Javier Krahe: “Ve un nou ordre”

Javier Krahe (Madrid, 1944) acostuma a venir un parell de vegades a l'any a Barcelona i, encara que considera que és millor la sala Luz de Gas, li agradava més tocar en les Cotxeres de Sants perquè són més de barri. Avui actuarà pel Barnasants, el festival de la Cançó d'Autor, i arriba amb un catarro considerable... No obstant això, a aquest degà se li noten les taules i amb prou feines la tos durant l'hora llarga de concert en el qual no falten clàssics com Un basto rumor y No todo va a ser follar. El local ple i content i rigut. Abans podem robar-li uns minuts entre preguntes i fotos a aquest cantautor que com a bon clàssic de la generació de Sabina es mulla davant la política i la cultura.

Què va de Valle de lágrimas a Las diez de últimas?Valle de lágrimasLas diez de últimas

Doncs crec que 34 anys. Quan vaig gravar el meu primer disc, Valle de lágrimas, totes les cançons feia temps que les tenia fetes, en canvi en Las diez de últimas gairebé no les tenia fins que les vaig gravar. Aquell primer disc no l'escolto mai perquè ja sé com cantava llavors. En canvi Las diez de últimas està molt 'apanyat'. Durant tot aquest temps he après a cantar molt millor.

I el Sr. Krahe ha canviat molt des de llavors?

Per força, es canvia per la força del temps. Va passant i canvies, quant? No ho sé. Segurament haig de ser molt semblat a com era, encara que ara sóc avi... qui m'anava a dir a mi que seris avi! Són coses que també es converteixen en nous temes per cantar.

Els cantautors actuals sobretot expliquen històries o són molt lírics? Qui ve trepitjant fort?

No estic molt assabentat, amb prou feines escolto música. No obstant això, el tipus de cosa forta com la reivindicació social l'escriuen avui dia sobretot els rapers, no tant els cantautors. Quant a qui prendrà el testimoni de nosaltres, els cantautors prendran el testimoni sense més, sense demanar permís ni res. Serà així. I a més serà d'algun que no conec.

Com veus el de Wert amb les classes de religió amb 'catequesis' inclosa?

Passatgeres, molt passatgeres. No durarà, com no durarà Wert ni les seves polítiques. Tot això està en precari fins que hi hagi un nou ordre que suposo que serà l'any setze.

El nou ordre és, per exemple, la nova formació Podemos?

Per exemple. Per descomptat influirà, opinarà al Parlament i s'haurà de prendre en compte el que Podemos digui. L'aparició d'aquesta formació era el que molta gent estava esperant i ha sorgit. Aquí estan i ho veig la mar de lògic i la mar de beneficiós. Estem farts de populismes, que això és el PP i el PSOE. Són populistes per les promeses que fan, que no tenen res de contingut. D'alguna banda han de venir i poden ser de Podemos o de Ciutadans. Els que estaven fins ara veuran reduïts els seus escons i hauran de discutir. Ve un nou ordre.

I el nou ordre canviarà coses d'una Cultura tremendament castigada des de l'Administració?

Com empitjorar no pot, això es notarà. Hi haurà moltes millores.

Llavors, la inspiració va a tope amb la crisi i la corrupció... hi ha un assortit compendi de temes.

Sí, però no vull dedicar-los hi temes perquè són temes d'actualitat. La cançó m'ha de venir per altres vies: em ve o no em ve. És més lògic que si se m'ocorre una frase que jo consideri molt interessant sobre la corrupció, llavors sí m'animi. Només perquè hi ha corrupció no li faré un tema, això el pot fer qualsevol. Cal ficar-se amb ella d'alguna manera que tingui interès, que destaqui la formulació i això no és tan fàcil. Encara que es posa un a donar-li voltes i voltes i acaba per trobar-ho... però no sé si estic amb ganes de donar-li tantes voltes a una cosa que no em ve gens de gust. Prefereixo donar-li voltes a una aventura amb una dona, que això sempre em ve de gust.

Les dones han canviat, segueixen sent una Valle de lágrimas?Valle de lágrimas

No han canviat gens... o, vaja, estan algo més grans. Les joves que apareixen ja no són per mi. Estic resignat, les faré cançons.

Amb Charlie Hebdo es planteja de nou el límit de la llibertat d'expressió de l'art... A tu et van jutjar per 'escarn' de la religió.

No ha d'haver-hi límit pel contingut del que es diu i menys en aquests assumptes de religió, que tot és més que opinable. Si l'hagués hauria de ser d'un altre tipus. El que encara no entenc és perquè a mi em van jutjar. Per sort em van absoldre, que si m'arriba a tocar algun dels jutges que hi ha ara... ves tu a saber!

Es pot guanyar un la vida cantant?

Jo me la guanyo cantant, jo i molts altres. I després hi ha molts altres que canten que no se la guanyen.

Ajuda el 21% d'IVA?

Tot perjudica, quin dubte cap. Però això també és de les coses que es llevaran quan arribi el 16.

Amb les noves tecnologies cal tornar al concert en directe?

Home, el concert en directe no es pot deixar! Si és per discos, ningú es guanya la vida amb ells, perquè piratejar està permès i es pirateja tot. ¡No només està permès, està organitzat! Perquè serveix l'ADSL? Serveix per descarregar-se música. I això ho té Telefónica. En tot el piratejo, Telefònica gana, els que tenen els drets d'autor, perden. És el Govern el que hauria de dir-li a Telefónica que ha de donar el 'X' per cent del que guanya, com un cànon, o posar realment els mitjans de prohibir això que està prohibit. La SGAE no té res que fer front a aquesta empresa que guanya milers i milers de milions.

El directe en el Cafè Central de Madrid que vas treure en 2014 és un punt i apart, un punt i seguit, una coma?

Las diez de últimas sí que era un punt, vaig fer les cançons per a aquest disc expressament. Però el directe de Madrid era simplement un concert que es va donar i es va gravar, no em va costar cap treball fer-ho. Tampoc era una antologia, sinó ho hauria pensat d'una altra manera; era únicament un dels set concerts que vaig donar aquell mes.

Quins projectes vols sumar a les teves set dècades?

No tinc projectes de cap tipus. O per ventura, treballar menys. Sí m'agradaria dedicar-me una mica més a escriure cançons, que ho tinc una mica abandonat. Des de l'estiu passat que no he agafat ni el blog ni la guitarra per mandra, per descomptat, doncs la inspiració ve si em poso. En fi, el que em ve de gust és que arribi l'estiu, no fer res i, llavors sí, ficar-me