“Les condicions de vida dels CIE són pitjors que les de la Model”
“Els CIE són pitjor que una presó. Al de la Zona Franca, les condicions de vida són molt pitjors que a la Model”, assegura Josep Sagarra, membre de Moviment per la Pau, amb certa cara d'espant. Sagarra acaba d'arribar d'una visita guiada pel Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca i el que ha vist confirma les crítiques que, des de fa temps, s'aboquen contra aquests centres, l'avantsala de l'expulsió per a milers d'immigrants en situació irregular.
Sagarra ha pogut veure aquesta “presó sense garanties jurídiques” gràcies a l'obstinació de SOS Racisme per a què els CIES s'obrin a la societat. També, gràcies a la presència de l'eurodiputada socialista Carmen Romero, cap visible del petit grup de visitants en el qual també s'inclouen Isabel Vallet, diputada de la CUP, el diputat d'Esquerra Republicana (ERC) Pere Aragonès i Elena Arce, assessora de migració del Defensor del Poble.
La visita suposa una petita conquesta parcial de SOS Racisme, doncs, al.legant raons de procediment, la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres va denegar el permís perquè la integressin també representants de mitjans de comunicació i d'altres entitats socials, tal com havia sol.licitat l'ONG, promotora de la campanya Open Access Now. “Els mitjans de comunicació són la font d'informació de la societat i haurien de tenir accés a aquests centres; seguirem lluitant per això”, assenyala Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya.
Cuevas pot, però, celebrar una significativa victòria en la seva lluita contra l'opacitat dels CIES: dos jutjats d'instrucció barcelonins han atès la demanda de SOS Racisme i de la Fundació Migra Studium per què puguin accedir als CIES sense restriccions i per què es garanteixi l'assistència jurídica als interns.
Fins dijous passat, dia d'emissió de la sentència, les ONG no tenien accés als CIES, pendents d'un reglament que ja es demora anys. A l'espera d'aquesta normativa, a partir d'ara, i segons estableix la sentència, aquestes entitats de defensa dels drets hauran de poder contactar amb els interns durant sis hores diàries, tots els dies de l'any, sense que el director del centre pugui establir restriccions, com venia succeint. La sentència també estableix el dret dels estrangers reclosos a rebre assistència jurídica.
“A Espanya i a Europa, els CIE tenen condicions que no són justificables. No poden ser el que són avui. Cal estudiar alternatives i donar-los un altre enfocament més polític”, assegura Carmen Romero. “Urgeix documentar-ne les condicions de vida, que són pitjors que les d'un delinqüent convicte”, intervé Josep Sagarra. Ells han pogut veure cel.les on s'agrupen sis persones, tancades per portes amb reixes, i sense càmeres de vigilància com sí que n'hi ha en altres dependències del centre.
Sense garanties i a mercè de l'arbitrarietat
“Els CIES són presons sense les garanties ni la seguretat jurídica que sí que tenen les presons perquè estan gestionats per la policia”, insisteix Isabel Vallet. “Allà dins està reclosa la pobresa i no haurien d'existir perquè això és un problema estructural que no s'hauria de tractar amb mitjans coercitius”, abunda la diputada de la CUP. “Una de les qüestions més alarmants és l'alt risc d'arbitrarietat que existeix”, apunta Pere Aragonès. “Tot està sotmès a un criteri de custòdia, seguretat i bon comportament”, explica el portaveu de drets humans d'ERC al Parlament. Com que no hi ha un reglament que regeixi aquests centres, el director del CIE i els policies que el custodien són més o menys permissius en funció de la seva interpretació del comportament dels interns.
No obstant això, la intervenció del Defensor del Poble, a través de la redacció d'informes i de plecs de recomanacions, ha millorat, segons SOS Racisme, alguns aspectes dels CIES. No així els serveis sanitaris que, al gener de l'any passat, no van poder evitar la mort del jove guineà Idrissa Diallo. “Les hores d'atenció sanitària [de 8.00 a 22.00] segueixen sent les mateixes”, assegura Alba Cuevas. Idrissa va morir de matinada, en condicions encara opaques. “I, pel que hem vist, tenen la intenció d'externalitzar alguns serveis. La seguretat de les persones no hauria d'estar en mans privades ”, alerta Isabel Vallet. “Hi ha serveis que no depenen de l'Estat sinó de la Generalitat perquè les competències estan traspassades”, recorda Carmen Romero.
El CIE de la Zona Franca, que compta amb 210 places, té una ocupació mitjana del 60 per cent (entre 125 i 130 persones). El 85 per cent dels interns estan reclosos per suposat delicte i el 15 per cent restant per irregularitat. “Els sospitosos de delicte no haurien d'estar amb els que són simplement irregulars”, afirma Carmen Romero. “Les seves condicions són pitjors que les dels sospitosos espanyols”, denuncia l'eurodiputada socialista.
Un ciutadà espanyol no pot estar retingut més de 72 hores, fins que es decideixi el seu alliberament o el seu ingrés a la presó. Els estrangers estan entre 21 i 25 dies en aquests centres. Dels gairebé 2000 que van passar l'any passat pel CIE de la Zona Franca, la meitat van ser finalment expulsats del país i l'altra meitat va romandre en territori espanyol. “No podem permetre que a la nostra ciutat hagi ciutadans de primera i segona categoria”, conclou Sylviane Dahan, responsable de Dones i Drets Civils de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). La FAVB era una de les entitats que pretenia integrar la visita al CIE de Zona Franca i tampoc va ser autoritzada. Demana transparència, obertura i, com moltes organitzacions i alguns partits polítics (Iniciativa-Els Verds, ERC, CUP, entre ells) el tancament definitiu d'aquests centres.
