Germà Gordó renya els diputats per no respectar la seva “presumpció d'innocència” al cas del 3%
Germà Gordó, un dels més estrets col·laboradors d'Artur Mas, havia de comparèixer aquest dimecres al Parlament per “informar sobre les relacions amb els casos de corrupció que afecten Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)”, segons constava en l'ordre del dia de la comissió d'Afers Institucionals. Gordó, actual diputat de Junts pel Sí i sobre el qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de decidir si l'imputa al cas del 3%, ha acudit a la Cambra, encara que no ha aportat informació sobre la corrupció del seu partit. És més, el també exconseller de Justícia ha renyat als diputats perquè, al seu parer, no han respectat la seva “presumpció d'innocència”.
Malgrat que tenia mitja hora per exposar-se, Gordó només ha gastat un minut i mig de la seva intervenció inicial. “Sempre he actuat d'acord amb l'ordenament jurídic”, s'ha limitat a dir. Això ha provocat una allau de preguntes dels grups parlamentaris, que han recordat a Gordó que la Fiscalia l'assenyala com l'“aconseguidor” de presumptes comissions pagades per constructores a CDC durant la seva etapa com a secretari del Govern entre el 2010 i el 2012.
De fet, el jutge del Vendrell que investiga el 3% ha demanat per segona vegada al TSJC que imputi Gordó per la seva presumpta participació en la trama de presumptes comissions a canvi d'obra pública que afecta el partit. És el TSJC, que va rebutjar imputar Gordó al gener, l'únic que pot investigar-lo donada la seva condició d'aforat que va aconseguir al ser diputat al Parlament.
La CUP ha estat la primera a disparar. Anna Gabriel ha preguntat a Gordó si es va reunir amb empresaris imputats en la causa, tal com aquests van anotar en les seves agendes, i si en algun de les trobades va participar el tresorer de CDC, Andreu Viloca, també imputat en el 3%. Gordó ha respost a la pregunta, tot i que sense concretar si eren els imputats a la causa. “És clar que em vaig reunir amb empresaris, com la majoria d'alcaldes, consellers, presidents. I també em vaig reunir amb sindicats”, ha asseverat Gordó. “Ningú em va demanar mai res contra l'ordenament jurídic”, ha afegit.
Els diputats també li han preguntat sobre les gestions que un empresari del 3%, Josep Manel Bassols, va fer presumptament el 2011 amb Artur Mas i Gordó perquè col·loquessin al Govern la seva dona, la magistrada del TSJC Núria Bassols. La jutgessa va ser fitxada pel Govern el 2013 com a responsable de Transparència i cessada en 2016. Mesos abans d'entrar a l'Executiu, Bassols va descartar imputar l'exdiputat de CiU, Ferran Falcó, en el cas Adigsa.
Gordó ha estat igual de breu en la seva resposta i ha dit que el nomenament de Bassols “no formava part de les meves competències”. Sí que ha estat més contundent a l'hora de defensar els extresorers de CDC, Daniel Osàcar (que s'enfronta a vuit anys de presó en el cas Palau) i Andreu Viloca (imputat al 3%). “Són professionals magnífics de conducta irreprotxable”, ha afirmat.
Gordó també ha gastat més temps del seu torn de rèplica en criticar les preguntes dels diputats, als quals ha retret que es fessin ressò de “simples i potser interessades filtracions”. “Tenen l'obligació de respectar la presumpció d'innocència. No val trencar-la acceptant com a certa una infomació periodística o una acusació judicial”, ha afegit.
Les respostes de Gordó han disgustat als diputats. Anna Gabriel ha considerat “sospitós” que Gordó no tingués “cap coneixement” de les irregularitats al seu partit atès que durant anys en va ser el gerent, pel que ha anunciat que la CUP ha demanat al jutge del Vendrell personar-se com acusació popular en el cas del 3%. I Lluís Rabell, de Catalunya Sí que és Pot (CSQP), ha conclòs la seva rèplica llançant a Gordó una profecia que resumeix bé la compareixença: “Ha fet servir el seu dret a no complicar-se l'existència davant els temps que s'acosten”
