Márkaris: “La crisi crea llar a les economies inestables”

Assegut darrera d’una taula a l'imponent Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, Petros Márkaris es recol·loca les seves ulleres demodé i, gratant-se lleugerament el cap, etziba: “El sud d'Europa no vol parlar obertament dels errors comesos, la culpa sempre la té un altre, també la d'aquesta crisi, i aquesta actitud és una cosa que la meva cultura germànica no tolera: sempre miro primer els errors que vaig cometre jo”.

L'escriptor grec, que presenta aquests dies 'Pa, educació i llibertat', el tercer exemplar de la seva sèrie sobre la crisi, justifica d'aquesta manera un anunci: la trilogia es convertirà en una tetralogia amb un llibre-epíleg que tractarà sobre la responsabilitat del poble grec a la devastadora crisi que pateix des de 2008.

“Hauríem de veure primer quins errors vam cometre nosaltres per després atribuir els que li corresponguin a la Unió Europea i a les seves polítiques”, exposa. “Però els grecs ens saltem el primer pas i parlem directament del segon per convertir-nos en víctimes, i això és una cosa amb la que no estic d'acord”, continua Márkaris.

Sentència l'escriptor grec des d'una posició “privilegiada”, la del métèque al qual va cantar el també métèque Georges Moustaki: Márkaris va néixer i es va criar a Istanbul, va estudiar i va treballar a Alemanya i, des de fa mig segle, escodrinya, des d’Atenes, la realitat grega.

“La meva condició em permet ser un observador distanciat i això és un luxe”, reconeix el creador de Costas Jaritos, el senzill i intuïtiu policia que protagonitza les seves novel·les. “I per això puc dir que els grecs vem cometre molts errors i que, mentre els cometíem, ens ho passàvem bé”, prossegueix Márkaris, un economista que va canviar els nombres per les lletres.

“Els polítics també tenen la seva responsabilitat, és clar; però els grecs vam viure per sobre de les nostres possibilitats, vam anar contra elles, i d'aquí el gran fracàs. No podem seure a esperar que els altres actuïn sense assumir la nostra responsabilitat com a ciutadans”, insisteix Márkaris, cap visible del fenomen literari etiquetat com novel·la policíaca mediterrània que també integra Manuel Vázquez Montalbán.

“A diferència de Conan Doyle, nosaltres utilitzem una història policíaca per parlar del clima social dels nostres països”, explica l'escriptor grec. “Jo no puc amb Sherlock Holmes, em posa dels nervis!”, exclama qui va escometre la ingent tasca de traduir el Faust de Ghoete. “Com tampoc suporto Hèrcules Poirot i prefereixo la Miss Marple, un personatge molt més interessant”.

Márkaris no te pèls a la llengua. Mitjançant Jaritos, a 'Amb l'aigua al coll', va parlar del paper dels bancs en aquesta crisi. A 'Liquidació final', dels evasors d'impostos, “un fenomen que és dóna a tot el món”.

“Per què, és que algun alemany celebra que paga els impostos? Jo no en conec a cap. La diferència rau en tenir un estat organitzat que lluiti contra l'evasió” , apunta el novel·lista hel·lè, després de reconèixer la dificultat de distingir entre víctima i botxí. “Els límits són difusos i això és perillós”, assumeix.

Sense declarar-se pessimista, Márkaris adverteix que “als països amb economies inestables, la crisi crea llar i, quan arriba, es queda per molt de temps”. I l'actual, afegeix, “no és només econòmica sinó también de valors, el que la fa més greu”.

“A més, ha acabat amb la classe mitjana, a la qual cal recuperar perquè hauria de ser el motor econòmic i, si no és així, és generarà un gran buit”, recepta l'antic economista.

Encara que la principal sortida a la crisi, assegura, passa per “donar suport als joves”. “Tenen una quantitat de títols amb els quals no poden fer res i, també, molt de talent per manegar-se amb les noves tecnologies”, argumenta.

Com succeeix a Espanya i a Portugal, els joves grecs són els més afectats (un 60 per cent, en els menors de 25 anys) per l'atur, que frega el 27 per cent al país hel·lè.

“És qüestió de temps que aquests nois demanin comptes a la generació dels seus pares per tot el que està succeint, per tot allò que es van guanyar i no estan rebent”, avisa Márkaris.

I, com que no creu en els sacrificis de la societat en general, apel·la a la consciència i a l'acció individual per començar a posar una mica de llum al final del túnel pel qual encara transita Jaritos, al costat del poble grec.