El bronzejat, una moda que posa en risc la salut

A Catalunya es diagnostiquen 772 casos de melanoma al any, un dels tipus més greus de càncer de pell. Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat 426 es diagnostiquen en dones i 346 en homes. Es tracta d’un càncer amb baixa incidència, doncs representa només el 2,7% de tots els tumors en dones i l’1,5% en homes. Malgrat això el melanoma es el tipus de càncer de pell més agressiu i un dels que més ha augmentat en els últims anys.

A raó del Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, que pretén conscienciar a la ciutadania sobre aquesta malaltia, des del Departament de Salut i altres entitats que treballen per la prevenció del càncer alerten dels riscos de prendre el sol i aconsellen protegir-se de l’exposició i utilitzar cremes. “Més del 80% dels casos es podrien prevenir si s’evitessin l’exposició intensa al sol i les cremades cutànies”, avisen des del Govern. Tot i que moltes vegades el sol s’associa a càncer de pell, el doctor Ramón Grimalt, dermatòleg i professor de la Universitat de Barcelona (UB), explica a Catalunya Plural que el que marca el risc de tenir càncer de pell és la genètica sobretot, no només l’estil de vida. “Amb una determinada genètica, l’estil de vida influència”, aclareix. Així per exemple, una persona de pell morena, d’origen centre africà pot estar més hores al sol i no desenvoluparà càncer de pell. En canvi, un Noruec, explica el doctor Grimalt, que estigui dues setmanes cada estiu a Mallorca, per posar un exemple, pot acabar patint la malaltia, ja que es tracta d’un col·lectiu més predisposat a patir-la, degut a factors genètics. L’exposició al sol és un factor de risc, sobretot per aquelles persones amb més predisposició a tenir aquesta malaltia.

Això explicaria que Austràlia sigui el país on més càncers de pell es diagnostiquen, i que en canvi aquesta malaltia sigui menys incident en regions com centre Àfrica. “A Austràlia a els nens que no porten gorra se’ls prohibeix sortir al patí”, explica el doctor Grimalt, que diu que accions com aquestes o repartir crema solar surten més barates al Govern que la inversió en salut que cal fer després per curar aquests càncers. L’OMS alerta que més del 90% de càncers de pell no melanomes es donen a persones de pell blanca que s’han cremat alguna vegada bronzejant-se. El principals factors de risc, a més de l’exposició al sol i la genètica, són els antecedents familiars de melanoma, o altres elements químics com les llums per bronzejar que funciones amb radiacions ultraviolades A i B.

Factors socials: per què prenem el sol?

A la Índia, on el poder econòmic i polític es concentrava en mans britàniques degut a la colonització, persones de pell blanca, les cremes de blanquejant de pell són un dels productes d’estètica més venuts, com passa també en altres països asiàtics, com ara el Japó. “Ser moreno de pell en aquests indrets és símbol de classe social baixa”, explica el doctor Grimalt. Més enllà de conèixer els factors directes que incentiven l’aparició del càncer de pell, el doctor parla dels factors socials que hi ha més enllà i que influencien en la salut.

Aquí, fa uns anys, les persones amb més capacitat econòmica tenien més temps per anar a la platja o per fer activitats a l’aire lliure i per això el color de la pell més morena s’associa a persones més ben estants. “Passa com amb el tabac”, explica el professor de la UB, “abans era un signe de classe i ara en canvi fa més aviat vergonya”, diu. Es tracte de diners i imatge i el mateix passa, explica, amb la depilació o menjar molt, el que provoca obesitat. “És així perquè el benefici és immediat i el risc és hipotètic i molt llunyà”, puntualitza. De 25 a 30 anys de latència pel càncer de pell, així doncs, els riscos d’una exposició al sol per part de persones predisposades al càncer de pell no es veurà fins d’aquí tres decennis. “Tothom coneix els riscos però ho oblidem a canvi de fer alguna cosa que és molt més reconfortant”, explica el doctor Grimalt. De fet, és per aquesta mateixa raó que les maquines de radiació artificial encara no estan prohibides, perquè les conseqüències d’aquesta pràctica, explica aquest doctor, no es veuran fins dintre d’uns anys.

Per aquests mateixos factors socials diu que pot ser que en un temps, degut a l’arribada de persones del sud a Europa, alguns joves prefereixin estar més aviat blancs i no morenos, per deixar clar que són d’aquí, tot i tenir origen estranger. “Passarà al revés” explica el doctor Grimalt.

Recomana que la gent pensi que la “’imatge és de cadascú i que es tracta d’una cosa personal”. “Si vull viure més anys i amb bona salut, millor protegim-nos del sol, i com menys cremes millor”, recomana a més.

Ell prefereix no incidir tant en la utilització de cremes de protecció solar, on pot haver-hi un negoci darrera les indústries productores d’aquest cosmètic, sinó en evitar l’exposició al sol. “No prendre el sol vol dir canviar d’actitud”, aclareix. “La manera correcte de protegir un nen no es treure-li la samarreta a la platja i posar-li protecció solar”, afegeix, sinó, diu, deixar-li la roba posada. Per això, en països amb fortes radiacions solars, com Kuwait, explica, la majoria de gent surt al carrer tapada.

Què és el càncer de pell

Una de cada 99 dones i un de cada 91 homes desenvoluparà a Catalunya un melanoma al llarg de la seva vida, segons Salut. Per la seva banda l’OMS informa de que es diagnostiquen entre dos i tres milions de càncer de pell no melanomes a l’any en tot el món i més de 130.000 melanomes malignes.

Les cèl·lules que fabriquen el color a la pell s’anomenen melanòcits, i es troben entre l’epidermis i la dermis, dues capes que té la pell. Aquestes cèl·lules elaboren una substància anomenada melanina que és la responsable del color de la pell, els cabell i els ulls. El que fa la melanina es protegir la pell dels efectes nocius de les radiacions del sol. Ara bé, en ocasions, la transformació maligna dels melanòcits dona lloc al melanoma, un tipus de càncer de pell agressiu.

A banda d’aquest, però, existeixen altres càncers de pell, els carcinomes cutanis que apareixen sobretot a partir dels 50 anys en persones de pell més blanca.

Tots dos tipus tenen un alt percentatge de supervivència, sobretot si es detecten a temps. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer representen només al voltant del 0,1% de les morts per càncer. “Si s’agafen a temps es curen gairebé tots”, assegura a Catalunya Plural el doctor Ramón Torné especialista en dermatologia. El que més destaca aquest doctor és la importància de la detecció precoç. “El dermatòlegs recomanem que davant de qualsevol lesió a la pell si en un mes no ha marxat és motiu de consulta, no té perquè ser càncer però no s’ha de deixar passar”, aconsella. El càncer de pell es pot curar amb cirurgia, làsers CO2, inmunomoduladors tòpics o altres teràpies.

El doctor Torné recorda que l’exposició al sol no només provoca càncer sinó que també produeix un envelliment prematur de la pell, que es pot traduir en taques, dilatacions vasculars o aprimament de la pell. Però, també recorda que una exposició molt moderada ajuda a sintetitzar la vitamina D, “el problema és l’abús”, recorda.