ERC aconsegueix que CiU accepti gravar els milers pisos buits que tenen bancs i empreses
La Generalitat crearà un nou impost per gravar els habitatges buits que tinguin els bancs, els promotors immobiliaris i altres entitats jurídiques, amb l’objectiu de recaptar més diners i de motivar a les entitats financeres perquè posin els seus pisos al mercat. Aquest increment de l’oferta hauria de reduir el preu del lloguer i també hauria d’acabar amb la contradicció i la injustícia que suposa tenir milers de pisos buits quan moltes famílies no tenen un lloc un viure. L’anunci l’ha fet el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en una entrevista a Rac1.
El conseller ha recordat que, segons el cens elaborat pel Col.legi de Registradors de Catalunya, hi ha actualment uns 80.000 habitatges nous buits i que comptant els pisos buits usats, la xifra s’apropa als 450.000. Aquesta xifra tan escandalosa tendeix a l’alça, ja que cada cop hi ha més famílies que no poden pagar la hipoteca i veuen com el banc on tenien el crèdit s’acaba quedant el seu pis. Aquesta “mesura d’estímul”, segons el conseller, no afectarà als pisos buits que tinguin els particulars ni tampoc als bancs i persones jurídiques que tinguin habitatges sense ocupar en llocs on no hi hagi una demanda acreditada d’habitatge social.
El conseller Vila s’ha afanyat a remarcar les diferències entre aquest nou impost i el decret que va aprovar la Junta de Andalucía que permet expropiar temporalment els habitatges que estiguin a punt de patir desnonaments i deixar famílies al carrer en risc d’exclusió. Vila ha assegurat que la diferència entre els dos casos és que els bancs i empreses que tinguin pisos buits a Catalunya sempre seran “lliures d’escollir” si volen pagar l’impost o posar el pis de lloguer.
Durant el Govern del tripartit ja es va intentar aplicar una mesura similar a la que acaba d’aprovar la Junta, però Artur Mas la va derogar quan va ser escollit president. En aquella època, des de l’oposició Mas va criticar les “fórmules extravagants” del tripartit, per voler promoure el lloguer forçós, però ara tot sembla haver canviat. El nou impost als bancs que tinguin pisos buits era una de les condicions que va posar Junqueras a Mas a canvi del seu suport. Literalment, el text signat es compromet a “estudiar l’aplicació de mesures impositives o mesures d'altra índole per incentivar l’entrada al mercat de lloguer dels habitatges desocupats, propietat de societats mercantils”.
El PSC considera que l’impost és “insuficient”, mentre que des d’ICV, Dolors Camats ha demanat al President que vagi “més enllà” i li ha recordat que va ser ell qui va modificar la llei d’accés a l’habitatge del tripartit. El PP, per la seva banda, ha defensat que “el camí no és el de la pressió fiscal”.
Els pressupostos, coll avall
El fet que el Govern d’Artur Mas accedeixi a aprovar aquest impost evidencia que l’acord entre CiU i ERC continua vigent i que la relació entre les dues formacions no és tant llunyana com es vol fer creure des d’alguns sectors. Catalunya és la única comunitat autònoma de l’Estat que encara no ha aprovat els pressupostos del 2013, una particularitat que ha provocat especulacions de tot tipus. La presidenta del PP, Alícia Sánchez Camacho, va arribar a demanar a Artur Mas que abandonés el seu acord amb ERC i pactés els pressupostos amb el PSC. Però des de fa temps, Artur Mas sap que ERC acabarà donant-li el seu suport.
Els republicans van anunciar que no signarien uns pressupostos que fixin el sostre del dèficit en un 0,7% (tal i com fixa el Govern de Rajoy) ja que això comportaria una nova retallada de 4.000 milions d’euros. Després de moltes especulacions i pressions, Artur Mas va comparèixer per dir que els pressupostos no s’aprovaran fins que Brussel.les anunciï quin és el nou sostre del dèficit per a l’Estat espanyol i l’Executiu de Rajoy fixi el marge que correspon a les comunitats autònomes. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, que va ser eurodiputat i manté encara bons contactes amb Brussel.les, sap que la Comissió Europea augmentarà considerablement el marge del dèficit espanyol i que l’Estat serà més flexible amb les comunitats, que actualment estan ofegades. L’increment del sostre del dèficit permetrà aplicar una retallada encara bestial però molt menor. Si arriba al 2% serà de 2.000 milions, que és la meitat del que es preveia en un principi. La modificació es podrà presentar com un petit èxit i farà menys dolorós el desbloqueig dels pressupostos per part d’Esquerra.
