eldiario.es

Menú

Barracons, quan els xiquets no saben què és un col·legi

Hi ha una trentena de centres íntegrament en barracons, uns 200 amb alguna aula prefabricada, més de 1.700 mòduls en tota la Comunitat i una despesa en manteniment de 5,5 milions d’euros

Alumnes de centres com el Ciutat de Cremona d’Alaquàs o el Regina Violant d’Almassora han passat tota la seua escolarització en aules prefabricades

Des de les AMPA denuncien el tracte rebut pels governs del Partit Popular i es mostren esperançats davant de la nova etapa en la Generalitat

- PUBLICIDAD -
Padres y alumnos del colegio Regina Violant de Almassora (Castellón) reclaman la construcción del nuevo colegio

Pares i alumnes del col•legi Regina Violant d’Almassora (Castelló) reclamen la construcció del col•legi nou

Fa uns dies, el Ceip Ciutat de Cremona ‘celebrava’ els 3.000 dies del centre en barracons. No obstant això, el col·legi d’Alaquàs no és l’únic que està en aquesta situació. Són molts els centres pendents de construcció, amb deficiències o que s’han quedat menuts, els alumnes dels quals han hagut de ser recol·locats en aules prefabricades que, si bé compleixen la seua funció, no reuneixen les condicions que serien desitjables.

Així, veiem que l’escolarització en barracons és una cosa que ha esdevingut habitual a la Comunitat Valenciana en els últims temps. Concretament, al llarg de tot el territori valencià hi ha distribuïts més de 1.700 mòduls prefabricats, amb una trentena de centres instal·lats íntegrament en barracons, i uns 200 amb almenys alguna unitat prefabricada, la qual cosa suposa una despesa de 5,5 milions d’euros en manteniment.

La Conselleria treballa en el mapa d’infraestructures, un document que posarà un interés especial en aquells centres formats totalment per aules prefabricades. “És la nostra prioritat i treballem en això”, han explicat.

Padres y alumnos se han concentrado a las puertas de los barracones con motivo del inicio del curso / Tots som Cremona

Pares i alumnes s’han concentrat a les portes dels barracons amb motiu del començament del curs Tots som Cremona

Tota una etapa educativa en barracons

Són milers els alumnes que estudien en barracons i que no han arribat a conéixer un col·legi o institut ‘de veritat’, construït amb aquesta finalitat. Xiquets, ja adolescents, que han passat la seua etapa en Primària, alguns fins i tot la d’Infantil, en aules prefabricades. I el mateix passa en Secundària.

Com reconeixen des de les associacions de mares i pares (AMPA), encara que els mòduls tinguen aparells d’aire condicionat, “a l’estiu hi fa calor i a l’hivern hi fa fred, o et trobes que tenen goteres i quan plou es fan impracticables, per la qual cosa s’han de suspendre les classes”.

El Cremona s’ha convertit en un símbol de la lluita contra aquest tipus d’infraestructures ‘temporals’ que es converteixen en permanents. Amb 400 alumnes, el col·legi sembla que veu ara la llum al final del túnel des que el 2007 s’instal·laren els primers prefabricats, primerament per a tres línies que es van quedar en una i que ara en tornen a ser dues, “l’Administració anterior ens tenia vetats i discriminats per haver-nos rebel·lat i haver estat el cap visible de les protestes”, explica Manel des de l’AMPA del centre, que denuncia les promeses “incomplides” del PP davant d’una reivindicació “de justícia”. Ara, “almenys tenim una línia de diàleg oberta que abans no teníem”.

A la província de Castelló, concretament A la localitat d’Almassora, hi ha el Regina Violant, un centre de 3 línies i 580 alumnes en barracons des del 2006 que ha passat per dues ubicacions diferents. “Al març es va licitar, però amb el canvi de govern en la Generalitat encara no s’han adjudicat les obres”, explica Jose, que afig que les últimes notícies és que les obres començaran el primer trimestre del 2016. “No tenim gimnàs, ni biblioteca, ni aules en condicions, ni espai físic, per la qual cosa s’han preparat els prefabricats per a posar mòduls en altura, cosa que no consentirem”.

Los barracones que forman el colegio 103 de Valencia

Els barracons que formen el col•legi 103 de València

Pèrdua d’alumnes

Un dels efectes dels barracons és que espanta les famílies. Així, veiem casos com el col·legi 103 de València, que va arrancar el 2008 en mòduls prefabricats de manera provisional mentre es construïa l’edifici nou, “i ací seguim, encara que cada any amb menys alumnes”. Açò es produeix perquè “les famílies es desanimen”, amb la qual cosa es produeixen situacions com que el curs passat hi havia 15 alumnes entre una classe de quart i una altra de cinqué de Primària, “des de la Conselleria ens van qualificar d’escola rural i els van reunir en una sola classe. A més, no oferien places perquè creiem que la seua intenció era que la gent se n’anara”.

A Borriana (Castelló) hi ha el Ceip Cardenal Tarancón, amb uns 225 alumnes i dues línies que estan en aules prefabricades des del 2007, “últimament tenim menys matriculacions, perquè els barracons espanten noves matrícules”, explica Mar des de l’AMPA, i apunta que al començament de l’any han de mamprendre’s les obres del col·legi nou.

Una situació diferent és la que es va produir en el Ceip Manjón Cervantes d’Alacant, un col·legi que va ser declarat en ruïna tècnica al febrer del 2009. Els alumnes van ser traslladats primerament a un altre centre i el curs següent a barracons mentre es feien les obres, “no obstant això, ara, quasi set anys després, ens hem sorprés quan des de la Conselleria ens han dit que la situació no era tan greu i que s’intervindrà en l’edifici per a adequar-lo”, expliquen des de l’AMPA, que no acaben d’explicar-se si han arribat a aquesta situació per “maldat o ineptitud”.

El Ceip Vicente Rus de Santa Pola és un altre dels problemes que també s’han repetit en els últims anys, col·legis que s’han quedat menuts fins i tot abans d’inaugurar-se, per una mala previsió, “el col·legi era inicialment per a dues línies i hi ha cursos en què en tenim fins a cinc”. Està previst per a 450 alumnes i té 857 xiquets, per la qual cosa fan torns “fins i tot per a eixir al pati”, i expliquen que s’ha hagut de donar un altre ús a la biblioteca, la sala multiusos o la casa del conserge.

Els barracons no són un problema exclusiu dels centres d’Infantil i Primària. En Secundària també hi ha mòduls prefabricats, com passa en l’IES La Torreta d’Elx, que té aules d’aquestes característiques des de fa una dècada i denuncien el cost que suposa el manteniment d’aquestes unitats, “en pocs anys estarien amortitzades les noves construccions.

Implicació dels docents

El que està clar és que el problema dels barracons no sols afecta els alumnes. Des de les associacions de mares i pares volen destacar la implicació del professorat en la lluita per la dignitat de l’educació dels seus fills, “han estat al nostre costat en tot moment, compartint les nostres reivindicacions, perquè evidentment a ells també els afecta en les seues condicions laborals”.

Tanmateix, a pesar de les polítiques que pretén aplicar el departament de Vicent Marzà, que impliquen la construcció de col·legis nous per a fer desaparéixer les aules prefabricades, les comunitats educatives d’aquests centres encara hauran d’esperar uns mesos per a poder gaudir aquests edificis. Els projectes començaran a licitar-se i les obres no començaran fins a l’inici del 2016, amb la qual cosa probablement els col·legis nous no es podran començar a utilitzar fins al curs 2017-2018.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha