Catalunya Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
El año del rey emérito en Abu Dabi no aplaca el escándalo y su vuelta depende de Felipe
¿Qué ha ocurrido con la vacuna española que acaba de ser suspendida?
Opinión - El pecado de Sánchez es cumplir la ley, por Neus Tomàs

Sobre este blog

El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:

Visita El Diari de la Sanitat

El Diari de la Sanitat

La salut no espera: demores que repercuteixen sobre els pacients

Cartell reivindicatiu a les portes de l'Hospital Sant Joan de Reus / ENRIC CATALÀ

"Vaig començar el 2013 a tenir dolor al bessó de la cama esquerra, el metge de capçalera em va diagnosticar tendinitis i fascitis plantar. El procés de dolor i molèsties va continuar i em provocava una lleugera coixera. Al juny de 2014 vaig preguntar a la Seguretat Social per la derivació a l'especialista (traumatòleg), però verbalment em van dir que com a mínim hauria d'esperar vuit mesos, per descomptat no van voler donar-me cap paper que certifiqués això, vaig desistir de demanar-la". Així comença la història d'en Pere Castillo (nom inventat) amb les llistes d'espera de la Seguretat Social, una història que té com a marc de fons l'Hospital Sant Joan de Reus i el servei d'atenció primària d'aquesta ciutat. Avui Castillo té el tendó trencat sense possibilitat de ser operat i un 35% de discapacitat certificada.

"Les llistes d'espera per operacions quirúrgiques s'han reduït un 12% durant el 2014". Aquest era l'anunci que feia el Departament de Salut al febrer quan va presentar l'últim informe sobre la situació de les llistes a la sanitat pública catalana. Segons aquestes dades el temps mitjà d'espera per ser intervingut el 2014 va ser de 6,52 mesos. En el cas de Reus, segons les dades del Departament de Saut, el desembre de l'any passat hi havia 1.552 pacients esperant per ser operats, amb un temps mitjà d'espera dels ja intervinguts de gairebé vuit mesos. Salut també aprofitava per presentar una reducció en el temps d'espera de proves diagnòstiques del 6,8%, fet que suposa set dies menys respecte 2013.

Què explica llavors que hi hagi pacients com en Pere Castillo que hagin acabat esperant més? El sistema de computació depèn d'uns criteris que permeten al departament ajustar els temps. Més enllà de les proves diagnòstiques o les cirurgies, el primer pas davant de qualsevol procediment és la visita a l'especialista. Quan un pacient és derivat des del seu CAP a l'especialista ha d'esperar abans de rebre dia i hora de visita, aquest temps que passa mentre espera aquesta trucada o aquesta carta no és computat com a temps d'espera. Tampoc compte el temps que transcorre perquè el truquin per una segona cita, per a una prova o una intervenció. Això fa que si sumem el temps total que passa des que un malalt és derivat des del CAP fins a ser operat pugui ser superior als números oficials.

Pilar Pastor, pediatra jubilada, participa a la Taula Ciutadana de veïns que juntament amb la CUP han impulsat la campanya "No marxis sense hora", demanant als usuaris de l'hospital que no abandonin l'hospital sense tenir hora per la següent visita, prova o operació. Tots aquells que han de marxar sense ella poden deixar constància en uns fulls de denúncia que després gestiona la Taula amb l'Hospital. Pilar ofereix a aquest diari alguns exemples de ciutadans que el 2014 es van acostar a denunciar a la Taula de l'Hospital Sant Joan de Reus: "un noi va estar més d'un any amb una sonda urinària, un altre de 40 anys va estar esperant una operació per una pròtesi de genoll més de dos anys en total i va perdre la feina a causa del seu estat de salut. Un senyor amb Alzheimer va estar sis mesos sense pròtesi al genoll, amb la cama penjant, esperant que li implantessin una de nova", explica indignada. Diu però, que després de denunciar-ho a través de la Taula van rebre resposta ràpid. "Al noi de la sonda el van operar 15 dies després i al de la pròtesi de genoll un mes i poc després". Tot i això, diu que molts pacients es mostren reticents a posar una denuncia per l'afecte que senten cap al professional que els atén.

Esperant per l'especialista

Fonts internes d'un CAP de Reus han filtrat a Catalunya Plural dades recents sobre les dates aproximades per a les quals s'estan programant visites amb l'especialista. Pel que fa a les cites ordinàries, les preferents les gestiona l'hospital mateix, per a consultes del tipus medicina interna es donen hores per setembre de 2015. Per neurologia, cardiologia, pneumologia o reumatologia per a octubre de 2015, cirurgia general per a gener de 2016, traumatologia per a juliol de 2016 i dermatologia per a maig de 2016. I afegeixen: "també dir que a primària estem portant deu dies d'espera en general, cosa que és inacceptable perquè això fa que vegem d'urgència (5 minuts) casos que s'haurien de veure amb cita prèvia (8-10 minuts), a part de ser estressant no ens permet orientar ni fer bé la feina".

