUP. Els anticapitalistes es volien treure del mig un assumpte espinós i en el qual, a més, ja han aconseguit més del que esperaven el juny passat, quan Puigdemont va anunciar la qüestió de confiança. L'important desgast d'imatge que la CUP ha patit pel seu rebuig als pressupostos ha permès que l'horitzó de l'independentisme girés cap al referèndum d'autodeterminació, tal com els cupaires volen des de fa anys. Veient la valoració que aquest dijous feien de la jornada, sembla que els ha valgut la pena.

Així ha obtingut Puigdemont la confiança del Parlament per continuar la legislatura, i de propina, ja veurem, els pressupostos. Però la confiança no sempre va lligada a la credibilitat, un material clau en l'estratègia negociadora que és, al cap i a la fi, tot el procés sobiranista en el seu capítol institucional.

La proposta de celebrar un referèndum, buscant fins a l'últim dia l'acord amb l'Estat, i si no s'aconsegueix, fer-lo igualment, és una bomba de rellotgeria col·locada hàbilment sobre la taula del pròxim govern espanyol, sigui del color que sigui. Però, sobretot, si és un executiu on participi Unidos Podemos. Els de Pablo Iglesias i les seves dues victòries consecutives a Catalunya estan molt presents en els pensaments dels estrategs del procés. La nova esquerra hauria de demostrar al setembre el seu compromís amb el referèndum des del Govern central. Paraules majors.

Un referèndum com el que ha proposat Puigdemont seria igualment complicat de gestionar per un PP que no tingui garantida la majoria absoluta amb Ciutadans, com ara passa. Un cop l'independentisme ha aconseguit col·locar durant dues legislatures el referèndum com a fre de seguretat per impossibilitar la formació de governs espanyols, ara vol estirar aquesta situació tot el que sigui possible, fent que el sistema polític espanyol balli al voltant d'aquesta qüestió. Amb les difícils aritmètiques a les quals el Congrés sembla condemnat, un referèndum convocat fora de la llei per la Generalitat pot posar en dificultats a qualsevol Executiu espanyol sense prou estabilitat.

Però tots aquests comptes sobre el pla tàctic, on s'endevina a més una certa pulsió electoralista, podrien ser les de la lletera si el Govern no compta amb la capacitat de convèncer la resta d'agents. Tant a l'altra banda de la negociació com els actors internacionals han de creure que el Govern va de debò i està disposat a arribar "fins a les últimes conseqüències", com li ha reclamat la diputada cupaire, Anna Gabriel. I, si l'adversari no es creu el farol, val més portar una bona mà. 

En la tasca de generar credibilitat sobre les seves cartes, el principal enemic del Govern de Puigdemont és la gesticulació buida d'anteriors executius catalans. "El procés és una roda de hàmster", ha afirmat la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, conscient que el seu paper a partir d'ara és intentar convèncer a tots que el líder de JxSí només intenta tenir el seu propi 9-N. L'existència d'aquella manifestació en forma de consulta convocada per Artur Mas el 2014, de relat èpic però sense cap efecte real, és el perfecte exemple de la gesticulació que ha acabat per resultar totalment increïble fins i tot per a molts independentistes.

"Pas a pas. L'imaginari del referèndum ja està col·locat en el centre. Ara cal que es mantingui i que els comuns vegin que aquesta és l'oportunitat", assegurava aquest dijous una font de l'entorn cupaire. "És un canvi d'actitud, i ho hem valorat, però ja ho veurem", deixaven a l'aire des de CSQEP després del debat. Fora del Govern, ni els a priori més propers a la proposta del referèndum tenien respostes massa contundents. Puigdemont ha guanyat la confiança en una tarda, però només disposa d'un any per omplir-la de credibilitat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha