Decepció veïnal i sospites d’adulteració en l’audiència sobre turisme convocada per Trias

18:45 de la tarda de dimarts, faltaven quinze minuts per començar l’acte. Centenars de veïns esperaven pacientment i en rigorosa fila índia —alguns havien arribat a les 17h.— la seva entrada a la biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps de Barcelona. Animaven l’espera les columnes de manifestants que poc a poc arribaven des de la Barceloneta o Ciutat Vella, les zones de la ciutat més afectades pel turisme. Abans que la marea ciutadana prengués les cadires de l’auditori, els periodistes podien entrar al recinte. Un cop dins, sorprenia trobar els màxims representats de turisme de la ciutat, com Joan Gaspart, Jordi William Carnes i un grapat d’empresaris, còmodament asseguts i compartint tertúlia amb els representants públics que conduiran la reunió.

Aquesta dualitat –crits i pancartes fora, jaquetes i corbates dintre— va ser el primer símptoma de que l’Audiència Pública podia decebre les aspiracions del veïnat, que havia aconseguit forçar el consistori a convocar una mena de plenari popular sobre un dels temes més controvertits d’aquest mandat, el turisme. Però no l’únic. Poc després, mig auditori es va omplir de representats del sector turístic, lobbys empresarials i empresaris relacionats amb el sector. Alguns d’ells, membres d’empreses com AirBNB i Barcelona Amfitrions, en resposta a aquest mitjà, explicaven que el mateix Ajuntament els havia citat a les 17h. de la tarda a la biblioteca, prevenint-los de que el recinte s’ompliria.

Davant d’aquesta situació, alguns veïns que no havien rebut cap notificació i que portaven dies inscrits via internet van denunciar que l’Ajuntament “havia adulterat l’acte”, que era “una operació de maquillatge” o que “s’havien portat la claca de casa”. El cert és que el que havia de servir perquè la ciutadania expressés la seva preocupació i les propostes treballades des dels barris va acabar sent, en ocasions, una olla de grills. Un pols entre dos mons –els qui pateixen el turisme i els que se’n beneficien— que poc va tenir a veure amb un acte de participació veïnal com se suposava que seria l'audiència pública, la primera que se celebrava en aquest mandat. De fet, l’última es va produir va ser l’any 2006 per la llavors polèmica ordenança de civisme.

Amb aquest ambient enrarit, la tinent d’alcalde d’Empresa i Ocupació, Sònia Recasens va teixir una intervenció inicial amb un to conciliador reivindicant les virtuts del turisme i, alhora, admetent les conseqüències. “Estem gestionant un èxit”, va resumir. “Un èxit que necessita corregir-se perquè no sempre està ben distribuït ni ben repartit”. Malgrat aquestes concessions, la mà dreta de l’absent Trias va recordar que cada turista deixa a la ciutat 153,1 euros –el de tipus vacacional— i 264 euros –el de negocis—. I va avançar que el consistori ha pactat amb la Generalitat un augment de la recaptació de la taxa turística, passant del 34% actual fins el 48% “per protegir més els barris”.

La rèplica l’ha va tenir Lluís Rabell, que va exposar el decàleg consensuat amb diferents actors veïnals, professionals i sindicals per trobar l’equilibri entre la convivència veïnal i el negoci turístic. D'entrada va demanar una moratòria de la concessió de llicències d'hotels. Una mesura que ha sonat darrerament en les protestes de la Barceloneta, Gràcia i el Paral·lel i que ja va quedar fora de joc en la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella, segellada entre CiU i PP. A més, va instar al Govern municipal a qualificar els pisos turístics —xiulats i defensats al llarg de l’acte— com establiments hotelers per limitar i regular-ne la seva proliferació. En aquest sentit, val a dir que l’any 2011 a Barcelona hi havia 2.000 apartaments turístics i que ara n’hi ha 10.000.

Abans, Rabell va lamentar l’absència de l’alcalde –“una equivocació i una falta de respecta a la ciutadania”— i va retreure a l’Ajuntament que sovint es caigui en titllar la FAVB de fer política –“activar la ciutadania és la nostra responsabilitat i això és fer política—. En matèria propositva Rabell va posar sobre la taula l’impuls d’un Consell Veïnal sobre Turisme, de tal forma que totes les mesures hagin de tenir en compte les sensibilitats ciutadanes. A més, va parlar d’un pla de protecció d'establiments tradicionals, limitar la capacitat de càrrega de visitants de les zones monumentals i fomentar l'ocupació de qualitat en el sector.

Tensió dins i fora del recinte

Tensió dins i fora del recinteLa trobada havia començat amb dues constatacions anunciades, una de fons i una altra de forma. La primera, la més que dubtosa idoneïtat de la convocatòria; i és que entre els veïns predominava la sensació que arribava tard, a final de mandat, en període preelectoral i quan el problema en determinats barris, amb Ciutat Vella al capdavant, està ja descontrolat. La segona apuntava a la “doble moral” de l'Ajuntament –en paraules d'un dels participants–, atès que la primera i segurament última Audiència Pública del mandat no es feia ni a l'Ajuntament ni amb la presència de l'alcalde, la qual cosa va motivar no només moltes crítiques, sinó que prop de 300 veïns quedessin fora de la biblioteca Jaume Fuster.

Mentrestant al carrer un ampli desplegament policial –format per la Guàrdia Urbana i pels Mossos d’Esquadra– acordonaven la zona i impedien l’accés als veïns que s’havien quedat a la intempèrie. La tensió, però, es colava a través de les parets i arribava a l’auditori. Els assistents demanaven a la policia que s’endugués un dels veïns de la Barceloneta, que havia pujat el to en més d’una ocasió. Fruit d’aquest incident, els partidaris del negoci turístic van xiular cap al sector veïnal i van corejar crits de “fora fora”. A l’exterior, una performance —un clàssic al barri del Raval—parodiava l’alcalde Trias i la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs i posava l’accent còmic de l’esdeveniment.

Algunes de les crítiques veïnals van anar dirigides al “nyap” de La Rambla, “un exemple de com es pot arribar a degradar una zona si es permet l’excés turisme”. Des de la Barceloneta, l’activista veïnal Pepi Picas encunyava el terme gentrificació i explicava el cas de persones que estan abandonant casa seva. Molts dels veïns assistents van voler deixar clar que no estaven contra el turisme, sinó contra l’excés del turisme. Des de l’Assemblea del Raval és posava l’accent en la destrucció del comerç de proximitat en benefici “de locals que venen coses molt cares que no són, en cap cas, per a l’ús quotidià”, en al·lusió a la proliferació de botigues de souvenirs. En el mateix sentit es va manifestar la presidenta de l'associació del Casc Antic, Maria Mas: “On s'instal·la un gran hotel canvia tot el seu entorn, aviat només tindrem bufandes del Barça i trencadissa de Gaudí banalitzada”.

En el tram final de l’acte, l’aspirant a alcalde de Barcelona en Comú, Ada Colau –convidada a seure entre els representants polítics, però que va preferir fer la cua com la resta de veïns— va prendre la paraula per fer “una esmena a la totalitat de l’acte”. Colau va parlar d’una reunió “mal gestionada” —“els moviments veïnals sabem dinamitzar molt millor les assemblees que vostès”—i va lamentar que l’Ajuntament busqués una imatge crispació i confrontació entre veïns. “No sé si ho han fet per mala fe o per incompetència”, va etzibar. Recasens li va respondre al final de la trobada, que es va allargar més de quatre hores, quan Colau ja no hi era, la qual cosa se li va retreure. Sobre l’absència de Xavier Trias, però, no es va donar cap explicació.