El simposi 'Espanya contra Catalunya' arrenca entre la indignació i l'expectació
El simposi Espanya contra Catalunya, una mirada històrica (1714-2014) comença aquest dijous envoltat d'expectació i polèmica, generades després de les crítiques del Govern central i alguns partits que el titllen d'“incitació a l'odi”, i la defensa del seu “rigor històric” que fan la Generalitat i els seus organitzadors. Aquest matí el conseller de Presidència, Francesc Homs, presideix la inauguració del congrésm, emmarcat en la commemoració del Tricentenari de 1714 i organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC), organisme de la Generalitat.
Les intervencions inicials aniran a càrrec del president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènech Ros, i el director del CHCC, Jaume Sobrequés, que precisament aquesta setmana reivindica el caràcter “científic i acadèmic” del simposi i la “realitat històrica objectiva” del seu contingut i títol. Una defensa a la qual s'ha unit el govern català, després que refermessin les crítiques des de diversos sectors acadèmics i diversos ministres del Govern, mentre que el PPC, Ciutadans i UPyD fins i tot l'han denunciat davant la Fiscalia.
Però la polèmica ha derivat així mateix en una enorme expectació mediàtica, que ha provocat que s'hagin desbordat les previsions inicials, amb una xifra de més dos-cents inscrits a les sessions, segons han confirmat a Efe els organitzadors. Atès que la sala de conferències té una capacitat per a 150 persones, l'IEC s'ha vist obligat a habilitar una sala annexa, en què els assistents seguiran les conferències per circuit televisiu, a més que són diverses les “personalitats de renom” que han sol·licitat assistir a les jornades acadèmiques.
Tres dies de conferències a la Sala Prat de la Riba de l'IEC, que tindran el seu tret de sortida amb la lliçó inaugural del catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Fontana, amb el títol “Espanya i Catalunya, tres-cents anys de conflicte polític”. El simposi es vertebrarà en base a quatre eixos: el dijous s'analitzarà la “repressió institucional, política i administrativa” i la “repressió econòmica i social”, el divendres, la “repressió cultural i lingüística”, i dissabte, finalment, l'“exili”.
Un programa que conté conferències com “300 anys d'espanyolisme a Catalunya”, “L'economia catalana i el cost de les desigualtats espanyoles”, “L'apoteosi de l'espoli: segle XXI”, “Contra l'ànima d'un poble: la repressió cultural” o “La falsificació de la història”, entre altres.
Les sessions estaran presidides pel professor de Ciència Política de la Pompeu Fabra (UPF) Ferran Requejo, Gaspar Feliu, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB); Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton, l'escriptor Antoni Dalmau, i Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la UPF.
Hi participaran una vintena de catedràtics, historiadors i professors, i dissabte posarà el punt final la conferència de cloenda de Salvador Cardús, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i afí a ERC, titulada: “La humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista”.
