La desobediència política torna als ajuntaments catalans el dia de la Constitució
Nova mostra de força dels representants municipals independentistes. Aquest dimarts 6 de desembre, quan es commemoren els 38 anys del referèndum de la Constitució espanyola, centenars de càrrecs independentistes, sobretot d'ERC, la CUP i Demòcrates de Catalunya, encara que també s'hi han sumat alguns del PDECat, acudiran a treballar. Per a això, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha calculat aquest dilluns que s'obriran uns 300 ajuntaments de tota la geografia catalana.
La desobediència a la celebració de la festa estatal vindrà de part dels càrrecs electes, deixant fora la desobediència institucional per no ficar en problemes als funcionaris. Així, els edificis consistorials no només obriran sinó que els electes atendran la ciutadania. L'assumpte dels funcionaris és un tema de preocupació recurrent entre l'independentisme, a l'entendre una part que aquests no han de ser violentats ni requerits per a la desobediència mentre no hi hagi una nova legalitat que els empari.
Entre els ajuntaments de ciutats més grans que han anunciat sumar-se a la iniciativa s'hi troben el de Badalona, Sabadell o Vilanova i la Geltrú, tot i que l'AMI ha assenyalat que en el seu còmput només es troben les seves ciutats associades, de manera que el nombre podria pujar. En total s'espera que prop d'un terç dels ajuntaments catalans tinguin activitat i que al voltant de 3.000 electes municipals, més d'un 10% d'ells alcaldes, acudeixin a treballar. A la iniciativa no s'hi han sumat altres ajuntaments grans, com el de Barcelona, ni tampoc institucions com el Govern o el Parlament duran a terme actes en aquesta línia.
Els electes que acudeixin a treballar llegiran a les 12 hores un manifest conjunt a les portes dels consistoris, mitjançant el qual subratllaran el seu compromís amb el procés sobiranista i denunciaran l'anomenada “judicialització de la política”, que critiquen el Govern central. Durant els últims mesos, desenes d'ajuntaments han estat requerits pels tribunals per lliurar documentació relativa a les actuacions dels seus regidors, sobretot arran de les mocions de suport a la declaració rupturista del 9 de novembre de 2015, aprovada pel Parlament.
La jornada convertida en reivindicació sobiranista serà la segona d'aquestes característiques, després que el passat 12 d'octubre, dia de la festa nacional espanyola, diversos ajuntaments obrissin les portes. D'ells, el que més repercussió va tenir va ser el de Badalona, els regidors del qual van ser cridats a declarar per un presumpte delicte de desobediència, per haver obert les portes de l'ajuntament malgrat una ordre judicial contrària.
Aquest dimarts es preveu que el nombre de càrrecs electes que se sumin a la desobediència simbòlica es multipliqui exponencialment respecte al 12-O, però en aquest cas no hi haurà conseqüències judicials. Almenys així ho ha anunciat el nou delegat del Govern a Catalunya, l'exdiputat del PP Enric Millo, que ha assegurat que no prendrà mesures preventives sempre que no s'obligui a treballar a funcionaris.
Millo, que s'ha convertit en la cara de la suposada “operació diàleg” de l'Estat amb Catalunya, ha rebaixat la virulència contra els regidors que vulguin treballar, i ha marcat clares distàncies amb la seva predecessora, María de los Llanos de Luna, que amb motiu de la festa nacional espanyola va interposar el recurs contenciós-administratiu contra l'ajuntament de Badalona. “Si hi ha polítics electes que aquest dimarts consideren oportú dedicar-se a atendre les seves qüestions polítiques, que facin el que creguin oportú. S'ha de respectar. Jo també treballaré”, ha assegurat Millo.
