Un esborrany de la llei de ruptura catalana preveu declarar la independència si no hi ha referèndum
Un esborrany de la llei de Transitorietat Jurídica, la llei de ruptura catalana, preveu declarar la independència de Catalunya si el Govern d'Espanya impedeix que se celebri el referèndum previst per després de l'estiu, segons el text revelat aquest dilluns pel diari El País. Junts pel Sí i la CUP porten mesos amagant el contingut de la llei, que segons el pla independentista ha de permetre trencar amb l'Estat i constituir una Catalunya independent.
El president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull (PDECat), ha desmentit la notícia d'El País. “Qui us hagi passat aquest supòsit esborrany va molt desfasat. Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid”, ha escrit a Twitter. Fonts de la Generalitat han apuntat així mateix que es tracta d'“un esborrany molt desfasat i per tant sense cap actualitat ni validesa”.
Els independentistes es neguen a donar a conèixer, de moment, el contingut de la norma apel·lant a la seva transcendència i per evitar que sigui impugnada pel Govern davant el Constitucional.
En aquest sentit, l'oposició del Parlament ha tornat a reclamar transparència als grups independentistes. “El que han de fer el Govern i JxSí si volen evitar filtracions i especulacions és presentar el seu projecte al Parlament”, ha afirmat a Twitter el portaveu de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela.
Segons publica El País, l'esborrany de la llei de ruptura estableix la declaració unilateral d'independència si el Govern espanyol impedeix la celebració de la consulta, que es duria a terme immediatament després que el Parlament català “constati aquest impediment”.
La pregunta del referèndum
Desvetlla així mateix la pregunta que es realitzaria en aquest eventual referèndum: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?”, diferent a les tres possibles preguntes pel referèndum que va suggerir Puigdemont a l'abril. L'esborrany de la llei, segons recull el rotatiu, dóna per fet que Catalunya seguirà dins de la UE i assumeix les seves lleis actuals i les que puguin aprovar-se posteriorment a la declaració d'independència que, en ambdós casos, passarien a formar part del nou ordenament jurídic català.
Respecte l'organització de la Justícia, els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Estat espanyol, segons l'esborrany de la llei independentista, “podran concursar a les places que es convoquin” en l'hipotètic estat català, és a dir, que hauran de concursar de nou si volen mantenir la seva plaça en Catalumya i l'Executiu català participaria en els processos selectius que fixés la futura llei.
L'amnistia per tots els imputats i condemnats per causes sobiranistes (mesura que afectaria a l'expresident català Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N); l'obligació a policies i jutges de sol·licitar la nacionalitat catalana per seguir exercint, o la que els funcionaris públics aprenguin català per poder treballar, són altres disposicions recollides en el text de la llei.
Així mateix, estableix que s'atorgarà la nacionalitat catalana a tot aquell ciutadà espanyol que acrediti, almenys, un any d'empadronament en algun municipi català o acrediti un mínim de dos anys continuats de residència a Catalunya en el passat. En tot cas, diu, això “no exigeix” renunciar al passaport espanyol. Pel que fa als béns públics, la Generalitat passaria a ser titular de “qualsevol classe de dret real” sobre tots aquells que estiguin en territori català i es “subrogaria” els contractes d'obres i serveis formalitzats per l'estat i que afecten Catalunya
Maza reuneix els fiscals
Per la seva banda, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat que aquest mateix dilluns reunirà la cúpula fiscal per començar a analitzar l'esborrany de la llei per la independència de Catalunya i ha garantit que, si s'aprecia que atempta contra la llei, es presentarà una querella.
Maza, en una entrevista a TVE, ha reconegut que és precipitat pronunciar-se sobre una “filtració” com la publicada per El País. Amb tot, Maza ha dit que el text que s'ha donat a conèixer és “sorprenent i estrany a l'Estat de Dret”, i ha avançat que aquest mateix dilluns reunirà amb “celeritat” als fiscals per començar a estudiar el text.
