L'Observatori DESC, un referent per al nou govern de Barcelona

L'Observatori DESC (de Drets Econòmics, Socials i Culturals) sempre ha apostat per treballar en segona fila i deixar el protagonisme als moviments socials amb els que col·labora, però en les darreres setmanes s’ha vist propulsat a la primera línia mediàtica per raons evidents: una de les seves treballadores és ara l'alcaldessa de Barcelona. Ada Colau va entrar el 2007 a l'equip de l'Observatori DESC per treballar qüestions relacionades amb l'habitatge, que ha estat un dels principals eixos de treball de l'organització.

I Colau no és l’única. La regidora Gala Pin també va treballar al DESC en qüestions d’habitatge i comunicació, i els tinents d'alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens no hi han tingut cap relació laboral però sí que han estat membres de la junta directiva. Així no sorprèn que l'organització sigui un referent del nou govern, que comptarà també amb altres persones del DESC en el seu equip. La que fins ara ha estat la seva directora, Vanesa Valiño, serà assessora del consistori en matèria d'habitatge i Águeda Bañón, que treballava a l'observatori en qüestions de comunicació i després a la candidatura de Barcelona en Comú, serà cap de comunicació de l'Ajuntament.

“És normal que una organització que defensa un canvi polític no tingui com a referent ESADE o IESE com altres sinó una organització de drets humans”, assegura Valiño. L'oposició, però, no ho veu igual. El regidor de CiU Jordi Martó ha criticat “la incorporació a la nòmina municipal de familiars i companys de feina”. Fa referència a Valiño, que és parella de Pisarello, però tant el tinent d'alcalde com l'alcaldessa han remarcat que se la contracta el regidor d'Urbanisme per la seva vàlua professional, demostrada al capdavant del DESC.

Irene Escorihuela, qui substitueix des d'aquesta setmana a Valiño al capdavant del DESC, defensa l'apartidisme de l'observatori, i apunta que per això mateix Colau, Pisarello, Asens o Pin van abandonar l'observatori abans de la campanya electoral. “Ni el millor govern del món s'ha de sostreure de la crítica”, afegeix Valiño, que insisteix en que aquest ha de ser el paper de l'observatori.

En aquesta línia, la junta del DESC ha optat per posar al capdavant a algú com Escorihuela, que no té cap relació amb Barcelona en Comú. De fet, és militant de la CUP al barri de Sants, un partit que ha apostat per fer oposició des de l'esquerra al govern de Colau. La nova directora és jurista i politòloga, especialitzada en drets humans i amb experiència en l'àmbit de la cooperació a Amèrica Llatina. Va entrar al DESC a través d'un programa de pràctiques i la junta ha considerat prou valuosa la seva feina des de llavors com per nomenar-la directora. Es tracta d'un canvi que Valiño, directora durant els darrers 8 anys, apunta que també és generacional.

Drets humans amb un enfoc local

El DESC va nèixer l’any 1998, impulsat per diverses organitzacions de l’àmbit de la cooperació internacional sota la presidència de Tono Albareda. Es tractava d’una organització de segon nivell, formada per altres entitats, que “volia replantejar el model de cooperació, que era un model molt assistencialista, i donar-li un enfocament més centrat en els drets”, explica Valiño. “Jo vaig entrar a formar part de l'observatori l’any 2000 i a partir del treball que es feia a Amèrica Llatina vam veure que moltes coses que es feien allà també tenia sentit fer-les aquí”, apunta.

Valiño assegura que un punt clau va ser l'actuació del DESC fa més d'una dècada davant l'amenaça de desallotjament policial de l'ocupació de les casernes de Sant Andreu per part de migrants. “Se'ns demana si l'observatori pot intercedir i presenta una queixa davant les Nacions Unides, que era una cosa que no s'acostumava a fer, i té un gran impacte”, recorda. Aquest és un punt de partida per un gir que acaba centrant més la tasca de l'observatori en fer cooperació al territori.

“Era en certa mesura poc responsable anar a criticar el que passava a Bolívia o Guatemala i mantenir-se sord davant la teva situació més propera a Barcelona, i això es va evidenciar amb les dificultats per accedir a l'habitatge”, assegura Valiño. Aquest és un dels eixos principals de treball del DESC i de fet, una de les activitats encaminades a posar en marxa la PAH, un debat sobre el problema de les hipoteques l'octubre del 2006, va ser convocat per V de Vivienda amb el suport l'Observatori DESC.

Relació amb la PAH

Actualment el DESC té set treballadors, tres dels quals estan dedicats íntegrament a donar suport a la PAH de Barcelona, entre ells els seus portaveus Carlos Macías i Susana Ordóñez. Xavier Trias va reivindicar diversos cops en campanya el conveni que té l'Ajuntament de Barcelona amb la PAH. Es tracta d'un acord a tres bandes amb la PAH de Barcelona i l'Observatori DESC. “La PAH és un moviment social i no vol rebre subvencions ni gestionar recursos públics, així que el DESC gestiona aquests recursos per respondre a les demandes de la PAH”, explica Valiño.

La relació entre la PAH i el DESC tampoc està vinculada als recursos que pugui aportar el consistori, sinó que ve de molt abans, “és una funció que l'Observatori ha vingut fent sempre”, afegeix la fins ara directora. “Arriba un moment en què la PAH creix més fins i tot del que podien esperar els seus impulsors, i la primera demanda que fa la PAH de Barcelona és d'un local, i aquesta és la primera aportació del DESC”, explica Valiño. L'entitat declarava en un comunicat fa pocs mesos que “la promoció dels drets humans per part de les administracions públiques a través del suport a iniciatives impulsades des de la societat civil és sinònim de salut democràtica”. Valiño apunta que el pressupost del DESC, com el de la majoria d'ONGs, prové principalment de fons públics.

Més enllà del dret a l'habitatge

La directora sortint i la directora entrant del DESC recorden, però, que la feina de l'observatori no es limita només al dret a l'habitatge. “Treballem l'habitatge en un sentit ampli, que no només és tenir un sostre, sinó que inclou la qüestió de la pobresa energètica, per exemple”, explica Irene Escorihuela, i afegeix que estan treballant el dret a l'alimentació amb l'Aliança per la Sobirania Alimentària i obren una línia sobre el dret al treball, “perquè al final tots els drets bàsics hi estan relacionats”.

Una altra línia de treball és la del litigi estratègic. “La majoria de coses que fem aquí les aprenenem d'Amèrica Llatina, perquè allà ja han patit de fa temps tot el que estem patint nosaltres, i quan identifiques una situació de violació de drets flagrant, en que hi ha una mobilització social al darrere, pots fer servir eines jurídiques”, apunta Vanesa Valiño. En aquesta línia han donat suport jurídic a la PAH en molts processos de denúncia davant organismes internacionals, o s'han personat com a acusació popular en el Cas Bárcenas. Ara, explica Escorihuela, s'estan posant a treballar amb els casos de les morts de migrants a Ceuta i Melilla. “Si hi ha mobilització social, l'observatori tira endavant”, conclou Valiño.