Mas espera ser l'últim president que Espanya intenti “destruir”

Les enquestes publicades per diversos mitjans l'últim diumenge de la campanya electoral atorguen una gran victòria a CiU però neguen la majoria absoluta que el president de la Generalitat, Artur Mas, havia reclamat per liderar el projecte de creació d'un Estat propi. El candidat a la reelecció no ha entrat a valorar els sondejos i, en canvi, està intentant apuntalar el seu paper de màrtir democràtic de la causa sobiranista.

Els partits ja han descobert les seves estratègies fins al final. Queda una setmana a tot o res. I CiU ha apostat perquè els atacs personals a Mas, acusat de corrupció i de tenir comptes en paradisos fiscals, siguin interpretats com una ofensiva contra Catalunya. “Espero que jo sigui l'últim president de Catalunya al qual l'Estat espanyol, de manera bruta, intenti destruir, perquè el proper ja no dependrà de l'Estat espanyol i ja no el podran destruir”, ha proclamat Mas en un míting al pavelló de la Mar Bella a Barcelona.

Mas imprimeix cada vegada més un caràcter messiànic a la cursa electoral. Just després de convocar les eleccions va anunciar que el dia que aconsegueixi tirar endavant la consulta popular sobre l'Estat propi deixaria de ser president, com si no pogués guiar la nació catalana a la terra promesa. I després va triar un cartell electoral de CiU amb reminiscències de les pel.lícules bíbliques. Per això encaixa que el cap de llista de la federació nacionalista insisteixi que Espanya està fent servir “les clavegueres de l'Estat per enfonsar la veu del poble català”.

Un exèrcit per a una batalla

El president es va estalviar qualsevol referència a les enquestes electorals però va implorar una majoria absoluta per tenir un govern català “fort” capaç d'enfrontar-se a un Executiu del PP. “No es pot enviar a una batalla d'aquesta magnitud a un exèrcit desarmat”, va evocar en un clar llenguatge de confrontació que fa augurar uns mesos vinents de tensió màxima amb Madrid.

Dues mil persones van aclamar el líder de CiU, acompanyat per segon dia consecutiu de l'expresident Jordi Pujol, també acusat de corrupció en l'article del diari El Mundo, i del secretari general de la coalició, Josep Antoni Duran i Lleida. Precisament, Duran i Lleida va exigir que la Junta Electoral Central investigui la filtració del presumpte informe policial que implica Mas i Pujol i la incidència que aquesta pugui tenir en la campanya.

La victòria de CiU a les eleccions es preveu aclaparadora doncs triplicarà, segons els sondejos, al primer partit de l'oposició sigui quin sigui. Però, tot i així, la contundència del triomf segueix sense garantir la majoria absoluta i fins i tot podria arribar malgrat la pèrdua d'alguns vots respecte del 2010.

L'alt nombre d'indecisos i el fet que els sondejos els hagin realitzat abans dels dos grans esdeveniments que han marcat la campanya, el gran èxit de la vaga general del 14-N a Catalunya i les acusacions de corrupció contra Mas i Pujol, permeten suposar que encara pot haver grans variacions. CiU podria veure’s perjudicada per l'actuació desmesurada dels Mossos el dia de la vaga i que deixa el conseller d'Interior en una situació molt compromesa, o per contra, veure’s beneficiada si la federació aconsegueix que el votant interpreti les denúncies de corrupció com un atac a Catalunya.

Navarro no es rendeix

La resta de partits sí que parlen de les enquestes electorals. Fins i tot Pere Navarro, líder del PSC, partit que podria quedar relegat a la quarta plaça, es va referir veladament per intentar mobilitzar els socialistes en l'última setmana. “Sé que no estem en el millor moment, però ni em resigno ni em rendeixo”, ha exclamat davant 1.600 persones a Santa Coloma de Gramenet, l'acte més multitudinari celebrat pel PSC en l'actual carrera electoral.

Navarro és incansable i reclama el vot útil “d’esquerres” al PSC davant un previsible Parlament fragmentat. El problema és que el líder socialista català rema amb força però els seus companys del PSOE li envien vents de forta intensitat que sacsegen la seva barca. Sense arribar a les diatribes que assimilaven el nacionalisme al nazisme llançades per Marcelino Iglesias el primer cap de setmana de campanya, tant el president del PSOE, José Antonio Griñán, com l'ex cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, abunden en el discurs tradicional socialista que oblida els canvis provocats per la massiva manifestació del darrer 11-S.

“Una solitud freda”

En un moment delicat, Zapatero ha publicat, en el mateix mitjà que acusa Mas i Pujol de beneficiar-se de comissions del cas Palau, una columna a la qual considera el projecte sobiranista de CiU com un “trànsit cap a una solitud freda”. I Griñán, president de la Junta d'Andalusia, en el mateix míting de Santa Coloma al costat de Navarro, va definir la independència com “un salt al buit”. Però el PSOE segueix sense comprometre fermament amb el federalisme que postula Pere Navarro i que Zapatero ja va intentar imposar, sense èxit, als quadres socialistes espanyols.

Conscients que el que està en joc és la segona plaça, els socialistes catalans han llançat un vídeo que recull intervencions de dirigents del PP durant la campanya que els conservadors van orquestrar contra l'Estatut de Catalunya el 2006. El PSC disputa als populars i a ERC, l'altre gran vencedor dels comicis si es confirmen els sondejos, la possibilitat de ser el principal partit de l'oposició.

El PP va mobilitzar al president del Govern, Mariano Rajoy, per començar la setmana decisiva. Rajoy, per tercera vegada en la campanya, va reforçar Alicia Sánchez-Camacho i va predir que els catalans no compraran un “bitllet vers el desconegut” i va acusar Mas de perjudicar la imatge d'Espanya i generar inestabilitat que complica la recuperació econòmica en un míting a Girona davant 600 persones.

L'optimisme de Junqueras

Oriol Junqueras, el candidat d'ERC, se sent vencedor. I considera que les enquestes estan palesant que l'independentisme de la seva històrica formació va “per davant” del de CiU i el d'ICV-EUiA. En un acte amb dones a Molins de Rei, el candidat republicà es va atorgar el paper de lideratge de la independència i es va preguntar: “¿CiU i Iniciativa estaran disposats a seguir el camí que ERC començarà?”. ERC podria donar la majoria necessària a CiU per poder convocar el referèndum o la consulta sobre l'Estat propi.

Per la seva banda, el candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, va preferir centrar-se en la negativa d'Artur Mas a comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre la seva presumpta implicació en les ramificacions del cas Palau i va dir que la seva actitud li resta “credibilitat” i “embruta la senyera”. “El problema d'Artur Mas és que mai s'ha explicat pel cas Palau”, va recalcar el líder ecosocialista. ICV ha sol.licitat aquesta compareixença diverses vegades en l'última i curta legislatura.