Junts pel Sí i la CUP activen sense la resta de grups la primera llei de ruptura
El Parlament ha activat aquest dijous la ponència redactora de la llei d'administració tributària catalana, la primera de les tres lleis de desconnexió o de ruptura amb l'Estat. Hi participaran només quatre diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP amb l'objectiu d'acabar els seus treballs de redacció en tres mesos.
La comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, presidida per Antoni Castellà, s'ha reunit breument a l'acabar el ple d'aquest dijous, per designar els membres de la ponència, que seran els diputats de JxSí Maria Senserrich (CDC) i Roger Torrent ( ERC) i les representants de la CUP Anna Gabriel i Eulàlia Reguant.
Ciutadans (C's), el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC han explicitat la seva renúncia a designar els seus representants en la ponència, si bé Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya i diputat de JxSí, els ha convidat a sumar-se “en qualsevol moment” que considerin oportú als treballs de la ponència.
JxSí i la CUP van decidir mantenir la seva aposta per crear tres ponències conjuntes per elaborar les lleis de desconnexió sobre hisenda pública, seguretat social i transitorietat jurídica, malgrat un informe dels serveis jurídics del Parlament que desaconsellava aquesta fórmula, atès el rebuig de la resta de grups.
La Mesa del Parlament va ratificar el passat 8 de març la seva decisió inicial d'admetre la creació de tres ponències, pel que Ciutadans, PSC i PPC van avançar la seva intenció de presentar recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC), cosa que ja han dut a terme els socialistes, els primers a registrar el seu propi recurs.
Crítiques de l'oposició
El diputat de Ciutadans i vicepresident segon de la cambra, José María Espejo-Saavedra, ha anunciat que el seu partit presentarà demà davant el TC un recurs d'empara contra les tres ponències, en considerar que són un “frau de llei”.
Davant la comissió, el diputat del PSC Òscar Ordeig ha justificat la renúncia del seu grup a participar en les reunions de la ponència conjunta, després de l'informe dels lletrats del Parlament.
També el diputat del PPC Alejandro Fernández ha posat l'accent en el seu rebuig a les ponències, que ha qualificat de “delirants” ja que només comptaran amb la participació de dos grups, i ha acusat JxSí i la CUP de “no respectar ni la legalitat catalana ”en haver“ desautoritzat ”als serveis jurídics del Parlament.
Per la seva banda, el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que és Pot, Joan Coscubiela, ha explicat els matisos del seu rebuig: tot i considerar “absolutament legítim” que JxSí i la CUP impulsen les tres lleis de desconnexió, no veu adequada la fórmula de les ponències conjuntes.
Per Coscubiela, haurien de presentar un esborrany de la llei que pretenen impulsar, per després debatre-ho amb la resta de grups: “No els podem fer la feina”, ha tancat.
Des JxSí, Roger Torrent ha explicat després que la ponència “començarà a treballar immediatament” per elaborar en tres mesos un text que posteriorment serà elevat al ple del Parlament.
Torrent ha fet una nova crida a l'oposició a que reconsideri la seva decisió i ha assegurat que la ponència “romandrà oberta”: “Avui no s'ha tancat cap porta”, ha puntualitzat.
Sobre la possibilitat que el TC pugui suspendre aquesta i les altres dues ponències, ha advertit: “Seguirem avançant pel camí emprès, amb independència del que digui el TC i de les amenaces del Govern de l'Estat”.
“Ens preocupa relativament poc el que pugui decidir el TC, estem complint un mandat democràtic i primer està el compromís amb els ciutadans de Catalunya, que s'ha de transformar en activitat parlamentària més enllà del que puguin opinar tribunals, jutges i amenaces del Govern espanyol” , ha afegit.
JxSí ja ha fet públics els noms dels diputats que s'integraran en les altres dues ponències: Lluís Corominas i Marta Rovira participaran en la redacció de la proposició de llei de règim jurídic català, mentre que Chakir el Homrani i Natàlia Figueras treballaran en l'elaboració de la proposició de llei integral de protecció social catalana.
