Les nostres experiències de vida, quan les hem païdes i fetes nostres, quan les hem meditades i oblidades, només aleshores els fets viscuts, les idees que ens han passat pel cap, que hem formulat o que mai no hem arribat a precisar però que són dins nostre sense que en siguem conscients, esdevenen font d’inspiració d’on pot brollar, per exemple, música de qualitat. Tot i la seva joventut, Hicham Lamliki ha viscut intensament. Originari de Casablanca, es va veure obligat a seguir als seus pares per començar una nova vida a París. Un viatge iniciàtic que ha sabut explotar com a artista a Barcelona, lloc on ha passat tota la seva joventut i on s’ha format musicalment. És aquí on ha començat a desenvolupar el seu talent com a productor de música electrònica portant així a reunir tots els seus coneixements per fusionar estils i sonoritats sota la influència de la World Music, principalment pels llocs on va estar i del seu pare, un amant del Soul, RnB i el Jazz. Amb la complicitat d’altres artistes com Adeline, PutoBruto o Ananda O acaba de publicar La Renaissance, un disc de debut elegant i subtil que canta als clarobscurs de la vida. Lamliki demostra que té una bona història i moltes ganes d'explicar-la.
Què has volgut transmetre realment a La Renaissance?La Renaissance
Tots morim alguna vegada per algú o per alguna cosa. Per mi aquest àlbum es dividiria en tres parts que formen La Renaissance; morir per un ésser estimat, morir per amor i morir per renéixer.
Quines són les teves influències musicals?
Van des del jazz, soul, funky, hip hop, RnB fins a la música electrònica; chillout, techno, house, deephouse, downtempo. En aquest disc les meves influències són artistes com Bonobo, Chet Faker, Moderat, Burial, Jon Hopkins, Shlohmo, Joris Voorn, Dosem, entre d'altres.
Com definiries la teva música?
La barreja de ritmes trencats al costat de melodies envolvents, la fusió entre ritmes urbans i l'electrònica, un so que conté una història molt profunda i única.
Casablanca, París i Barcelona. Quina influència han tingut els llocs on has viscut?
Cada ciutat té la seva pròpia cultura i el seu propi so, i això m’ha portat a descobrir molta música nova, molts gèneres diferents. Inconscientment, això acaba sent una mica la inspiració per després treballar a l'estudi.
Per fer La Renaissance t’has envoltat d’artistes com Adeline, PutoBruto o Ananda O. Què aporten al disc?La Renaissance
Qualitat, profunditat i carisma. El cas d'Adeline, la seva aportació és pura elegància en la melodia. Les lletres de PutoBruto són poesies urbanes que et fan pensar mes enllà de la cançó. Ananda O és sinònim de sensibilitat, en la seva veu pots sentir com t'endinses cap a un viatge únic.
Com planteges els directes?
Els meus directes es basen en un Live amb controladors. M'agrada acompanyar-me dels cantants per així poder oferir aquesta fusió electrònica i humana, creant una atmosfera molt especial i única. Crec que són directes molt atractius, aptes per a tots els públics.
Quina opinió et mereix la música electrònica que es fa a Barcelona?
Penso que l'escena electrònica viu el seu millor moment. Cada vegada més! Barcelona és una de les ciutat que ofereix més diversitat de música electrònica i per això m'encanta. M'agradaria però que la ciutat aprofités aquesta eclosió musical i apostés encara més per artistes locals. Aquí tenim molt de talent.
Què en saps de l’escena electrònica marroquina? T’agradaria formar-ne part?
La veritat és que no estic molt informat de com transcorre l'escena electrònica al Marroc. Dubto que hi pugui tenir un lloc on poder evolucionar el meu projecte. Tinc la sensació que al Marroc la tendència és molt més comercial.
El fet de venir de fora és un obstacle per tirar endavant una carrera artística?
Per mi mai ha estat un obstacle, segurament perquè vaig passar molts anys en un poble petit on la gent era molt propera i amable. També crec que l'esforç, la paciència, el treball constant, i el meu amor per la música sempre obté una recompensa.
Va ser fàcil integrar-te a Catalunya?
Personalment mai vaig tenir problemes per integrar-me, vaig arribar a Catalunya sense coneixements de català i castellà. Després de dos mesos parlava força bé les dues llengües. Crec que això va amb la personalitat de cada persona i el camí que tries. No obstant, és molt fàcil arribar en un país nou i ajuntar-te amb gent de la mateixa nacionalitat. El repte consisteix en aprendre coses noves del lloc on vius. Això t’enriqueix, adquireixes coneixement i cultura. Aquí és on tinc els meus millors amics i no els canviaria per res del món.
La integració dels immigrants és un procés lent i complicat que sovint es veu obstaculitzat o alentit per l’actitud de la societat d’acollida. Què podem fer per integrar comunitats com la musulmana?
La meva opinió personal -no dic que sigui la solució- passa per un bon sistema educatiu i unes bones decisions dels governs.
La música té alguna cosa en comú, connecta a les persones més enllà de la seva raça, religió o pensaments. És una bona eina per a la integració?
La música ens ensenya que no entén d'idiomes, ni de color de pell, ni d'orientació sexual, ni diferències de gènere, ni res. La música és amor, un amor pur i intens. Trobem persones que els agrada Bob Marley, Elvis Presley o Michael Jackson i vénen de diferents religions. Aquí és on recau el poder de la música, el poder de no discriminar, sinó el poder de fer gaudir, el poder de difondre, de crear moments màgics i inoblidables. En fi, vull donar les gràcies a la música perquè m'ha portat cap viatges únics, cap a paisatges inoblidables i, per descomptat, cap a persones meravelloses.
La radicalització de molts joves musulmans és inhabitable?
No, molts musulmans no volen que se'ls relacioni amb els radicals, no segueixen la seva filosofia. Però des de fora, és molt fàcil ficar-los en el mateix sac si no es coneix la realitat.
Existeix certa hostilitat cap a la comunitat musulmana?
Si, existeix sobretot en ments molt tancades que no pensen que cada persona és un món. Tots plegats -d’alguna manera- hem tingut una vida més o menys complicada. És molt fàcil jutjar a partir dels estereotips i els prejudicis.