Catalunya viu un moment calent en la seva història recent en el que una part de la població demana poder decidir el seu futur polític. Votacions com la de diumenge 9 de novembre, amb més de 2.300.000 catalans participant en el Procés Participatiu impulsat pel Govern de la Generalitat o l’èxit de les activitats que s’han organitzat per celebrar el Tricentenari en són exemple. I entre aquestes activitats commemorant 1714 moltes han estat de caràcter cultural... més enllà de la càrrega ideològica que ha estat la promotora, o justament per això, finalment la cultura ha tingut a sobre un pressupost raonable. Paral·lelament també hi ha hagut espai per altres propostes en les quals l’art torna a ser una eina de llibertat i d’expressió o, simplement, un espai des del qual parlar de com un voldria que fossin les coses.
És el cas del projecte Art i Futur que a més té la virtut d’implicar 12 artistes catalans consagrats i sobretot impulsar a 12 artistes emergents. Aquesta iniciativa de El País que Volem que pren forma de tiratge litogràfic serà presentada aquest pròxim diumenge 16 de novembre de 10 a 14h en el BornCC de Barcelona. Aprofitant l’esdeveniment també han muntat una acció en forma de mural col·lectiu en el qual puguin participar obertament societat civil i col·lectiu d’artistes. La peça fruit d’aquesta participació serà una tela de 6x3 metres i s’anomenarà El dia de demà. Tant Art i Futur com el mural tenen la virtut de ser un espai de diàleg fet des de la pintura, que avui dia semblava haver arribat a un punt mort.
Artistes de la talla d'Arranz-Bravo, Perejaume, Alfons Borrell, Joaquim Chancho, Evru/Zush o Salvador Juanpere han volgut participar en aquest moment i lideren el projecte Art i Futur amb el qual el món de les arts plàstiques ha volgut mullar-se en el Procés polític català, de la mà de El País que Volem i participat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I així mateix apadrinen a tot un seguit de joves artistes novells que cerquen un espai en la trama de l’art.
Parlant del projecte, consta de 24 obres que estan dividides en dues col·leccions de 12 litografies cadascuna segons si els creadors són artistes novells o ja consagrats. Cada un dels artistes ha creat expressament per aquesta iniciativa una obra de 50x65 cm que tindrà un tiratge limitat a 100 exemplars. A més, també s'editarà un catàleg i els diners recaptats en la venda d’aquest i de les dues col·leccions, aniran destinats a les activitats de l’associació El País que Volem, una àgora que cerca idees sense limitar-se a pensar en una Catalunya merament independent.
D'aquesta manera, El País que Volem pretén apropar el sentiment dels artistes plàstics del país al de la gent, que ja ha demanat en diverses ocasions que se'ls consulti sobre el futur polític de Catalunya. Els artistes consagrats que han participat en aquest projecte són Jordi Alcaraz, Arranz-Bravo, Perejaume, Alfons Borrell, Joaquim Chancho, Salvador Juanpere, Robert Llimós, Francesca Llopis, Albert Porta (Evru/Zush), Josep Maria Riera i Aragó, Benet Rossell i Gerard Sala.
I per altra banda, el que és un dels punts fors de la iniciativa, els artistes emergents Albert Arribas, Carles Azcón, Helena Basagañas, David Bonet, Miquel Gelabert, Ariadna Mangrané, Sergi Mesa, Gorka Pinyol, Stella Rahola Matutes, Oliver Roura, Àlex Santafé i Rubén Torras. Un ressò que més enllà de Barcelona també es farà sentir en la presentació a Girona (20 de novembre), Lleida (24 de novembre) i Reus (4 de desembre).
Presentació al Born amb el mural participatiu ‘El dia de demà’
L'acte, que comptarà amb la presència dels artistes i autoritats polítiques tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya, començarà a les 10 del matí amb la creació d'un gran mural col·lectiu, de 6 metres de llarg per 3 d'alt, anomenat El dia de demà, que serà completat per alguns dels artistes que han participat en el projecte.
La idea ve carregada de simbolisme, els participants hauran de portar una fotocòpia del DNI, que pot estar retocada artísticament i que serà enganxada al mural sota la direcció d'Albert Arribas, Carles Azcón, David Bonet i Sergi Mesa. Un cop completat, els artistes li donaran el seu toc personal amb diverses tècniques pictòriques. Què hi ha de més col·lectiu que un collage? Aquest mural busca ser el resultat d’una acció plural i oberta que cerca implicar la societat civil i al col·lectiu artístic en el procés polític en el qual Catalunya està immersa per decidir el seu futur.
La cultura, al costat del sentir ‘d’algunes’ persones
Art i Futur no és l’únic projecte amb el que els actors culturals han volgut posar-se al costat del sentir dels catalans demanant poder decidir el seu futur. Altres iniciatives, com l'exposició Art, veu i vot, que des del Museu d’Història de Catalunya que ara recorre el territori català, també està fent el seu camí en el context artístic-polític. Aquesta mostra recull una vuitantena d'artistes que reclamen el dret a decidir dels catalans mitjançant tot tipus de llenguatges artístics. Alguns dels artistes apel·laven directament al vot sí-sí en el procés participatiu de diumenge passat, mentre que d'altres ho fan pel dret a decidir o pel camí del diàleg.