UGT i CCOO de Catalunya han presentat demanda de conflicte col·lectiu davant dels tribunals laborals contra les patronals ACET i Transcalit per desbloquejar la situació que afecta al conveni de transport per carretera i logística de la demarcació de Barcelona.
Els sindicats majoritaris del sector reclamen a la demanda que es declari vigent el conveni i que, per tant, es consideri el manteniment dels drets dels treballadors i treballadores afectats fins que es pacti un nou conveni i que s'insti a la patronal a negociar un nou acord.
Segons la llei laboral espanyola els conflictes col·lectius són “les demandes que afectin interessos generals d'un grup genèric de treballadors i que versin sobre l'aplicació i interpretació d'una norma estatal, conveni col·lectiu, qualsevol que sigui la seva eficàcia, o d'una decisió o pràctica d'empresa”.
Els sindicats recorden que hi ha un precedent. El 24 de juliol passat, davant d'una demanda del Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (SEPLA), la Sala Social de l’Audiència Nacional va avalar que els convenis col·lectius continuen sent vigents després del compliment de la ultraactivitat, que la reforma laboral va limitar a un any.
El conveni col·lectiu de transport per carretera i i logística de la provincia de Barcelona va vèncer el 31 de desembre de 2010. Durant més de dos anys les patronals es van negar a negociar amb l'esperança que gràcies a la reforma laboral de PP i CiU, l'acord perdés la seva vigència el 8 de juliol d'aquest any, segons UGT, cosa que podria suposar que el sector quedés desregulat. Si això fos així, la norma aplicable seria el “II Acuerdo General para las empresas de transporte de mercancías por carretera” d'àmbit estatal que en el seu articulat no recull ni taules salarials. Això faria que el sou a aplicar fos el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de poc més de 600 euros al mes.
El sector objecte de conflicte col·lectiu agrupa uns 25.000 treballadors a Barcelona, amb empreses com DHL, TRADISA, Azkar o TDN. Una vaga en aquest àmbit seria molt perillosa per a l'economia catalana en un moment en què el seu motor és l'exportació. Per això, des del departament d'Empresa i Ocupació, es fan gestions des de fa mesos per evitar un xoc frontal. Tot plegat contrasta amb el fet que CiU va ser amb una esmena a la darrera reforma laboral la que va fer que els convenis perdessin la seva vigència al cap d'un any de no ser renovats. El PP donava en el seu redactat una període de negociació de dos anys fins que els acords perdessin la seva validesa.
De fet, la Generalitat va propiciar un mecanisme que permet allargar la validesa dels convenis més enllà del que fixa la llei. Però aquest sistema és d'adhesió voluntària i, tot i que la patronal Foment del Treball i els sindicats CCOO i UGT s'hi han afegit, les patronals sectorials del transport no ho han fet, per la qual cosa el compromís no els afecta.