Condemnen a pagar 16.875 euros a un exgerent de carreteres del Govern que en va acceptar 35.000 en suborns

L'Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dilluns a una multa de 16.875 euros a un exgerent de carreteres de l'antiga GISA, l'empresa que gestionava l'obra pública de la Generalitat, per rebre 35.000 euros en suborns d'una adjudicatària de projectes de l'administració catalana durant el Govern del tripartit.

L'exalt càrrec Jordi Vergé, així com dos directius de la constructora Rubau Tarrés, han acceptat la pena de multa que van pactar amb la Fiscalia Anticorrupció. D'aquesta manera han aconseguit evitar ser jutjats per un jurat popular del delicte de suborn que se'ls imputa .

Un cop els acusats han reconegut els fets i acceptat la pena pactada, la magistrada de l'Audiència de Barcelona que havia de presidir el jurat popular ha condemnat a penes de multa als tres processats, en una sentència “in voce” que és ferma, donat que la Fiscalia i l'acusació particular exercida per GISA ja han anunciat que no la recorreran.

En un comunicat, l'exalt càrrec de GISA -actualment, anomenada Infraestructures.cat- ha explicat que ha acceptat ser condemnat davant la “incertesa” d'enfrontar-se al veredicte d'un tribunal popular, “possiblement condicionat per la situació de sospita permanent per a qualsevol persona que actua al voltant de les adjudicacions públiques ”.

Concretament, Vergé ha acceptat una pena de 16.875 euros per acceptar 35.000 euros en regals de directius de la constructora Rubau Tarrés, una de les quals figura entre les empreses adjudicatàries d'obra pública de la Generalitat, per un delicte de suborn impropi.

Per la seva banda, els directius de la constructora Josep Rubau i Joan Mozo s'han conformat amb penes de 33.750 i 10.125 euros, respectivament, per un altre delicte de suborn, mentre que la sentència acorda el comís dels 35.000 euros rebuts per l'exalt càrrec.

Vuit obres públiques sota sospita

La sentència pactada concreta que, entre els anys 2005 i 2011, l'empresa GISA va adjudicar vuit obres públiques a Rubau Tarrés, pressupostades en més de 70 milions d'euros, i que en tots els concursos públics en què es va acordar la concessió Jordi Vergé figurava com secretari de la comissió tècnica.

Segons la sentència de conformitat, al desembre de 2010 Vergé es va reunir amb Joan Mozo a les proximitats del seu lloc de treball, situat al carrer Vergós de Barcelona, i va rebre del directiu i apoderat de l'empresa Rubau Tarrés un total de 35.000 euros.

Aquesta entrega, sosté l'escrit de la Fiscalia que han subscrit els acusats, “li va ser efectuada en consideració a la seva condició de gerent d'obres de carreteres de la província de Girona”.

Vergé i els empresaris Joan Mozo i Josep Rubau van ser investigats per la titular del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, en una peça derivada d'una causa iniciada el 2010 sobre presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obres públiques a la província de Girona en l'època del govern tripartit.

La jutge va ordenar intervenir el telèfon de Mozo, conseller delegat de la constructora Rubau Tarrés, i d'aquestes converses es van desprendre indicis de presumptes pagaments de suborns a Vergé, que el 2011 va ser detingut per la Guàrdia Civil per la seva presumpta relació amb les irregularitats que es investigaven en la peça principal.

En el seu comunicat, Vergé, que va ser destituït del càrrec que ocupava des de l'any 2000 al destapar-se el cas, assegura que en els cinc anys d'instrucció de la causa ha estat “aportant proves, justificants i argumentacions” en diferents recursos, però en la majoria de casos es va acordar que aquestes serien debatudes en el judici amb jurat popular.

Vergé recalca en el seu comunicat que el delicte de suborn pel qual ha estat condemnat -el 426 de l'antic Codi Penal- es refereix a “l'autoritat o funcionari públic que admetés do o regal que li siguin oferts en consideració a la seva funció o per a la consecució d'un acte no prohibit legalment”.

“Acte no prohibit legalment, no es pot qualificar d'una altra manera, ja que com s'ha demostrat en el sumari i en les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació (...), els tècnics no tenen cap poder decisori en les adjudicacions” , afegeix el comunicat que Vergé ha lliurat als mitjans.

L'exalt càrrec recalca que la pròpia GISA, personada com a acusació particular, “va manifestar en la instrucció del cas que no havia trobat cap irregularitat en les adjudicacions”.

Els directius de Rubau Tarrés estan sent investigats també en la causa principal que instrueix el jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona, al costat de responsables d'altres constructores, per presumpta alteració de preus en concursos públics per fer-se amb obres públiques de la Generalitat.