Les ONG catalanes reclamen un centre contra la vulneració de drets per part de transnacionals

Una grua carrega un contenidor a la terminal de TCBuen, a Buenaventura, Colòmbia.

Més de 3.000 empreses catalanes operen a l'exterior directament a través de més de 7.000 filials. Tanmateix, però, no existeixen instruments que obliguin a les transnacionals a respectar els drets humans ni que puguin sancionar la seva conducta. Així ho han constatat aquest divendres els diversos participants de les jornades sobre drets humans i empreses transnacionals que s'han celebrat al Parlament de Catalunya, organitzades per la Federació Catalana d'ONGs (laFede), la Taula per Colòmbia i la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global.

Comunitats locals denuncien abusos d'una empresa catalana al principal port de Colòmbia

Comunitats locals denuncien abusos d'una empresa catalana al principal port de Colòmbia

Precisament amb l'objectiu de posar remei a aquesta situació i vetllar perquè les empreses catalanes que operen a l'exterior respectin els drets humans, plataformes d'ONGs han proposat la creació d'un organisme públic per una internacionalització responsable. El 'Centre d'avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l'exterior' –així és com s'anomena– tindria forma d'organisme públic, de caràcter independent i amb plena autonomia. La finalitat del centre, tal com s'explica en la proposta, és la "d'assegurar una acció exterior catalana pública i privada referent a escala internacional en termes de coherència amb el respecte del dret internacional dels drets humans". En l'organisme hi participarien membres del Govern, el Parlament, sindicats, moviments socials i organitzacions per al desenvolupament, la pau i els drets humans.

Entre les diferents funcions, el centre incorporaria criteris pel respecte als drets humans en els processos de contractació pública en els diferents nivells de l'Administració a Catalunya o fer propostes de normes vinculants -a través del Parlament- per a l'actuació d'empreses catalanes a l'exterior. En cas de verificar incompliments de la legislació en termes de drets humans, l'organisme també comptaria amb un mecanisme per fomentar la suspensió de tot tipus de suport públic -com ara rebre subvencions o participar en concursos de contractació pública- a l'empresa. La proposta ha estat rebuda amb bona predisposició per part de tots els grups parlamentaris al Parlament. "Mirarem d'estudiar-ho i comprometre'ns amb el màxim de pressupost possible", ha assegurat en la clausura de les jornades Manel Vila, director general de cooperació al desenvolupament de la Generalitat.

"La necessitat que existeixi un lloc on les denúncies puguin arribar i les puguem investigar té a veure amb la inspecció pública, amb el control. Això permetrà saber si tenen raó o no les memòries de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses transnacionals", ha apuntat Juan Hernández, investigador de l'Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL).

El cas emblemàtic del grup català TCB a Colòmbia

Durant les jornades s'ha presentat també l'Informe de la visita de la delegació catalana a Buenaventura. El document, elaborat després del viatge a Colòmbia per fiscalitzar una empresa catalana, exposa el cas de l'impacte de l'empresa TCBuen, de la qual n'és soci majoritari el grup català Transports de Contenidors de Barcelona (TCB), en les comunitats locals. Aquest mitjà, que va acompanyar la delegació durant la visita, va publicar en el seu moment el reportatge 'Comunitats locals denuncien abusos d'una empresa catalana al principal port de Colòmbia'.

El cas de TCBuen és només un dels múltiples casos en els quals la globalització i els macroprojectes –amb la complicitat d'empreses catalanes– han portat a la comunitat local de Buenaventura a autodenominar-se 'víctimes' del desenvolupament que suposadament acompanya les grans inversions a l'exterior. "El que vam veure a Buenaventura no era una perversió del sistema, era el sistema", ha dit Tono Albareda, vicepresident de la Fede i membre de la delegació que va viatjar a Colòmbia.

"Vam constatar un nivell d'obscenitat que és el resultat de les polítiques neoliberals. A les comunitats locals se'ls hi ha negat el manteniment del seu estil de vida per culpa dels macroprojectes", ha denunciat la diputada de la CUP Gabriela Serra, també part de la delegació a Colòmbia, durant la presentació de l'informe.

Sobre el cas del grup TCB a Buenaventura, la diputada ha exposat les recomanacions de la delegació que va viatjar a Colòmbia. En aquest sentit, ha recomanat a l'empresa, entre altres accions, no iniciar cap altra fase d'ampliació mentre no es faci la Consulta Prèvia a les comunitats locals –tal com estableix la llei colombiana– i que es reparin els danys col·lectius i individuals causats per la seva activitat. També ha instat a l'estat colombià a fer un pla d'inversió social per a Buenaventura i posi especial èmfasi en el sanejament bàsic, la sanitat i l'educació a la ciutat.

"El dramàtic cas de Buenaventura no és un cas aïllat, respon a un mecanisme de l'arquitectura jurídica de la impunitat que permet que aquests casos no tinguin una mesura d'excepció", ha assegurat de manera contundent Juan Hernández."Les víctimes de les multinacionals són unes víctimes invisibles", ha recordat.

Etiquetas
Publicado el
3 de junio de 2016 - 16:34 h

Descubre nuestras apps

stats