Duran planeja deixar el lideratge de CiU i no presentar-se a les generals
Josep Antoni Duran i Lleida planeja dimitir d'alguns dels seus càrrecs: la secretaria general de CiU i la comissió d'exteriors del Congrés dels diputats. El motiu seria la intenció de marcar distàncies amb la dinàmica política de la coalició marcada pel sobiranisme de CDC i Artur Mas, segons publica avui El Periódico de Catalunya.
La retirada de Duran no seria completa. La intenció d'aquest veterà polític seria mantenir, de moment, la direcció d'Unio Democràtica de Catalunya (UDC) i també el lideratge parlamentari de CiU a Madrid. Això ho comunicaria el democristià a partir del1 9 de juny, data en què es farà efectiu el traspàs de poder a la monarquia espanyola.
El Periódico apunta una renúncia més. Duran i Lleida hauria comunicat als seus íntims que no pensa tornar a ser cap de cartell de CiU a les pròximes eleccions generals. El que sí que hauria pensat fer, seria presentar-se a les eleccions, si es plantegen com a plebiscitàries, com a cap de llista d'UDC, diu el diari barceloní.
De fons a aquesta abdicació de Duran hi ha el seu malestar davant la nova línia política de CiU, l'independentisme implícit que s'ha instal·lat a la coalició no és del seu gust. Al líder d'UDC se li dóna molt bé navegar entre dues aigües. Poder fer de mitjancer entre uns i altres, fer de lobbysta en política i en afers econòmics, com ell ha reconegut més d'un cop. La situació de pràctic xoc de trens entre els governs de Catalunya i Espanya no li permet actuar entre bambolines, com sempre ha fet.
Mar de fons
A l'espera de més aclariments, o de desmentiments, hi ha una altra motivació que explicaria la decisió de Duran de fer un pas enrere. Els problemes interns a UDC. El partit sempre ha estat governat amb mà de ferro per Duran, però les tensions sobiranistes també l'afecten i en els mesos pròxims ell voldria poder estar totalment dedicat al timó de la nau en moments d'esperada sotsobra.
Josep Antoni Duran i Lleida ho ha estat tot en política catalana. És un dels pocs polítics que resten en actiu des de la Transició. Ha ocupat càrrecs que van des de delegat de la Generalitat a Lleida, on va consolidar les bases per accedir al lideratge d'UDC, fins a conseller de la Generalitat. No va poder passar de la segona fila d'influència política perquè quan Pujol es va retirar, aquest va preferir donar el ceptre del nacionalisme a Artur Mas i va obviar Duran que també aspirava a l'herència.
