El PSC continua aquí

El petit poliesportiu Joan del Moral de Santa Coloma de Gramenet està gairebé ple passades dos quarts de vuit del vespre. Desenes d'assistents, la majoria de la tercera edat, esperen per veure el míting conjunt de l'alcaldessa de la localitat, Núria Parlón, el candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Les figures del socialisme havien d'aparèixer davant els seus acòlits a les 19:00, però es retarden.

Núria Parlón reina a Santa Coloma des de 2009, quan va rellevar l'anterior alcalde, Bartomeu Muñoz, que va ser detingut per un presumpte cobrament de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública en el marc del cas Pretòria. La suposada trama corrupta, que esquitxava a diversos càrrecs del PSC colomenc a més d'alts càrrecs de CiU, va tenir efectes en les eleccions del 2011, a les que per primera vegada es presentava Parlón ja com a alcaldessa. Els socialistes van caure el 54% del 2007 al 39%, però van aconseguir mantenir l'alcaldia gràcies als vots d'ICV-EUiA. En les municipals d'aquest maig, Parlón va revalidar el seu lideratge amb bona nota, augmentant en tot just uns 2.000 vots que no obstant això li van servir per obtenir dos regidors més i tornar als socialistes la majoria absoluta.

Santa Coloma és un dels pocs baluards que queden d'un PSC que va tenir un poder absolut en el nivell municipal i provincial català. L'any 1999, amb el pujolisme proper al seu ocàs, el PSC va obtenir el seu millor resultat en les municipals des de 1983, amb el 37% dels vots, mentre CiU va obtenir el pitjor en el mateix període, amb el 26%. Pasqual Maragall li guanyaria les eleccions a Pujol per la mínima 5 mesos després d'allò, tot i que no governaria fins el 2003.

Una veu surt dels altaveus per anunciar que els polítics estan a punt d'arribar. Hi ha moviment a prop de l'escenari amb el faristol, coronat amb tres grans pantalles, una amb la imatge d'Iceta i l'eslògan de campanya, una altra amb els símbols del PSC i un tercer amb una bandera quadribarrada. Tapats per l'atrezzo de l'escenari encara pot endevinar-se l'ús quotidià del poliesportiu, amb unes cistelles replegades i algunes pancartes publicitàries, com una en què es llegeix “Demolicions i enderrocs Gonzalo García SA”.

Els megàfons es tornen a encendre i ordenen donar la benvinguda als líders socialistes, als que presenten un per un. La sintonia del PSC comença a sonar, eixordadora. El públic aplaudeix. Espera. Però els líders no apareixen per cap banda. Un grup de senyors a la seixantena vestits amb polos i bermudes miren en totes direccions buscant la porta per la qual han de sortir els tres polítics. Una dona molt prima aplaudeix amb parsimònia i reduint de mica en mica el ritme segons avancen els minuts de buit argumental. La malenconiosa harmònica de la sintonia a tot drap augmenta l'efecte dramàtic.

Iceta coneix bé les bambolines de la política. Aquest ha estat el seu lloc al PSC durant els últims 16 anys, de les tres dècades que porta ocupant càrrecs públics. El veterà polític ha estat l'etern lampista de guàrdia quan ha calgut solucionar embussos tan importants com la reforma de l'Estatut, el procés sobiranista català o la proposta federal del PSOE a Granada. Quan fa 16 mesos Pere Navarro va deixar el càrrec de primer secretari després de la desfeta del seu partit a les europees, totes les mirades es van dirigir, com mana el costum en el Partit dels Socialistes, a la seva millor alcaldessa. I aquesta no era altra que Núria Parlón. Però la colomenca va flaquejar, sabedora que l'ajuntament li promet una llarga carrera i el lideratge del partit just el contrari. Iceta va aparèixer llavors, com del no-res, per solucionar l'últim embús del PSC.

Iceta sempre ha estat on havia d'estar i no obstant això, després de ser anunciat pels megàfons del poliesportiu, no apareix. Ni ell, ni la resta de líders. Després de més 5 minuts de música eixordadora i agitar de banderetes, la seva sortida comença a convertir-se en una necessitat grupal. Hi ha semblants d'estranyesa entre el públic, ulls frenètics a la recerca d'una direcció cap a on dirigir-se, llavis estrets que dissimulen un tremolor, banderes que comencen a descriure moviments descompassats. L'ambient es torna pesat.

Els incondicionals del PSC no estan per a gaires esforços. No és només que l'electorat socialista estigui cada vegada més envellit. La caiguda històrica que el partit pateix des del 2010 ha imprès un clima de derrota moral en tot el que fa. Iceta balla per fer oblidar als votants de Zapatero i Maragall que d'aquell imperi només queden un grapat de grans ciutats metropolitanes a Catalunya i l'important feu andalús a Espanya. El CIS deixa el PSC amb 16 o 17 escons, un terç dels obtinguts el 2003, el mínim històric del partit. I malgrat tot, podria ser pitjor. Segons el baròmetre del GESOP, Iceta va prendre al juliol de 2014 les regnes d'un partit que en aquell moment hagués obtingut 10 o 11 representants al Parlament.

Però sota el mandat d'Iceta, el PSC ha rebut dues bones notícies. En primer lloc, les eleccions municipals d'aquest 2015 li han valgut per replegar-se als seus baluards tradicionals, com l'Hospitalet, Lleida, Tarragona, Terrassa, Cornellà o la pròpia Santa Coloma. En segon, el canvi de dirigents al PSOE ha revitalitzat la cúpula i ha aconseguit que el socialisme espanyol aguanti en les enquestes, mantenint a ratlla a Podemos, revalidant el seu poder a Andalusia i acostant-se a un PP que es desgasta sol.

Pedro Sánchez és la cara que representa aquest nou PSOE, un de perfectes relacions amb el PSC d'Iceta, i és a ell a qui tots els assistents esperen veure sortir per una porta del poliesportiu Joan del Moral. Les banderes han començat a desaparèixer entre la massa quan, de sobte, un grup assenyala un racó pel qual accedeix Núria Parlón. Darrere arriba Miquel Iceta, acompanyat de Sánchez. La música segueix sonant alta i l'harmònica ja no sembla sonar tan malenconiosa. Les banderes tornen a alçar-se agitades. L'anciana flaca deixa d'aplaudir alleujada, es treu un mocador de la màniga i es neteja el nas.

En uns minuts Iceta canviarà la quatribarrada de la pantalla gegant per una bandera d'Espanya i elogiarà l'escut monàrquic com “el millor símbol federal que tenim”. El seu públic aplaudeix efusiu. Almenys el PSC continua aquí.