eldiario.es

Menú

Ni Rajoy, ni eleccions

Deixar que governe un partit que utilitza la corrupció per a perpetuar-se en el poder és pujar a un tren que va cap a un estat fallit. No agafem aquest tren

- PUBLICIDAD -

Fa poc en un programa televisiu d’actualitat política em preguntaven si m’estimava més Rajoy com a president o terceres eleccions. Vaig rebutjar la dicotomia que es plantejava com a única i irremeiable perquè, sens dubte, hi ha alternatives i perquè, a més, mai no he acceptat els camins que ens porten a triar entre una cosa roïna i una cosa pitjor.

Hi ha un bon motiu per no repetir eleccions: les persones elegides com a representants de la ciutadania tenen l’obligació de gestionar el vot, és a dir, la voluntat d’allò que s’ha expressat en les urnes. Convocar unes altres eleccions és com traslladar el missatge següent: us heu equivocat. Torneu-ho a intentar. Pense que és inacceptable des del punt de vista democràtic, ja que el vot no es falla, sinó que naix de la voluntat o convenciment de cadascú, per més que algú puga no compartir l’elecció d’una altra persona.

Si tenim en compte que ja hem celebrat eleccions per segona vegada i que el panorama ha variat ben poc, em sembla que hem de concloure que unes altres eleccions només servirien per a cansar la gent encara més. Si a més, però, ho analitzem des del punt de vista de la pulsió de canvi, la conseqüència és més negativa encara. La decepció creix davant de la impossibilitat que l’onada canvi, que va començar en les eleccions europees del 2014, s’haja frenat definitivament sense que hi haja un govern d’Espanya que traduïsca el canvi polític.

El moviment de transformació ja s’ha donat en moltes ciutats i comunitats autònomes en què hem substituït les polítiques que rescataven bancs per les polítiques que rescaten persones. Potser aquesta i no cap altra, siga la raó per la qual Rajoy i el Partit Popular volen que hi haja unes altres eleccions: frustrar definitivament les esperances de canvi en aquest país i vendre els nostres drets i serveis públics al millor postor.

L’altra part de la dicotomia, un govern de Rajoy, també és evitable i cal evitar-la. Podria enumerar moltes raons. Em centraré en tres.

La primera, un govern de Rajoy perjudica els drets de les persones. Ho hem patit durant els últims anys. Les decisions polítiques aplicades pel Govern del PP han generat més desigualtat, més retallades de drets i més desesperança que mai. Mentrestant, només uns quants acumulen cada vegada més riqueses, tantes que necessitarien més d’una vida per a gaudir-ne.

Caldria agrair una cosa a Rajoy: aquesta vegada ens ha previngut. La carta a Juncker, president de la Comissió Europea, en què anunciava més retallades quan es formara el nou govern, ja donava a entendre molt. “Benvolgut Jean Claude”... ara sabran aquests dos i dos quant fan.

La segona raó per a rebutjar un govern presidit per Rajoy és la seua incapacitat, o millor dit, la seua falta de voluntat per a generar un marc de cohesió, convivència i projecte comú d’estat. Això s’ha demostrat en l’últim debat d’investidura en què literalment va dir: “No hem canviat el sistema de finançament perquè hi havia altres prioritats”. Efectivament, no és una prioritat que els ciutadans i les ciutadanes tinguen els mateixos drets independentment del lloc de residència. Que ens ho diguen a les valencianes, a les persones que viuen a les Balears, o a Múrcia o a Catalunya. Per cert, algú es pregunta què passaria a Catalunya si el sistema de finançament no penalitzara tota la conca mediterrània? De segur que canviarien moltes coses, però ací hi ha algú que vol que no canvie res.

A propòsit, algú es pregunta qui sosté les polítiques socials en aquest país, qui impedeix que això rebente malgrat els índexs d’exclusió social?: les comunitats autònomes. Les que, malgrat estar mal finançades, s’ocupen d’educació, sanitat, serveis socials, ajuda a la dependència, mentre el govern de Rajoy es gasta en armes 8.000 milions d’euros més del que hi ha pressupostat.

I la tercera raó i definitiva: un partit corrupte fins al moll de l’os és un perill per a un país. El Partit Popular és un perill per a aquest país. No enumeraré ací els casos de corrupció. Ixen cada dia en les portades dels diaris. Deixar que governe un partit que utilitza la corrupció per a perpetuar-se en el poder és pujar a un tren que va cap a un estat fallit. No agafem aquest tren.

Hi ha alternatives. És clar que sí. I més possibilitats. Totes passen pel diàleg, per entendre que ningú no té la veritat absoluta, que haurem de transigir, que cal centrar-se en allò que ens uneix i aparcar allò que ens separa. I sobretot: que cal anteposar els interessos i la felicitat de les persones a les conveniències del partit.

Feu-me cas, es pot. N’hi ha que ho fem cada dia.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha