L'Ajuntament de Barcelona reclama l'indult dels condemnats d''Aturem el Parlament'
Els 8 condemnats a tres anys de presó pels fets d''Aturem el Parlament', la manifestació que va envoltar el Parlament català el juny de 2011 per protestar contra les retallades socials, tenen des d'aquest divendres un nou aliat: l'Ajuntament de Barcelona. El consistori de la capital catalana ha aprovat, gràcies als vots favorables de Bcomú, ERC i la CUP i l'abstenció del PSC, una declaració que reclama l'indult dels condemnats que així ho demanen.
La proposta, impulsada pel tercer tinent d'Alcaldia, Jaume Asens, i pactada amb la CUP, mostra la “preocupació” per unes condemnes que consideren “severes i desproporcionades”. A més insta el Parlament, institució personada en la causa i que va interposar recursos contra la primera absolució, a “subscriure la declaració” per evitar que els condemnats entrin a presó.
Asens ha defensat que les condemnes són un “perillós precedent” ja que criminalitzen el dret a la manifestació i imposa penes exemplaritzants a uns acusats contra els quals els propis magistrats reconeixen que no hi ha proves inculpatòries. De la mateixa manera, la CUP ha considerat que les sentències pels fets del Parlament són exponents del “dret penal de l'enemic”, buscant castigar la dissidència política i “pretenent atemorir la població amb la possibilitat d'anar a la presó” per protestar.
Per part d'ERC el regidor Jordi Coronas ha deixat constància que els fets succeïts el 15 de juny de 2011 al voltant del Parlament li semblen “rebutjables i condemnables”, però donen suport a la declaració presentada ja que consideren les penes desproporcionades i que responen a un càstig col·lectiu. “Una sentència de presó sense proves concloents té una intenció exemplificant”, ha assegurat. El PSC ha optat per l'abstenció en considerar també que les penes són desproporcionades.
CiU, PP i Ciutadans han tornat a votar en bloc contra la proposta de suport als acusats. El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha considerat que els fets van ser molt greus i antidemocràtics, mentre que els portaveus de Ciutadans i PP, Carina Mejías i Alberto Fernández, han coincidit a assenyalar la proposta com una “ingerència” que no respecta la separació de poders.
