La revocació de l'adjudicació d'ATLL a Acciona qüestiona la política de privatitzacions de Mas
La Generalitat revocarà l’adjudicació de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) al grup liderat per Acciona i, per tant, li haurà de retornar els prop de 300 milions d’euros que ja han pagat i, a sobre, el conseller Andreu Mas-Colell es veurà obligat a retocar els comptes de l’administració catalana perquè, en l’exercici del 2012, amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, ja va “activar” els 995 milions d’euros que havia de generar aquesta concessió en els 50 anys vinents.
El cas ATLL confirma el fracàs de la política de privatitzacions dissenyada pel conseller Mas-Colell, considerat tota una eminència de les finances, graduat a la prestigiosa universitat de Minnesota i exprofessor de Berkeley i Hardvard, si bé ha estat incapaç de complir amb les previsions que ell mateix havia anunciat: després del fiasco de la venda dels lots d’edificis de la Generalitat, que només han aconseguit col·locar a preu de saldo, ara fan marxa enrere amb l’adjudicació de l’empresa Aigües Ter-Llobregat, una concessionària que subministra aigua potable a 120 municipis catalans amb prop de 5 milions d’habitants.
Després d’un litigi judicial que ha durat prop de dos anys, amb quatre sentències en contra de l’adjudicació a Acciona, les dues últimes del Tribunal Suprem, la Generalitat ha decidit revocar el contracte, tot i que, segons fonts del mateix departament de Mas-Colell, ara mateix no hi ha possibilitat de fer front a les possibles indemnitzacions que reclamaran els adjudicataris, liderats per Acciona, com a soci tecnològic, i pel banc d’inversions brasiler BTG Pactual, que finançava l’operació.
En una carta, que porta la signatura del mateix Mas-Colell, la Generalitat es va comprometre el juny de 2013 a fer-se càrrec de les indemnitzacions que calguessin en el cas que es revoqués l’adjudicació d’ATLL, no només els 298,6 milions abonats a corre-cuita els últims dies de desembre de 2012 per quadrar l’exercici d’aquell any i poder pagar els funcionaris, sinó les compensacions pels possibles guanys futurs i per les despeses financeres de l’operació.
Debilitament del govern d'Artur Mas
Fonts convergents reconeixen que les sentències del Suprem que han forçat a revocar l’adjudicació de l’empresa ATLL debiliten més el govern d’Artur Mas que les possibles accions judicials a conseqüència de la convocatòria de la consulta del 9-N, les quals, precisament, han ajudat a reviscolar-lo políticament. Aquestes fonts assenyalen que, si Acciona i BTG Pactual es mostren intransigents en el pagament de les possibles compensacions, encara per concretar, Artur Mas no tindrà més remei que continuar el procés de privatitzacions o “agenollar-se” davant Cristóbal Montoro. En tot cas, aquestes fonts auguren que “no rodaran caps”, que no hi haurà dimissions pel fracàs de la venda d’ATLL: dels dos responsables polítics d’aquesta operació, un ja ha optat per anar-se’n a l’empresa privada, Lluís Recoder –extitular de Política Territorial i Sostenibilitat– i, l’altre, Andreu Mas-Colell, senzillament no té substitut perquè, a aquestes alçades de la legislatura, sense socis per aprovar els pressupostos i quan s’està plantejant un avançament electoral, no hi ha ningú que desitgi el seu lloc i el mateix president Artur Mas li ha hagut de suplicar que es mantingui en el càrrec.
L’actual conseller de Política Territorial, Santi Vila, que ha heretat el nyap del seu antecessor Lluís Recoder, té ara tres possibles sortides: convocar un nou concurs, adjudicar la concessió a Agbar –l’altra contrincant, que va ser derrotat per Acciona i que va instigar els plets judicials– o retornar la titularitat pública a Aigües Ter-Llobregat. D’aquestes tres possibilitats, la de retornar la naturalesa pública a aquesta companyia està totalment descartada i, per les últimes declaracions del conseller Vila, se’n desprèn que aposta per la convocatòria d’un altre concurs públic, amb la intenció d’aconseguir que un altre grup empresarial aporti diners frescos a la Generalitat amb els quals es puguin saldar les compensacions a Acciona i BTG Pactual. Fins i tot, Vila confia en què, si ara tornen a treure un concurs públic, aconseguiran que hi participin més grups i que l’import econòmic sigui superior perquè la conjuntura ha canviat de fa dos anys ençà.
No obstant, això comporta un risc: que Agbar continuï pledejant als tribunals per entendre que la resolució inicial de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), per la qual va dictaminar que calia excloure el grup liderat per Acciona del concurs, és d’obligat compliment i, per tant, se’ls ha d’ajudicar automàticament a ells la concessió.
L’OARCC és un organisme de la mateixa Generalitat que vetlla per la legalitat i transparència dels concursos públics i que, en el moment de dictar la polèmica resolució, només quatre dies després de l’adjudicació a Acciona, estava dirigit per Juan Antonio Gallo Sallent, fill del famós periodista i governador civil Federico Gallo (1930-1997). Mesos després de la resolució, pressionat, Gallo Sallent va abandonar el càrrec que havia guanyat per oposició, però això va ser després de deixar Artur Mas amb l’aigua al coll, mai millor dit.
Recursos rebutjats
Primer, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment, el Tribunal Suprem han rebutjat els recursos dels adjudicataris i de la Generalitat contra la resolució de l’ OARCC, per la qual va excloure Acciona- BTG Pactual per incompliment del plec de condicions del concurs. Concretament, van allargar més del compte el calendari d’obres, però els advocats de la Generalitat adverteixen que aquest “defecte” també apareix en la proposta que va presentar Agbar, de manera que si s’ha eliminat el grup comandat per la família Entrecanales per aquest motiu, el mateix ha de passar amb la filial de Suez Environnement.
L’anomenada guerra de l’aigua ha tingut episodis delirants. Si la Generalitat hagués esperat quatre dies a tancar el procés s’hauria estalviat molts problemes perquè hauria pogut saber la posició contrària de l’OARCC, però el concurs es va adjudicar el 29 de desembre de 2012, per poder quadrar l’exercici, i l’organisme de garanties contractuals va emetre el dictamen el 2 de gener de 2013. Des d’aleshores, des del govern d’Artur Mas s’ha disparat contra Juan Antonio Gallo –del qual es va filtrar un correu electrònic enviat a un dels membres de la mesa de contractació, en el quan s’exposa arguments crítics amb l’oferta d’Acciona– i contra Agbar. Aquesta última companyia, presidida per Àngel Simon, ha deixat de pagar unilateralment les factures de l’aigua que rep de l’ATLL i que després redistribueix per forçar el canvi de concessió. De tot aquest desgavell, qui en surt més perjudicat són els consumidors, als quals any rere any se’ls augmenta la factura de l’aigua.
De totes maneres, els brasilers de BTG Pactual, finançador de la compra d’ATLL, tenen pocs motius de queixa contra la Generalitat perquè el 2012 se’ls va adjudicar el 65% de l’empresa pública concessionària dels túnels de Vallvidrera i del Cadí per 59,5 milions d’euros i, dos anys després, han venut aquesta participació al fons de capital francès Ardian per 146,4 milions, amb uns beneficis de 86,9 milions. Un pilotasso: en dos anys, gairebé han multiplicat per 2,5 la inversió inicial. Un exemple més de la política de privatitzacions del conseller Mas-Colell.
