El departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya suprimirà per al curs 2013-2014 un total de 73 línies del primer curs d'infantil, l'anomenat P-3, 61 de les quals pertanyen a l'escola pública. La decisió l'ha pres la consellera, Irene Rigau, en vista del descens demogràfic que ha experimentat la població catalana en els darrers anys: el 2008 es va arribar al pic de 89.024 naixements, mentre que el 2011 va baixar fins 80.861, una caiguda que, sumada a la situació de crisi econòmica en què viu immersa la Generalitat, obliga, segons el departament, a reordenar el nombre places a l'espera que es publiqui la llista definitiva per a les preinscripcions del pròxim curs.
La reestructuració, com l'anomena la conselleria, afectarà desenes de centres de tot el territori català, que hauran d'eliminar una de les seves línies de P-3, però és una mala notícia especialment per a set col.legis. Dos d'ells hauran de tancar a final de curs i s'integraran en altres centres. És el cas d'El Castell, de Tona (Osona), i Can Motllor, de Terrassa. Tres escoles més, la Poble Nou, de Pineda de Mar, Xarau, de Cerdanyola, i Gil Cristià i Arbós, de la Selva del Camp, es veuran sotmeses a un tancament progressiu. És a dir, se suprimiran totes les línies de primer d'infantil i el centre s'anirà buidant a mesura que passin els cursos. I finalment, hi haurà tres escoles que tancaran també els seus grups de P-3 però que, al seu torn, la Generalitat assegura que s'aniran reconvertint en instituts. Es tracta dels col.legis Vilamagore, de Sant Pere de Vilamajor, i Sant Baldiri, de Lliçà d'Amunt.
En el cas del centre Xarau de Cerdanyola, però, el seu futur ha canviat en les últimes hores. Després que la comunitat educativa de l'escola es manifestés aquest dilluns davant l'Ajuntament del municipi, i després d'anunciar més mobilitzacions per aquest dimecres, la Generalitat ha rectificat parcialment. En una reunió amb l'alcaldessa, la consellera Rigau va cedir: Xarau podrà mantenir una de les seves línies de P-3 obertes el curs que ve sempre que aconsegueixi més de 20 alumnes a l'aula. Però només el curs que ve, de manera que l'Ajuntament ja ha assumit que el tancament definitiu arribarà, tot i que un curs més tard.
D'altra banda, a partir del pròxim curs, i adduint a la mateixa raó demogràfica, la Generalitat obrirà a primària un total de 353 nous grups (317 a la pública; la resta, a la concertada), i a secundària (ESO), 61 més (32 en la pública i 29 a la concertada). De fet, encara que hagi baixat la natalitat aquests darrers anys, el nombre d'alumnes segueix creixent a primària i secundària, i ho farà fins l'any 2022.
S'estenen les protestes a les escoles afectades
La notícia dels tancaments i reestructuracions s'ha anat estenent aquests dies per Catalunya, a mesura que els Serveis Territorials locals anaven comunicant als centres els plans de la conselleria de Rigau. És el cas del que ha passat a Cerdanyola, però també a l'escola El Castell, de Tona, on ja la setmana passada van començar les protestes contra el temor -ja confirmat- de la clausura. Aquest mateix dilluns l'Ajuntament va aprovar d'urgència i per unanimitat una moció en la qual alerta la Generalitat que el centre que haurà absorbir els alumnes al setembre, l'escola Era de Dalt, no té capacitat per fer-ho.
Tampoc es van quedar de braços creuats quan van rebre la notícia a l'escola Joan Corominas, de Mataró, que haurà de suprimir una de les seves línies al setembre. Divendres passat van organitzar una acampada dins del centre amb gairebé un centenar de pares, mares i alumnes. “El model pedagògic és un referent en innovació, centrat en la comunitat d'aprenentatge, molt semblant al que la Generalitat vol impulsar”, defensava el president de l'AMPA, Enric Castellà, indignat per la decisió presa pel departament de manera unilateral.
Les circumstàncies de cada escola afectada són molt variades, però la Generalitat assegura que s'ha tingut en compte, a l'hora de tancar línies, la tendència demogràfica local, les ràtios reals d'algunes aules i les possibilitats de reubicació en altres centres. Amb les arques de la Generalitat buides, el departament ha considerat inacceptable que, en alguns casos, hi hagués menys de 20 alumnes per aula. No s'han contemplat, però, els projectes pedagògics particulars, cosa que denuncien la majoria les famílies dels centres afectats.