Dídac Ramírez seguirà al capdavant de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona va optar ahir per concedir a Dídac Ramírez un segon mandat –i l’últim, segons marca la llei– com a rector, per davant de l’aspirant Victòria Girona. Va ser pels pèls, amb el 51,06% del vot ponderat, que Ramírez va aconseguir la renovació del càrrec, i ho va assolir, en part, gràcies al suport rebut a última hora per Josep Antoni Bombí, candidat a rector que no va passar de la primera ronda de les eleccions. De fet, si es comptés el nombre absolut de vots, la nova rectora seria Girona, amb un total de 5.020 paperetes –per 4.821 de Ramírez–, però en aquest sistema de vot ponderat, que varia en funció dels actors de la comunitat, qui compta amb més representació és el professorat doctor amb vinculació permanent (51%), l’estudiantat (30%), el Personal d’Administració i Serveis (10%), i el Personal Docent i Investigador (9%).

Per sectors, es desprèn de l’anàlisi electoral que els professors es van decantar per la reelecció de Dídac Ramírez, mentre que l’alumnat hagués preferit una renovació del càrrec. Un 31% del vot docent (que representa el 60% del total), és a dir, una majoria molt ajustada, es va decantar per Ramírez. Pel que fa als estudiants, un 16% -enfront al 14% restant-, es va decantar per Girona; de manera que el pes del personal d’administració i serveis (PAS) va resultar decisiu, amb un 5’6% -sobre 10- de les paperetes a favor de la reelecció de Ramírez.

Així doncs, Dídac Ramírez (Barcelona, 1946), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB, serà al capdavant de la universitat durant els propers quatre anys. A més del càrrec universitari, Ramírez es acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, i ha ostentat càrrecs en institucions públiques i també privades, com el Futbol Club Barcelona o la Societat Catalana de Filosofia, on hi va fer de tresorer.

De Bolonya a les retallades

Tot just estrenar-se com a rector ara fa exactament quatre anys, el 27 de novembre de l’any 2008, Dídac Ramírez va haver de lidiar amb les protestes estudiantils contra l’aplicació del Pla Bolonya, que en aquell moment ocupaven –físicament– el rectorat de la UB, a la plaça Universitat. En la seva investura, Ramírez va prometre diàleg amb els estudiants, però mesos després, el març del 2009, va acabar demanant el seu desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra, en una operació que va acabar amb nombrosos estudiants ferits i detinguts, i la indignació de la major part de la comunitat universitària catalana. Anys després –aquesta tardor–, i en relació a Bolonya, Ramírez ha admès que l'aplicació del pla ha estat un “nyap” a causa de la falta de recursos.

En els darrers anys, tanmateix, el seu principal maldecap han estat les retallades –sobretot la pujada de taxes–. Ramírez s’hi ha mostrat contrari, però no ha aconseguit aturar l’aplicació de les mesures dictades per la conselleria d’Economia i Universitats.