Els estudiants de l'Esmuc clamen perquè la tisora no entri a les aules

Els estudiants de l'escola superior de música de Catalunya (Esmuc) porten deu dies tocant per tot Barcelona. No en concerts, sinó en reivindicacions en defensa del seu centre. Han improvisat jam sessions davant la seu del departament d'Ensenyament, han tocat a la plaça Sant Jaume, i aquest dimecres portaven la música -tota una orquestra simfònica- al Parlament de Catalunya. La seva intenció és que la direcció de l'escola retiri la reducció del pressupost aplicarà aquest curs, i que els estudiants asseguren que afectarà a la qualitat de la seva educació.

Amb una retallada d'un 1,5 milions respecte al curs anteriors -un 13% respecte al curs anterior-, el centre haurà d'aplicar tisorades a les aules. Fins ara se n'havien sortit reduïnt les despeses de funcionament, o amb la corresponent reducció dels salaris dels mestres -que no són funcionaris però que pateixen les retallades com si ho fossin-, però ara no tindran més remei que revisar els estudis.

Fonts del comitè d'empresa ja han denunciat que l'escola treballa en dues línies principals: augmentar una hora lectiva setmanal als mestres -fet que podria comportar acomiadaments- i reduir en un quart d'hora les classes individuals d'instrument, que fins ara eren d'una hora i mitja. Aquesta última mesura subleva els estudiants, que consideren la classe d'instrument com la més important per progressar en els seus estudis. Però també és la que suposa més diners a l'Administració, ja que la ratio és d'un alumne per professor.

“No podem permetre que es vegi afectada la qualitat d'una escola que vol ser d'excel·lència”, denuncia Enric Aragoneses, estudiant del centre. Juntament amb els seus companys, Aragoneses ha estat una desena de dies tancat a les dependències de l'escola, en protesta per les retallades. Però ahir van aixecar el campament, obrint un parèntesi durant els mesos d'estiu però augurant “una tardor calenta”. No sense abans desplaçar-se fins al Parlament per fer saber als grups parlamentaris la seva situació.

Una protesta que també impugna el model de governança

L'Esmuc és l'única escola superior de música de titularitat pública de Catalunya, però malgrat el seu caràcter públic forma part d'una fundació, que porta el mateix nom del centre. Aquesta fundació, presidida per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, és la que estableix les línies generals de treball del centre. I la vintena de patrons, que són els que dibuixen, per tant, l'estratègia de l'escola, són majoritàriament designats per la propia conselleria o per òrgans locals que depenen en molts casos de l'Administració.

Aquest és l'altre gran motiu de la mobilització dels estudiants, “farts de no tenir ni veu ni vot”, segons Aragoneses, en la presa de decisions que afecten al futur de l'escola, com és el cas de la retallada del pressupost. En aquest sentit, envegen en certa manera els òrgans de govern de les universitats, molt més autònoms respecte a l'Administració i amb més presència estudiantil i de professorat.