Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

Governar per a tots

La victòria de Barcelona en Comú és un fet que va més enllà d'un recompte electoral. La diferència de vots en les urnes presenta la mateixa Barcelona dual de sempre i en aquest sentit Ada Colau va prendre nota en el seu discurs en parlar de practicar el govern des d'una perspectiva on rics i pobres tinguin la mateixa rellevància. Des d'aquest sentit les seves paraules es podrien enfocar des de l'eterna òptica maragalliana de La ciutat del perdó i el seu crit per reconciliar les dues ànimes de la capital catalana darrere del bé comú.

Els conceptes es matisen d'acord amb la seva època. La divisió de la Setmana Tràgica i l'actual disten per la forma, no pels afectats. Llavors un 30% de la classe obrera vivia en unes condicions per sota de la mitjana i avui en dia el grup afectat per la mateixa condició és una ciutadania que amb la crisi ha vist com de cop i volta han augmentat les desigualtats. Els rics acaparen. Els pobres s'enfonsen encara més en la misèria.

Potser per aquesta disparitat entre dalt i baix és fonamental remarcar que la futura alcaldessa esmenta en cadascuna de les seves intervencions als setanta-tres barris del teixit urbà, bo i sabent de la seva rotunda victòria en els populars i del rebuig generat en els adinerats. Decidir sense marginar una de les dues esferes serà una de les claus d'èxit, només possible si la candidatura triomfadora aconsegueix uns pactes que proporcionin una estabilitat per a la llarga legislatura on de ben segur una porció del pastís mediàtic dificultarà les coses, i això es produirà en part des de les dues fronteres polítiques que existeixen tant a Barcelona com a Catalunya, límits traçats des d'una doble visió.

Descubre nuestras apps