“Es declara extingida, amb efectes 1 de gener de 2014, la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, prevista en l’article 15.1 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme els objectius i les funcions assignades a l’Agència de Salut Pública de Catalunya”. Aquest és el text que encapçala l’esmena presentada pels grups parlamentaris de CiU i ERC als pressupostos de la Generalitat per l’any vinent. Un text que afecta de forma similar l’Agència de Seguretat Alimentària.
Lògicament, la majoria de CiU i ERC permetrà aprovar aquesta esmena que suposarà la degradació d’aquesta Agència de Salut Pública, que perdrà el seu caràcter d’ens interdepartamental i independent i passarà a dependre de la secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, que dirigeix Boi Ruiz. Aquesta mesura és previst que tingui efectes a partir de l’1 de gener del 2014, tot i que l’esmena s’aprovi i incorpori als pressupostos amb posterioritat.
L’Agència de Salut Pública es va crear l'any 2009, amb el suport de tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya. Pretenia involucrar tots els departaments en la prevenció i promoció de la salut de la ciutadania. Havia de posar en comú els diferents departaments implicats en aquest tema i intentar potenciar l’acció transversal. Tal com consta al web del departament, l'Agència de Salut Pública de Catalunya treballava amb els departaments d'agricultura, ramaderia i pesca, medi ambient, relacions laborals, benestar social, protecció civil, consum i ensenyament, i el món local, a través d'entitats municipalistes.
Ara aquesta acció transversal desapareixerà i quedarà només en mans de la conselleria de Salut.
Entre les funcions de l'agència hi ha des de prevenir les epidèmies i els consums de risc fins a investigar sobre les causes i problemes de salut de la població, prevenir malalties transmissibles o infeccions. També vigilar el consum de tabac i alcohol, la pràctica d'esport, el control alimentari o la contaminació.
Carme Borrell, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Professora Associada de la Universitat Pompeu Fabra i membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), recorda que “la voluntat de l’Agència era que fos independent de les decisions més polítiques i de govern. Que portés a terme tots els aspectes tècnics de prevenció, promoció i protecció de la salut col·lectiva” i lamenta la decisió d’eliminar-la: “La voluntat de la llei era funcionar millor que fins aleshores. Per això es va aprovar la Llei de Salut Pública i la creació de l’Agència de Salut Pública. Per això es va fer aquesta aposta, referendada per tothom. Quan va acabar el tripartit estava a mig camí. Ara el que fem és tornar enrere. Per això ho visc com un retrocés”.
El diputat d’ICV-EUiA David Companyon, membre de la comissió d’investigació de la sanitat catalana, denuncia la voluntat de suprimir l’Agència de Salut Pública i recorda que hi ha un primer antecedent d’aquesta voluntat del Govern, quan va presentar un decret-llei que va ser anul·lat pel Consell de Garanties perquè entenia que no estava justificada la urgència de l’extinció de l’Agència de Salut Pública. Ara, però, aquesta extinció s’ha inclòs en les esmenes de CiU i ERC a la Llei d’acompanyament als Pressupostos del 2014.
“Era una agència renovadora i que ha tingut molt poc temps per desenvolupar-se”, recorda Companyon, que explica que la Societat Espanyola d’Epidemiologia qualifica l’Agència com “un exemple no només per l’Estat espanyol sinó per a la comunitat internacional”. I que la seva eliminació ha causat “estupor” en el sector.
“El decret trenca l’espina dorsal de l’Agència i, sobretot, la seva independència”, lamenta el diputat d’ICV-EUiA, que afegeix que “el canvi de dependència administrativa té una importància cabdal perquè comporta, a més de la pèrdua de categoria, el risc que el conseller Boi Ruiz ho aprofiti per privatitzar o encomanar la gestió de competències de l’Agència a societats privades”.
Companyon ressalta també que en les esmenes que presenten CiU i ERC a la Llei de Mesures d’Acompanyament també preveuen que l’Institut Català de la Salut passi a ser un proveïdor més del Servei Català de la Salut, posant-lo al mateix nivell i consideració que els operadors concertats o privats, i la supressió dels Consells Territorials de Salut: “En el Departament de Salut patirem una recentralització de tots els aspectes relacionats amb la Salut”.
La doctora Carme Borrell considera que “la salut pública ha de seguir funcionant. Si hi ha una epidèmia, s’han de posar tots els recursos per solucionar-la. Igual amb els mecanismes de prevenció i hem d’esperar que la secretaria de Salut assumeixi les funcions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya però el seu avantatge era que en ser un organisme independent quedava més separat de la política del dia a dia”.
La impugnació del PP i Ciutadans dels pressupostos de la Generalitat per incloure una partida dedicada a la preparació de la consulta sobiranista endarrerirà el debat parlamentari de la supressió de l’Agència de Salut Pública al mes de gener, però tot apunta que els seus dies estan comptats.
La pregunta que plana entre els experts en salut pública és quina repercussió tindrà el canvi d’ubicació i de funcionalitat de l’Agència Catalana de Salut Pública pel que fa a les desigualtats en salut.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
