Miquel Iceta posa a desfilar a Catalunya l'elenc del canvi socialista

Quan Miquel Iceta va assumir la primera secretaria del PSC, el juliol de 2014, aconseguir un canvi a Espanya comandat pel PSOE semblava missió impossible: el PP més retrògrad acumulava la major quota de poder institucional de la seva història i un PSOE en plena renovació només conservava Astúries i Andalusia. Però aquell panorama desolador pels socialistes ha donat un gir de 180 graus. Les eleccions de maig han portat a Iceta una munió d'aliats en forma de presidents autonòmics, alcaldes i pactes. I és precisament aquesta nova munició la que Iceta vol utilitzar per tirar endavant la campanya del 27-S.

Ni el paper personal d'Iceta ni les seves propostes semblen ser suficients per esmorteir els que, segons totes les enquestes, seran els pitjors resultats de la història del PSC en unes eleccions al Parlament. La constant desfilada de líders autonòmics, juntament amb el flamant nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sí que pot servir als socialistes per llançar el millor missatge de la campanya: Espanya pot canviar, i el PSOE és un partit que encara pot fer que canviï. A més, la campanya d'Iceta llança un altre avís a navegant, més important encara que el primer, i és que el PSOE té planter per disputar-li a Podem l'elecció com a papereta del canvi a les pròximes generals.

A Iceta li han anat bé les discrepàncies entre CDC i ERC, que han postergat al setembre unes eleccions al Parlament inicialment previstes pel febrer o el març. Si s'haguessin celebrat els comicis al març, els presidents socialistes d'Aragó, Balears i el País Valencià haguessin acudit a Catalunya com a càrrecs del partit, sense el rang que dóna comandar les seves respectives comunitats autònomes.

A més, ni Javier Lambán, ni Francina Armengol ni Ximo Puig han vingut de passeig a aquesta campanya. Encapçalen governs amb els que Iceta vol mostrar que sí que hi ha algú a l'altra banda per iniciar l'encaiz de Catalunya en una Espanya diversa i plural, just quan una part important de la població opta pel creu i ratlla de la independència.

Lambán, Armengol i Puig han abandonat les polítiques anticatalanes dels anteriors executius del PP, i Iceta s'ha apuntat la jugada. Lluny del “federalisme” inconcret i buit que repetia Pere Navarro a la campanya de 2012, Iceta ha portat proves que una altra Espanya és possible, com ara la derogació del polèmic Lapao per part del nou govern aragonès de Lambán. O el retorn de Balears a l'Institut Ramon Llull, la gran plataforma de projecció i difusió de la llengua i culura catalanes, que l'executiu d'Armengol va anunciar al juliol. La presidenta també ha retirat els recursos que l'anterior govern de Bauzà havia interposat contra la decisió judicial de suspendre el polèmic polèmic decret educatiu que arraconava el català a les aules balears. Tres exemples per un mateix missatge: amb el nou socialisme al capdavant, Catalunya trobarà aliats; no enemics.

Ho va dir el mateix líder del PSC dijous passat: “Hem de buscar les millors relacions possibles amb els nostres veïns, i resulta que els nostres veïns han decidit canviar de dreta a esquerra i aparcar l'anticatalanisme primari del PP”, va apuntar, per reblar amb un final made in Iceta: “I ara és quan nosaltres els diem que marxarem. Home, per favor, és que és molt poc seriós”.

No obstant això, les velles temptatives de criticar el catalanisme per obtenir beneficis en la respectiva comunitat autònoma encara són presents en algun baró socialista. Més concretament, en una baronessa. La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, s'ha posat el vestit de Rodríguez Ibarra abans de participar en un míting amb Iceta aquest dimarts.

“Com es van sentir milers de catalans als quals, per la força, els van impedir en un moment determinat gaudir de la riquesa que era la seva llengua? Doncs els mateixos que van patir això són els que avui volen robar-li la riquesa a molts altres catalans de sentir-se part de Catalunya i part d'Espanya ”, ha declarat la presidenta d'Andalusia. Al PSC d'Iceta també li plou foc amic.

A més, no tot serà saba nova. Per aquest dimecres, Iceta s'ha guardat a l'expresident del Govern, Felipe González. Pot semblar una decisió desencertada si es té en compte la recent comparació de González entre el procés sobiranista i el nazisme. No obstant això, González encara simbolitza quelcom molt potent per l'electorat que el PSC aspira a retenir. És l'home que va portar el canvi a Espanya el 1982 i que el PSOE, 30 anys després, vol reeditar.