Com superar la crisi dels quaranta, segons Kiko Amat

L’escriptor Kiko Amat (Sant Boi, 1971) descriu en la seva nova novel.la la caiguda en un pou que sembla no tenir fons. Cienfuegos, el protagonista, pateix en la pròpia pell i ànima la crisi dels quaranta. Una crisi que, segons es diu en el llibre, fa que els homes es converteixin un altre cop en nens, hiperactius, insensats i afligits. Així és Cienfuegos. Així es comporta. Redactor del suplement de tendències del diari La Nación, fa i deixa que el seu món s’enfonsi després d’haver triomfat amb la seva primera i única novel.la, Mambo para gatos. De triomfador a perdedor hi ha un pas, de gegant, però només un, el de permetre que la por ennegreixi tots els gestos. Aquí es comença a configurar la vida tragicòmica del “perdedor más grande de Barcelona”. Cienfuegos es converteix en un cràpula i acaba destruint el seu petit món, la relació amb la dona amb qui viu i mare del seu fill, a qui, malgrat el mal que professa, estima amb bogeria. De retruc, tot ell es desfà com un gelat esclafat per un sol canicular. Amb tot, i encara que sembli contradictori, el que en veritat busca el convertit en pusil.lànime periodista i escriptor és estimar i ser estimat. Però no en sap. I en una sèrie d’actes maldestres i encaminats a reafirmar la seva incapacitat, es va esfilagarsant el procés cap a la difícil sortida d’aquest moment crític de la seva vida.

En aquest recorregut, al lector li pot passar que se li vagi repetint com un mantra el títol del llibre, perquè la primera reacció és de no entendre’l, de no saber-lo encaixar; és més, el que ve de gust proclamar mentre convius amb el protagonista és Eres lo peor, Cienfuegos. Les decisions del protagonista instiguen a una empatia nul.la de qui l’observa. Ara bé, a mesura que se succeeixen les hiperaccions insensates, la reacció que acaba provocant és de compassió i pena. I certa simpatia. El sentit de l’humor de Kiko Amat hi ajuda. Molt. Si no fos per la multitud d’escenes delirants tenyides d’un humor anglès a l’estil Mr. Bean, podria passar que agafessis mania a la manera de ser de Cienfuegos. I, en canvi, la tendresa et guanya, com quan per exemple ell mateix pren consciència d’on és i què li passa: “¿Adónde te mudas cuando el lugar del que quieres mudarte eres tú mismo?”. Per no caure en el dramatisme, hi ajuden també, a part de l’humor constant, els dibuixos de Sergi Puyol intercalats en el text i la construcció de personatges i escenes a partir dels referents musicals i estètics tan particulars de l’autor.

Mentre a dins passa tot això, a fora el món també està en crisi. L’escenografia del llibre dibuixa un món en convulsió, aquell que ens pensàvem que no tenia marxa enrere. El moviment del 15-M –La Rabia, com s’anomena en el llibre–, el desallotjament de plaça Catalunya, la protesta al Parlament; tot, explicat amb pèls i senyals, en primera persona fins i tot, i cenyit a la realitat, queda escrit. I s’erigeix com una gran metàfora de la crisi interior del protagonista, que també hi pren part, a la seva manera. La lluita, individual i col.lectiva, és per recuperar la dignitat perduda o robada. Tothom vol estimar i que l’estimin. A través d’un tracte just i respectuós. Bidireccional.

Fer les coses malament té un preu. Un malestar general que demana canvis. Els que busca Cienfuegos i els que demana la societat. Malgrat el final optimista del llibre, queda cert dubte sobre si la redempció és possible. Si més no, les conseqüències són ineludibles. El mal està fet. I donar una puntada de peu al cul d’un policia o al propi passat, als dimonis interiors, s’ha de veure si serveix per emprendre el camí d’una penitència per emergir dels baixos fons de l’ànima, un camí que per difícil i ardu només té una direcció: estimar i ser estimat. I saber-ne.

Eres el mejor, Cienfuegos. Teaser de la cuarta novela de Kiko Amat from Lluís Huedo on Vimeo.