Desmantellat l’assentament irregular del carrer Àlaba del Poblenou
L’assentament irregular del barri del Poblenou situat a la confluència dels carrers Àlaba i Bolívia, i a tocar de la Torre Agbar, el Museu del Disseny i Els Encants, ja és història. Les catorze famílies procedents de Galícia i de Portugal que malvivien en el solar privat des de feia uns set anys en autocaravanes han estat parcialment reallotjades en pisos de lloguer social majoritàriament al barri. La resta, com que no complia els requisits exigits pels serveis socials municipals, ha hagut de marxar.
El desmantellament del campament, ocupat majoritàriament per persones d’ètnia gitana que es guanyaven la vida recollint ferralla, es va produir el mes de novembre passat i es va fer amb total discreció. De fet, la temuda ordre de desallotjament del solar s’havia firmat el setembre passat, però la seva execució es va endarrerir una mica a l’espera de tancar l’acord de reallotjament amb el consistori barceloní. De les catorze famílies afectades, vuit s’han repartit en pisos socials als carrers Castella i Ramon Turró, al barri del Poblenou, i a Montcada i Reixac.
L’evacuació de l’assentament va ser ràpida un cop els assistents socials van entregar les claus dels habitatges. Segons un dels veïns testimoni de la mudança, en pocs dies va marxar tothom i les màquines es van apressar a retirar tota la brossa acumulada durant anys que tantes queixes veïnals havia provocat per la presència de rates i per les males olors. El terreny, situat a l’entorn de la plaça de les Glòries actualment en ple procés de transformació urbanística i davant d’un concessionari de cotxes de luxe, es va encerclar amb una tanca metàl·lica que ja ha caigut a terra.
El 19 de febrer de l’any passat l’assentament il·legal va ser notícia en calar-se foc una de les autocaravanes de matinada per causes desconegudes. L’incendi, que va afectar part del campament i també la nau industrial que hi ha al costat, no va provocar cap ferit però va obligar a evacuar deu menors i tres adults. Les famílies afectades van enviar una carta a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, demanant ajuda davant de la por a ser desallotjats per qüestions de seguretat i denunciant que el consistori només els havia ofert dormir en pensions durant tres nits. “Som veïns de Barcelona i no som conflictius. Els nostres fills han nascut aquí, van a l’escola i parlen català. Volem integrar-nos a la societat, com un català més, amb els nostres drets i obligacions”, explicaven a la missiva.
Accident mortal
El campament del carrer Àlaba desmantellat formava part, juntament amb altres assentament i ocupacions d’antigues naus industrials abandonades al districte tecnològic del 22@, de la Barcelona que no surt mai a les guies turístiques: la del barraquisme en ple segle XXI i a tocar dels edificis de luxe i dels hotels de Diagonal Mar. Segons fonts de l’Ajuntament, a la ciutat comtal hi havia l’any 2012 més d’una seixantena d’assentaments irregulars ocupats per més de 700 persones classificades en tres col·lectius principals: itinerants (galaicoportuguesos), romanesos i subsaharians.
Aquell mateix any i com a conseqüència de la mort de quatre persones en un incendi en una barraca també al districte de Sant Martí, el consistori barceloní va aprovar un Pla d’Assentaments Irregulars amb l’objectiu d’eradicar aquests campaments oferint allotjament digne i oportunitats de feina. El desenvolupament del pla va anar acompanyada de polèmica perquè al mateix temps que s’aplicava s’intensificaven els desallotjaments forçats.
Un dels més criticats va ser el que es va fer el 7 de gener del 2013 a una nau del carrer Zamora. Les entitats socials del barri i les ONG van titllar l’operació policial de “racista” i la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va denunciar la vulneració dels drets humans dels detinguts. En un any i mig el Pla d’Assentaments Irregulars ha atès 570 persones i n’ha facilitat residència a 267, segons va explicar la responsable de Qualitat de Vida del consistori, Maite Fandos, el juliol de l’any passat.
