Èxit d'audiència del documental 'Santuaris de l'antifranquisme' de la Fundació Periodisme Plural
Una mitjana de 400.000 persones van veure aquest dimarts el documental Santuaris de l'antifranquisme, produït per la Fundació Periodisme Plural, dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miquel Mellado. El treball sobre les monges i els capellans que van contribuir a la lluita contra la dictadura del general Franco va ser emès al programa Sense Ficció de TV3.
El documental va tenir un share del 13,2 %, una xifra que supera la mitjana d’audiència del programa i també la de la cadena TV3. El nombre d’espectadors del programa es va mantenir estable durant tota l’emissió de Santuaris de l'antifranquisme. Curiosament, la majoria dels que van mirar el documental eren persones majors de 65 anys i menors de 24: els avis i els nets van ser els més interessats en conèixer aquest capítol tan oblidat de la història de Catalunya.
El documental recull els testimonis d’una generació de monges i capellans que van voler estar al costat del seu poble quan la jerarquia de l’església catòlica donava suport a la dictadura del general Franco. Aquests religiosos i religioses van acollir a les seves parròquies i convents partits i sindicats clandestins, moviments veïnals, persones perseguides per la policia franquista i fins la gent de la Nova Cançó.
Santuaris de l'antifranquisme explica aquesta actuació que va facilitar l’organització i unió de l’oposició catalana al franquisme. Així mateix, treballant al costat dels immigrants que als anys 60 arribaven a Catalunya des de tot l’estat, aquests religiosos van contribuir a la lluita per millorar els barris i la vida de molta gent.
Les monges i els sacerdots van deixar de reunir-se clandestinament a partits i sindicats prohibits, així com a artistes i intel·lectuals censurats per defensar la cultura catalana. També hi va haver sacerdots que van sortir al carrer desafiant la dictadura, com la famosa manifestació de capellans de 1966 de la qual el documental mostra fotografies i documents inèdits.
Algunes monges i capellans es van organitzar políticament, la majoria al voltant del PSUC, el partit dels comunistes catalans. Un d'ells va ser l'exalcalde de Santa Coloma, el capellà Lluís Hernández, que va ser entrevistat per aquest documental just abans de morir.
Els religiosos van aprofitar els privilegis que va atorgar el franquisme a l'Església catòlica, en contrast amb l'absència de drets i llibertats civils, per posar-los al servei de tots aquells que se la jugaven per la llibertat i la democràcia. Santuaris de l'antifranquisme posa cara i explica la història d'aquestes monges i capellans i què els va portar a actuar contra el franquisme i a favor dels drets nacionals de Catalunya. Eren els religiosos que van creure en una nova teologia que va inspirar el Concili Vaticà II i que van pagar un preu molt alt per dur-la a la pràctica.
