“Tant l'àvia com l'indigent tenen un coneixement que cal mobilitzar”

Saskia Sassen (La Haia, Països Baixos, 1949) ha fet una parada a Barcelona abans de passar per Oslo. Breu. Ve, volant (sentit literal i figurat), de Polònia. Tot va molt de pressa en la vida d'aquesta sociòloga estrella, premi Príncep d'Astúries de les Ciències Socials l'any 2013.

Fins i tot baixa atropellada del faristol després de la seva conferència aquest dimarts al teatre –ple– del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) pels deu anys de l'Acord Ciutadà per una ciutat més inclusiva; l'any 2006, 235 entitats van signar l'acord. Ara són més de 600 les que s'han afegit al pacte.

Sassen es declara entusiasta de Barcelona; el 2006 va donar suport manifest a Can Ricart, en “defensa del patrimoni de la ciutat”. Abans d'atendre aquest mitjà sobre els relats al marge de les ciutats, el paper de les mateixes davant “governs desregularitzats” i processos de gentrificació, inverteix una bona estona amb Ada Colau. Gelosa, no diu res del que ha parlat amb l'alcaldessa.

El seu treball indaga –especialment a La ciutat global, 1991– en el paper de les ciutats al món globalitzat. Em pot actualitzar l'estudi: ¿Quin és el paper que han de tenir ciutats com Barcelona en aquest món globalitzat?La ciutat global

Que 'han de' o que 'haurien de tenir'.

Que... Haurien?

No sóc experta de Barcelona. Però parlant de les ciutats que jo conec, hi ha alguns elements comuns: l'espai ciutat s'ha tornat estratègic. És atraient per actors molt poderosos, que van comprant la ciutat. I que arriben a un poder que no és transparent. A més els governs nacionals cedeixen certa autoritat... Pel que a la ciutadania li queda poc espai.

Per això dóna suport a tractats com l'Acord Ciutadà que celebra deu anys?

La ciutadania ha de lluitar. El que m'agrada de l'acord de ciutadania és que tracta d'incloure a tots: des de l'àvia fins a l'indigent. Tant aquesta àvia com aquest indigent tenen un coneixement que cal mobilitzar: un coneixement específic de la ciutat.

Barcelona té molts relats, i més als seus marges.

Sovint els polítics només veuen certs elements, no veuen que els més vulnerables tenen coneixement de la ciutat. M'importa molt el neighborhood, el veïnat, els barris. Estic treballant amb eines de codi lliure per a recuperar aquests relats, precisament. Estic elaborant un projecte on parlo del Opensourcing del neighbourhood (codi obert dels barris). Perquè el coneixement dels barris pobres importa. Un exemple: les inundacions de Nova York. Els barris pobres van saber el que hauríem de enfrontar la resta... dos dies abans! Ells van saber-ho molt abans que on visc jo.

Com s'empodera a qui sent que no importa?

L'immigrant, el vulnerable, sap alguna cosa de la ciutat que el local pot ser que no sàpiga. I que pot ser que sàpiga després: el del barri pobre se n'assabentarà abans, sempre. La classe modesta, sobretot la classe mitjana negra, va saber anys abans que les classes mitjanes més fortes sobre la crisi econòmica als EUA.

És una cosa que es pot estendre a totes les grans ciutats?

Això s'està donant per totes les ciutats. Per què? Ningú té ple coneixement de què està passant a una ciutat. Si a mi un alcalde em diu: 'Ho sé tot'... Aquest alcalde té un problema... La pregunta que ens hem de fer és com mobilitzar el coneixement de cada veïnat: gestionar una ciutat per definició és no entendre. La ciutat no és una corporació tancada. La ciutat és un animal complex però incomplet.

Quin marge tenen les ciutats per utilitzar aquests coneixements, doncs?

Al opensource (codi obert) hi ha respostes. A Boston es van repartir aparells entre la ciutadania per localitzar els forats a la neu durant un cru hivern. I va funcionar: no va fer falta que enviessin personal per vigilar els carrers, els incidents. Els mateixos ciutadans alertaven d'aquests forats. Fes l'analogia amb altres factors.

Tornant a la qüestió de les oportunitats que ofereix la glocalitat de la qual parlen els seus estudis: ¿Les ciutats estan cridades a superar en certs aspectes els governs estatals?glocalitat

L'estat es torna menys estratègic amb la desregularització i la desprivatització. Però aquestes funcions no desapareixen; o es tornen privades o van a parar al govern local. El govern estatal, a mesura que ha anat perdent funcions, n'ha generat de noves a les ciutats. I saps què? Les ciutats no han rebut pressupostos per gestionar aquestes funcions. Barcelona, donada la situació que viu –cerca de l'autonomia per la qüestió catalana, entre d'altres– potser sabrà gestionar aquesta qüestió millor fins i tot que Nova York.

Quin tipus de polítiques s'han d'aplicar per acomplir aquesta nova gestió?

A Bristol (Regne Unit) hi va haver un alcalde que va generar una moneda local. Que només es podia utilitzar a Bristol; fora se seguia funcionant amb diners normals. Això va generar un espai d'identificació i suport mutu a Bristol. Com deia, Barcelona, donada la qüestió amb Madrid, té una situació molt especial. La gran majoria de ciutats estan més immiscides en una rutina negativa.

El 2015 va escriure Expulsions. Brutalitat i complexitat en l'economia global. Es poden traslladar aquestes expulsions a les ciutats?Expulsions. Brutalitat i complexitat en l'economia globalexpulsions

No del tot. Hi ha una nova modalitat de desenvolupament econòmic que acapara terra i que comporta una crisi del món rural: entre 1 milió i 3 milions de persones són expulsades cada any. I en els índexs això ve descrit com a desenvolupament econòmic. Hauríem de mesurar el desenvolupament econòmic com una cosa negativa...

Vostè diu que hi ha un nou subjecte històric, arran d'aquestes expulsions.expulsions

Jo defineixo a un tercer tipus de subjecte que és invisible a l'ull de la llei. L'immigrant és un subjecte històric; el refugiat és algú que fuig, de la guerra, per exemple... Però aquest tercer subjecte ve expulsat pel mateix sistema. És un refugiat econòmic.

A les ciutats també s'expulsa. Vostè s'ha referit a la gentrificació.

Sí, però en les plantacions realment mates la terra. Directament. I això és molt més preocupant. En els processos de gentrificació –igualment tràgics– és la classe mitjana més benestant qui substitueix a la més pobra. Però són subjectes capaços, econòmicament parlant. Però, ¿i la terra i l'aigua morta? Encara que... [Silenci] Tens raó, ni les pèrdues de terra, ni la gentrifización, es poden reduir només a la compra i venda d'edificis. Van molt més enllà.

A què es refereix?

Com a Barcelona, també a Nova York, la gent de classe mitjana modesta, és expulsada de casa seva. Perquè se'n vagin a... Airbnb. Estem parlant de treure habitatges d'un circuit –on es produeix circulació de capital– per ficar-los en un altre, subtractiu... Que se'n porta part de la capacitat de consum dels que viuen a la zona.