Diaris 'light'

La fascinació tradicional dels diaris impresos pel populisme i les històries fàcils de la picaresca explica en bona part l’atenció desmesurada que s’ha dispensat a la farsa cortesana de Francisco Nicolás Gómez. És a dir, el “petit” personatge -major d’edat des de fa dos anys- que ha crescut a l’ombra dels poders de Madrid i que la justícia investiga pels presumptes delictes d’estafa, falsedat documental i usurpació de funcions.

La mateixa fascinació acompanya l’entrada en escena com a figurant de la seva amiga Isabel Mateos, batejada pel mateix jove amb un malnom dels seus atributs davanters. Un diari tradicional com La Vanguardia ja l’ha proclamada “reina de la nit”, a propòsit del seu debut televisiu, sensible al reclam de la notorietat de que parlava en l’article anterior.

L’aposta populista d’uns diaris cada cop més ‘light’ s’ha multiplicat d’ençà de l’esclat d’aquesta llarga crisi. Abunden les pàgines de famosos i suposades celebritats, mal titulades de “Gent”, en els diaris més seriosos, seguint l’estela dels programes més vistos de la televisió.Amb una personalització creixent de la informació, atenció a detalls i anècdotes, luxes i xafarderies. Deixant-se arrossegar per la vulgaritat del llenguatge i les expressions d’aquest submón audiovisual.

Com si haguessin necessitat aquest suplement de notícies efervescents i digestives els lectors i subscriptors que han anat resistint i continuen salvant els diaris impresos de la caiguda de les xifres de difusió i audiència. Ben al contrari, ni la seva abundància ni l’alleugeriment persistent dels continguts no acaben d’aturar la baixada en un tobogan que cada cop és més curt.

L’opció de reforçar l’interès públic, la profunditat, el rigor i l’autoexigència informativa no sembla que sigui considerada pel periodisme imprès ni tan sols com a opció de supervivència. Ni tan sols com a expressió de respecte pels lectors i subscriptors que encara manté.