Convergència opta per la inflexibilitat amb la CUP després de les dues investidures frustrades
La setmana horribilis d'Artur Mas, tancada el divendres passat amb una reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí al monestir del Poblet, ha portat novetats a la línia argumental de Convergència. La més important, l'escenari de repetició electoral al març com una opció raonable. La dreta independentista vol traslladar de forma nítida que no cedirà més en la negociació amb la CUP i que, si el seu candidat no és convertit en president, està disposada a deixar en res la victòria de l'independentisme del passat 27 de setembre.
Aquesta línia d'inamovibilitat enfront de la CUP havia estat fins ara poc més que una opinió transmesa en privat per un grup de consellers de la vella guàrdia convergent, entre els quals es troben Felip Puig, Germà Gordó o Mas-Colell. Tots ells havien mostrat la seva incomoditat pel que consideraven cessions inassumibles cap a l'esquerra independentista, com la declaració d'inici del procés independentista o el programa social que negocia Neus Munté per part de CDC.
La filtració a La Vanguardia d'una tensa reunió del Govern va descobrir la profunditat de la bretxa oberta en el partit pel sector crític. “Hi ha una part de Convergència que voldria acabar el Procés i fer eleccions al març, així que hem d'assolir l'acord ràpid”, assegurava un diputat de Junts pel Sí abans de la primera de les dues sessions d'investidura frustrades. En aquell moment el nucli dels masistes encara apostava per un clima d'entesa amb la CUP que desbloquegés la investidura.
Però després de constatar que el clima pactista en les negociacions no ha servit per desbloquejar la investidura, els arguments que els consellers més durs esgrimien com un corrent minoritari són ara la línia oficial de Convergència. Després de dues votacions d'investidura que han acabat 62 a favor i 73 en contra, en l'entorn de Mas consideren que les concessions ja han estat suficients i que ara li toca a la CUP moure fitxa. Amb això pretenen, a més, apagar el foc encès a les seves files amb la sortida a la llum de les posicions de la seva vella guàrdia, almenys fins després de les generals.
Diàleg d'articles
Si dilluns era el conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, que mostrava en un article del diari Ara l'aposta dels consellers per no cedir ni un pam en la negociació amb la CUP, aquest dimarts el candidat de Convergència a les generals amb la llista Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, seguia la mateixa línia. Homs, exconseller de la Presidència i un dels homes de l'entorn proper a Mas, ha estat l'encarregat de posar de manifest que el partit està cohesionat en la nova línia de puny d'acer amb la CUP i guant de seda amb l'Estat, amb el qual espera poder entrar en un procés de negociacions després del 20-D.
La CUP ha respost també des de les pàgines de l'Ara, amb un article signat pel diputat Julià de Jodar, en nom de tot el grup parlamentari, en què sosté les posicions mantingudes fins ara i torna a mostrar la disponibilitat de la formació a investir un altre candidat a proposta de Convergència. El diputat reconeix que la proposta de l'esquerra independentista pot conduir a unes eleccions anticipades, però sosté que, si aquestes els fossin imposades, la CUP està en condicions d'explicar per què s'ha arribat fins aquí.
Aquest diàleg d'articles dóna bon compte de fins a quin punt les converses privades que fins ara mantenien Junts pel Sí i la CUP estan bloquejades. No obstant això, la portaveu del Govern ha circumscrit l'article de Mas-Colell a un posicionament personal i ha assegurat que continuen treballant per que hi hagi acord amb la CUP.
Renovació en el partit
La línia adoptada obliga a Convergència a preparar-se per unes eleccions al Parlament, un gest que els seus socis en Junts pel Sí consideren més una maniobra de pressió que quelcom real. A ERC estan segurs que acabarà havent-hi pacte tot i que, segons reconeixen membres del partit, a la direcció dels republicans s'ha estès el convenciment que no repetiran Junts pel Sí si hi ha eleccions. L'amenaça de tornar a les urnes és ja l'única arma de Mas i els seus en la negociació amb la CUP, però no és creïble si Convergència no és electoralment competent per si sola.
Amb tots els esforços centrats en el 20 de desembre, eleccions a les que acudiran amb la nova marca de Democràcia i Llibertat, la seva reelecció com a president i la confecció d'una Convergència que pugui guanyar són objectius que s'entrellacen en l'agenda de Mas. En aquest escenari, els noms de Neus Munté, Josep Rull i Jordi Turull comencen a prendre un important relleu en la renovació del partit, que tracta per tots els mitjans d'evitar una guerra de successió que pugui ser interpretada com un símptoma de debilitat en les negociacions.
