Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

Serà el 2017 l’any de l’abolició de les armes nuclears?

Protestes en contra del Programa Nuclear 'Trident' a Londres (Regne Unit).

Giulia Campanile

Centre Delàs d'Estudis per la Pau —

“Davant nostre està, si ho escollim, un continu progrés en termes de felicitat, coneixement i saviesa. Escollirem la mort com a alternativa, només perquè som incapaços de suprimir les nostres querelles? Fem, com a éssers humans, una crida als éssers humans: Recorda que ets humà i oblida la resta. Si els humans obrem així, s'obrirà davant nostre el camí cap a un nou paradís, en cas contrari, quedarà amb nosaltres el perill de la mort universal”.

'El manifest Russel Einstein', 9 de Juliol de 1955

Des del 24 de gener de 1946 l'organització de les Nacions Unides debat sobre aquest argument: ¿prohibir o no prohibir les armes nuclears?

Sembla que ha arribat el moment de contestar a aquesta pregunta. En poques setmanes s'iniciaran les negociacions per aprovar un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi les armes nuclears.

Estem en un moment decisiu de la història de la humanitat. El 2016 ha estat un any en què ha triomfat la normalització de la guerra. Una guerra que segueix implicant a tothom: Orient Mitjà, Àfrica Central, Nigèria, Líbia, Burundi, Congo, Afganistan, Iemen i altres llocs a on els perdedors són sempre els civils.

Espanya no queda fora d'aquests escenaris. L'informe del Centre Delàs sobre les exportacions espanyoles situa Espanya com el setè exportador mundial d'armament i el 24,5% de les seves exportacions alimenten les guerres al Pròxim Orient.

Però com diu el refrany, “d’aigua passada, molí no en mol”, i el que es pot i hauria de fer ara és mirar el present i crear un futur millor. En aquest sentit, el 2017 i les negociacions per eliminar les armes nuclears podrien ser un primer punt de canvi.

El procés que ens ha conduït a aquest punt es va iniciar el passat estiu i ha desembocat en l'adopció de la resolució L41 de part del First Commitee de l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ocupa de qüestions sobre el desarmament i la seguretat internacional. La resolució L41 estableix una sèrie de conferències destinades a negociar un tractat que prohibeixi explícitament les armes nuclears. Amb l'adopció d'aquesta resolució, 123 nacions sobre 177 - entre les quals també es troba Corea del Nord, l'última prova nuclear de la qual va ser executada el 9 de setembre de 2016 -, han votat a favor. Tanmateix, aquest vot té l'oposició d'un grup de 38 Nacions entre les quals es troben EUA, Rússia, Israel (tres dels nou països nuclears), els països que formen part de l'OTAN, entre els quals també es troba Espanya, i sorprenentment Japó, única nació que ha patit els horribles efectes de les bombes atòmiques. Xina, Índia i Pakistan, que també es troben entre els països que han declarat posseir armes nuclears, han decidit abstenir-se al costat d'un grup de 16 països més.

És convenient assenyalar que uns dies abans d'aquesta important votació, els EUA, que posseeixen 6.800 de les 14.900 armes nuclears encara existents, van lliurar a tots els Estats pertanyents a l'OTAN un document en el qual els convidaven a oposar-se a la resolució i a boicotejar les negociacions, ja que un tractat que fa il·legítima les armes nuclears i que considera ineficaç la teoria de la dissuasió nuclear “està fonamentalment en desacord amb els principis sobre la dissuasió nuclear de l’OTAN i sobre les polítiques de seguretat comuna”.

Alguns Estats propers als Estats Units, encara que hagin expressat un vot contrari o s'hagin abstingut, han decidit participar de totes maneres en les negociacions per donar forma al tractat; per exemple Holanda, que allotja al seu territori armes nuclears nord-americanes i que s'ha abstingut del vot, ha confirmat la seva participació en les negociacions, de la mateixa manera que ho ha fet el Japó malgrat la seva oposició a la resolució.

Finalment, el 23 de desembre va ser aprovada la resolució per començar a treballar el 2017. Aquesta vegada els Estats a favor van ser 112 sobre 161 i Albània i Estònia, que formen part de l'OTAN, han canviat el seu parer votant a favor de les negociacions. 21 delegacions, que van expressar un vot favorable en la primera votació, aquesta vegada van estar absents, probablement a causa de la tardana hora de la votació i les vacances nadalenques.

Les negociacions estaran dividides en dues sessions, del 27 al 31 de març i del 15 de juny al 7 de juliol. Esperem que al final d'aquestes quatre setmanes de treball es pugui cloure amb l’aprovació del tractat, ja que el treball preparatori ha estat elaborat durant 2016 per un grup de treball de l'ONU a Ginebra. Durant aquest temps, serà fonamental el treball d'advocacy i les accions dels moviments de la societat civil per convidar els governs a concloure el tractat en vèncer les quatre setmanes de treballs. Durant aquesta setmana la campanya internacional ICAN (International Campaign Against Nuclear Weapon) ha establert una sèrie d’accions per a situar les negociacions a l’agenda pública i exercir pressió perquè aquestes siguin aprovades, a través de les xarxes socials i plataformes com Thunderclap.

És de vital importància tenir, com més aviat millor, un tractat que inclogui totes les prohibicions que ja s'han elaborat a través dels diferents tractats que veten les armes bacteriològiques, químiques, les mines terrestres i bombes de dispersió. Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que encara avui no han estat prohibides. És el moment de canviar les regles i assegurar-se que 2017 sigui un any de canvis i seguretat per a tota la humanitat.

Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats