El ball continu de la comunitat filipina

Tres turistes alemanys —un d'ells porta un mapa obert— s'aturen, i desenfunden les seves càmeres. Segons després, se suma una parella de japonesos que s'allotja al Born aquesta Setmana Santa. També una dona, que arrossega un nen que vesteix un abric desproporcionat. El noiet, malhumorat, estira del braç la seva mare per anar-se'n. Però la coreografia ha començat.

Gir. Cop d'espatlla, cop d'espatlla, i... Gir. Flexió de cames. Mirada a l'esquerra. Gir. I es repeteix la seqüència, i d'altres sèries més intricades. Així fins que deixa de sonar Snoop Dogg, que es cola com pot per uns altaveus de la mida d'una pilota de tennis que li fan la veu d'un barrufet. Més d'una trentena d'adolescents, dividits en dos grups, es miren davant del mirall del pati (Pati de les Dones, des d'on es pot veure la ciutat i el mar reflectits a la vidriera de l'edifici) del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) mentre assagen les seves coreografies, com si d'un videoclip de la MTV es tractés.

—On vas? —pregunta l'Emil, de vint-i-un anys, a un dels nois que es despenja del grup de ball de la dreta.

—Tinc una altra practice... —respon, tot fent una ganyota, mentre es posa bé la dessuadora.

“En diem practice a l'assaig, crec que avui han llogat una sala”, afegeix l'Emil. Ell ja no balla al CCCB, però va estar anys venint amb els seus amics al sortir de classe. “Bua, ni ho sé, però molts molts”, respon quan se li demana per quant fa que ve gent a ballar a aquesta sala d'assaig improvisada.

El grup de ball del que ha sortit xiulant l'amic de l'Emil —el de la dreta— està format per una desena de parelles, que s'intercanvien i es barregen; assagen per a una puesta de largo d'una de les noies participants. Una Festa dels Divuit que tindrà lloc al maig. Un esdeveniment especial, per celebrar la majoria d'edat en aquest cas, però amb litúrgia semblant a la Festa dels Quinze tan estesa a països com Mèxic. També a Filipines, comunitat d'ascendència d'aquests joves ballarins, s'estilen aquest tipus de celebracions. Els nois han nascut majoritàriament a Barcelona i viuen al Raval però conserven el gust per aquestes festes.

A la capital catalana hi viuen uns 18.000 filipins (segons dades del Centre Filipí Tuluyan San Benito), en la seva gran majoria residents a l'antic Chino tot i que també n'hi ha a Gràcia, la Barceloneta i la Zona Franca. “Ens agrada ballar, ho fem a les celebracions”, em confirma des de l'altra banda del telèfon del Centre Tuluyan un home que malgrat tenir molta pressa —“tinc classes de castellà en cinc minuts!”— parla ben tranquil. També Fragancia, familiar d'un dels nois que ballen, dóna suport a la teoria: “En qualsevol esdeveniment, quedem per ballar. Abans eren el vals i músiques més tradicionals... Ara els joves han volgut reivindicar les seves músiques a les festes”. Fragancia, que mai va ser molt de ballar, assegura que fins i tot els grans els demanen que es preparin “córeos” per a les trobades.

“A casa no hi ha espai, i aquí no cal pagar. Encara que de vegades es lloguen discoteques, o altres espais”, diu la jove estudiant d'auxiliar d'infermeria, sobre el fet que l'activitat es desenvolupi al pati del CCCB (amb permís del propi centre).“Ah, i ho fan aquí... Perquè els encanten els miralls!”.

El grup de la dreta, el de la puesta de largo, fa una estona que descansen. Els turistes alemanys han deixat de mirar i s'entretenen més endavant, a l'aparador de la llibreria del CCCB. Uns familiars dels joves han arribat; s'asseuen a una vorada que sobresurt al costat dels miralls mentre beuen un líquid isotònic de color groc fluor. Per contra, el grup de l'esquerra, on el més gran té dotze anys (només es compta un noi, la resta noies) no para. Coordinats al mil·límetre, no descuiden ni un moviment; controlen l'espai i segueixen la música amb gràcia. Texans, jaquetes de cuir, esportives. No desentonarien en un clip de Justin Bieber. Encara que les trobades al CCCB acostumen a ser espontànies, el grup de l'esquerra viu aquests dies de Setmana Santa assajos intensius: tots pertanyen al cor de la Parròquia de Sant Agustí (Parròquia Personal pels Fidels de Nacionalitat Filipina) i diumenge cap a les 19:30h actuaran a la plaça, per a celebrar la Pasqua. I ho faran al ritme de Snoop Dogg i l'R&B internacional més de moda.

—Som part del cor de la Parròquia. I ens van demanar per cantar, o ballar... —diu la Mariz, la més gran del grup, de disset anys i resident a Barcelona des del 2004. La Mariz ajuda als més petits amb les seves coreografies.

—Qui escull les músiques?

—Ells. És el que escolten i el que veuen.

—I Els passos?

—Tot de Youtube, ho tenen estudiadíssim.

—I El fet que es faci per a la comunitat, a una parròquia... Amb Snoop Dogg!

—Ah, No... Cap problema! —riu la Mariz, just quan comença a sonar Worth it de Fifth Harmony, que de sobte, amb una barreja una mica salvatge, es fon amb Trap queen, del raper nord-americà Fetty Wap. La Mariz no només s'encarrega de donar suport a les coreos, també descarrega, retalla i enganxa les pistes.

—I de música filipina, no n'hi haurà?

—Bé, hi ha una cançó filipina: Wag Kang Pabebe de Vice Gang, encara que no té molt de filipí tampoc... —riu de nou, abans d'acomiadar-se i tornar amb el grup.

La Mariz assegura que quan no es tracta d'algun esdeveniment tan concret com la celebració del Diumenge Sant, que els ha tingut aquests dies festius assajant de 14h a 17h (el grup de la parròquia queda normalment els caps de setmana), i no només vénen a ballar filipins: “Se suma més gent, aquí o a la Plaça de Caramelles, on també quedem”. Els joves —afegeix— no només es coneixen de la Parròquia de Sant Agustí, també comparteixen escoles al barri (com l'Escola Pia Sant Antoni o l'Escola Anna Ravell), sense oblidar les trobades fortuïtes. El lloc està fixat: CCCB, les tardes, i els miralls.