Les víctimes del franquisme demanen més suport institucional en el seu homenatge al Fossar de la Pedrera

Un any més, la Mercè Bel va sortir puntual del seu pis del carrer Diputació per anar fins a la plaça Catalunya. Allà l’esperaven els companys de l’Associació d’ExPresos Polítics — “cada cop quedem menys companys”— i un autocar que els traslladaria fins al peu del Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc. Uns dies abans, la Mercè va ensopegar, però malgrat el cop i els seus 85 anys no s’ha volgut perdre l’anual homenatge a les víctimes del franquisme.

Prop de 150 persones –la majoria de més de 70 i 80 anys— es van concentrar ahir diumenge en aquest espai de memòria, poc conegut a Barcelona, en record als republicans assassinats en aquest i altres indrets de la ciutat, com el Camp de la Bota. Avui hi descansen les despulles mortals de les víctimes dels afusellaments i bombardejos durant la Guerra Civil –entre elles, el President de la Generalitat, Lluís Companys—, i també de les persones que van morir afusellades a Barcelona durant la Postguerra.

El president de l’Associació d’Expresos Polítics, Enric Pubill (Barcelona, 1930) va fer el parlament principal posant en valor la presència de les persones que, any rere any, assisteixen en l’acte del Fossar en record als activistes del PSUC, el POUM, la CNT i dels brigadistes internacionals. En aquesta ocasió, però, Pubill va destacar que, malgrat ser un acte d’homenatge a la memòria històrica, les seves reivindicacions són encara molt actuals, en al·lusió a l’auge de l’extrema dreta en diferents països d’Europa, on va citar el cas d’Ucraïna.

Des del públic assistent, la Mercè (Barcelona, 1930), vídua d’un activista del PSUC i membre activa de l’associació, se l’escoltava amb atenció. “En Púbill encara té corda per estona, però ens anem fent grans”. I és que aquesta entitat, que poc a poc anat perdent el suport institucional de que va gaudir en etapes anteriors, lluita també contra el temps per trobar, poc a poc, relleus. “Ens anem fent grans, molts companys ens van deixant i necessitem gent més jove que prengui el nostre testimoni”, explica la Mercè.

Enguany, l’acte coincidia amb 66è aniversari de l’afusellament dels militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, exdirector de la revista Treball, Pere Valverde, Àngel Carrero i Numen Mestre. Gairebé tres anys abans, el 28 de febrer del 1946, el règim també havia assassinat els militants del PSUC Francesc Serra (Cisquet), Manuel Donaire i Juan Arévalo, tal i com va recordar Pubill, empresonat i humiliat a la Model per haver lluitat contra la dictadura: “Encara tinc malsons amb els germans Creix”, explicava.

Crítiques al governs de l’Estat i la Generalitat

Crítiques al governs de l’Estat i la GeneralitatUna delegació de l’àrea de Memòria Democràtica d’EUiA, una representació d’ICV –entre ells l’ex conseller d’Interior Joan Saura— i organitzacions juvenils d’ambdues formacions van participar de l’acte. En nom de la formació ecosocialista va parlar la fins ara diputada al Congrés, Laia Ortiz, que va vincular passat, present i futur: “La militància d’ICV venim aquí a agafar força, una societat desmemoriada és una societat perduda”. També va parlar el diputat d’EUiA David Companyon, que va fer una crítica a la impunitat “que encara avui resta intacte” dels fets del 18 de juliol del 1936, el Cop d’Estat franquista.

Durant la matinal de diumenge membres de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i els mateixos responsables polítics presents a l’acte van elogiar la tasca dels governs d’Entesa en matèria de memòria històrica i es va retreure a l’actual Govern la manca d’inversió en aquest terreny. “El primer que va fer CiU a l’arribar al Govern va ser suspendre el Memorial Democràtic”, va recordar Companyon.

El diputat d’EUiA també va lamentar que els governs de l’Estat no hagin fet res per cuidar de la memòria de molts ciutadans morts a l’exili o dels seus familiars i que, en canvi, es condecoressin els principals noms propis de la dictadura. “Si els governs es mesuressin amb un termòmetre sobre com ens ocupem dels nostres avis, l’Estat tindria un suspens clamorós”.