La Guàrdia Civil investiga la seu del financer del 'cas ERO' a Barcelona durant el seu oportú viatge a Veneçuela

Els arbres andalusos del cas dels ERO fraudulents són tan abundants que no deixen veure la immensitat del bosc de corrupció teixit des de la Junta i que té ramificacions a tot Espanya. Des que al març la titular del jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, donés un nou impuls a la investigació del cas, imputés personalitats del PSOE com l'exministra de Foment i exconsellera d'Economia de la Junta, Magdalena Álvarez, i hagi estret el setge sobre el president andalús i del PSOE, José Antonio Griñán, dóna la sensació que el cas està circumscrit exclusivament al sud. És cert que després de sis mesos de baixa, la jutge Alaya, convertida en heroïna del PP, va tornar al març al seu lloc amb energies renovades i el 20 de març va acceptar la petició de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per detenir 22 persones en relació amb l'escàndol dels ERO fraudulents de la Junta d'Andalusia.

Però la jutgessa va ser encara més lluny, al judicialitzar la investigació que la Guàrdia Civil va iniciar el 2011 sobre les empreses asseguradores que es van beneficiar dels ERO fraudulents, que constitueixen la trama catalana dels ERO, essencialment Vitalia i el grup d'asseguradores vinculat al desaparegut banc català Eurobank, controlat pel fosc financer Eduardo Pascual Arxé, la fallida del qual investiga el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ocupat, des que Baltasar Garzón fos inhabilitat, pel jutge Pablo Ruz.

I les investigacions de la UCO segueixen a Barcelona amb el beneplàcit de Alaya, encara que la iniciativa, apunten fonts de la investigació, l'està portant en tot moment la unitat especialitzada de l'institut armat. Efectius de la UCO estan fent sentir la seva presència en els últims dies al despatx barceloní de l'advocat Eduardo Bajet, home de confiança d'Eduardo Pascual, i al qual molts dels implicats assenyalen com a cervell financer dels productes que les asseguradores de l'extint grup Eurobank col·locaven a la Junta d'Andalusia.

Fonts judicials apunten que, a partir d'avui o dels pròxims dies, els investigadors de la Guàrdia Civil podrien haver de donar compte al magistrat que designi el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, perquè Alaya té previst inhibir-se a favor del tribunal autonòmic coincidint amb la compareixença de Mariano Rajoy pel cas Bárcenas.

Els agents de la Guàrdia Civil no han coincidit però amb Bajet que, de forma oportuna, porta diversos dies a Veneçuela. Quan aquest diari va contactar amb el despatx de Bajet per preguntar pel parador de l'advocat, l'única resposta que va obtenir va ser: “El senyor Bajet està fora d'Espanya”.

Alaya està convençuda que les asseguradores vinculades a Pascual com Vitalia o Excel Life, es van apropiar de forma irregurlar de més de 20 milions d'euros que la Junta d'Andalusia tenia destinats a subvencionar expedients de regulació d'ocupació. Els responsables de la investigació, amb Alaya al capdavant, estan convençuts que els expedients amb què les asseguradores de Pascual van obtenir els diners del Govern andalús eren falsos.

El 23 de març Alaya va ordenar l'ingrés a la presó de Pascual i del seu principal col·laboradora, Maria Vaqué, per rebre comissions dels ERO fraudulents, a través de l'asseguradora Vitalia.

Ruz es trobava llavors al centre de la polèmica pel seu enfrontament amb el titular del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, que, després d'admetre a tràmit una querella d'IU contra l'extresorer del PP Luis Bárcenas, entre d'altres, es va considerar competent per investigar el finançament del partit del Govern. Competència que s'atribuïa també Ruz, perquè és l'instructor del cas Gürtel.

Al Tribunal Superior

En aquell moment semblava més que evident que el Govern del PP volia que els papers de Bárcenas fossin investigats per Ruz-el mateix president del Govern, Mariano Rajoy, es va dirigir al Consell General del Poder Judicial per demanar que el cas quedés en mans del substitut de Garzón-. Però el Govern podria estar ja penedint-se de convertir Ruz en el seu jutge favorit, especialment a la vista de l'evolució de la instrucció del cas Bárcenas.

Alaya, com Ruz, podria fer que el PP es penedeixi d'haver exalçat la seva figura si segueix investigant la branca catalana dels ERO. A la vista dels membres dels consells d'administració d'algunes d'aquestes empreses, Pascual porta anys intentant convertir les seves tribulacions judicials en una qüestió transversal que instruïa fins al març, precisament, el jutge Ruz.

Quan la jutgessa Alaya va iniciar la investigació de Vitalia, Eduardo Pascual amb prou feines va trigar un parell de dies a desvincular-se públicament de la companyia per afirmar que els seus únics responsables eren els administradors que li van succeir tant a Eurobank com en les mútues propietat de la consultora: Fortia Vida, Norton Life, Personal Life, Excell Life i Apra Leven. Aquestes companyies acabaven per assegurar les prestacions econòmiques de les persones quehabían sortit de Mercasevilla arran dels expedients de regulació d'empleoaplicados al mercat de proveïments de la capital andalusa.

En successius escrits, molts d'ells admesos pel jutge Ruz, es relaciona a Pascual amb personalitats de Convergència, com Macià Alavedra, Joan Hortalà o el mateix Fèlix Millet, i amb persones de l'entorn del PP, ben properes a Mariano Rajoy, com el actual director de La Razón, Francisco Marhuenda, o al portaveu del PP al Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, com el seu germà Jesús.

L'operació impulsada per Alaya s'ha saldat, de moment, amb l'ingrés a presó de set persones. Diverses d'elles no eren cap sorpresa, a la llum de l'informe elaborat pels propis tècnics de la UCO, que xifren els diners desviats de la partida de la Junta d'Andalusia per expedients de regulació d'ocupació en 50 milions d'euros: el exdirectorgeneral de la Junta, Javier Guerrero, que ja havia passat set mesos a la presó per haver autoritzat la sortida dels fons, i l'ex sindicalista d'UGT Joan Llances. Molt més sorprenent va resultar l'empresonament de Pascual i de la seva mà dreta, Maria Vaqué.

Alaya investiga una presumpta trama de prejubilacions fraudulentes descoberta en nombrosos expedients de regulació d'ocupació (ERO) promoguts per empreses andaluses i finançats amb càrrec a la partida pressupostària 31L dels fons autonòmics. Mitjançant un acord, rubricat entre la Direcció General de Treball i Seguretat Social i l'antic Institut de Foment d'Andalusia (IFA), durant els últims anys, la segona de les institucions hauria lliurat directament prop de 648 milions d'euros per sufragar la reestructuració de empreses en crisi, amb càrrec a la partida 31L, fórmula aliena a la Llei Autonòmica d'Hisenda Pública al prescindir suposadament de la fiscalització administrativa, sempre segons la investigació.

Gràcies a aquests fons, de qualsevol manera, hauria estat finançada la presumpta prejubilació fraudulenta d'unes 72 persones, a més d'ajudes directes a empreses relacionades amb dirigents públics o membres del PSOE.