Adverteixen, a més, que s'estan donant casos de reprogramacions de visites que ja s'havien donat i que ajornen l'atenció almenys dos mesos. "Des que es deriva de la primària a persones que d'entrada ja semblen tenir criteris d'intervenció especialitzada fins que finalment acaben sent operats passa un període de temps que pot repercutir molt seriosament en la vida de les persones", sentencien.

"Si la gent té diners va per la mútua"

La història de Pere Castillo va seguir així. "El setembre de 2014 vaig tenir un dolor molt fort a la cama i no vaig poder continuar caminant, em va quedar una coixesa important i una inflor al turmell. Davant el visible empitjorament vaig sol·licitar al meu metge de capçalera la derivació al traumatòleg, van prendre nota i em van indicar verbalment que les visites de traumatologia estaven sortint per a gener de 2016, 'la visita no serà ni a curt ni a mitjà termini', em van dir. Vaig sol·licitar llavors una visita per la privada a Barcelona, que em van donar de seguida i el doctor em va anticipar que se m'havia trencat del tot el tendó d'Aquil·les, un diagnòstic que es va confirmar amb les proves pertinents. No em va aconsellar una intervenció quirúrgica perquè la separació dels extrems del tendó era ja de 5 centímetres, i es tractava d'una operació complexa".

Al mateix Hospital de Reus, on al matí els quiròfans operen als pacients que són derivats del CatSalut, a la tarda un grup de metges opera a pacients que vénen per mútua o directament pagant la intervenció. De fet, el 7% de la facturació total de l'hospital prové d'aquesta activitat privada. En alguns casos, com explica Pilar Pastor, és el mateix metge el que davant de la desesperació del pacient li suggereix la possibilitat d'escurçar el temps d'espera si accepta pagar per la intervenció."L'única manera d'entrar abans és demanant cita a la privada, si la gent té diners va per la mútua", explica aquesta pediatra.

"Les llistes d'espera acaben, a força de sofriment, empenyent a aquestes persones a assumir despeses per la privada, és insuportable", deia el secretari de Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbarà, recentment arran del cas Justiniano Villarán. Aquest pacient va haver de pagar 9.000 euros a un metge de Terrassa per una operació que cobreix la Seguretat Social. El metge, qui el va obligar a què fos així, va dir, com recull la instrucció del cas: "no opero un síndrome piriforme per la Seguretat Social perquè no em surt dels ous". Una declaració que l'advocat de la defensa interpreta com una manifestació clara del seu interès per lucrar-se.

Les conseqüències per a la salut d'una llarga espera

Vuit mesos més tard el Pere Castillo va aconseguir la visita per l'especialista, però ja era tard. "El resultat de l'espera va ser el previsible: el tendó estava trencat i la discapacitat ja era de per vida", lamenta aquest pacient.

Però el seu cas no és l'únic amb conseqüències irreparables. Després d'una visita a l'oculista en què el van advertir de possibles cataractes, José Ramiro, nom inventat, va demanar al seu metge de capçalera de Reus visita per l'oftalmòleg. El juliol de 2014 el va veure l'especialista, li va certificar les cataractes i li va recomanar seguiment mèdic. No va tenir la següent visita fins aquest estiu, un any després, i va ser llavors quan l'oftalmòleg li va dir que la cataracta estava bastant avançada i en condicions per ser operada. "Quan vaig preguntar per la data possible em va respondre que ja em trucarien per a una visita preoperatòria, em va arribar la cita de l'Hospital Sant Joan pel juliol de 2016. No sé el grau d'urgència però la professional em va dir que estava ja per operar i estem parlant d'una patologia amb procés progressiu", lamenta el Ramiro en declaracions a Catalunya Plural. L'operació de cataractes, a més, s'inclou en la llista de cirurgies garantides en què el temps d'espera no ha de ser superior a sis mesos.

Fonts internes del servei de primària de Reus, que prefereixen guardar el seu anonimat, adverteixen que el temps d'espera pot provocar "riscos vitals, seqüeles irrecuperables, com casos de traumatologia en què si no s'intervé queda dolor o disfunció crònica, afecta la qualitat de vida, pel fet d'haver d'estar medicant-se durant aquest temps o pels efectes secundaris que provoca el dolor i pot, fins i tot, perjudicar les relacions socials de la persona, provocant pèrdua de treball, o estrès personal i familiar. "

"Els diem als pacients que quan posin una reclamació reflexionin sobre totes aquestes repercussions, perquè d'una altra manera sembla que el tema de les llistes sigui només una qüestió d'impaciència i res més", apunten.

De tots els casos que han passat per la Taula Ciutadana de Reus va haver-hi un en què el pacient va voler anar una mica més enllà. Quan el seu uròleg li va dir que hauria d'esperar vuit mesos per rebre els resultats d'unes proves, i davant el dolor, aquest li va contestar: "no me n'aniré fins que no em solucioneu el problema", i es va quedar a l'hospital esperant resposta. El final: l'home va ser detingut per reclamar el seu dret a una atenció sanitària amb garanties.

Sobre este blog

El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:

Visita El Diari de la Sanitat

El Diari de la Sanitat

    Autores

Etiquetas
Publicado el
22 de agosto de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps