Polítics de tots els colors acostumen a dir que “és important que la gent voti, encara que no ens voti a nosaltres”. És evident que no s’ho creuen, que ho diuen per quedar bé i que preferirien mil vegades que no votessin abans que no ho fessin per un partit rival. Com els entrenadors que prefereixen jugar malament i guanyar, els polítics prefereixen una participació electoral baixa si els ha de beneficiar.
Poseu un candidat davant la dicotomia de ser president del Govern amb una participació baixa o cap de l’oposició amb una abstenció mínima. No cal ni que espereu la seva resposta.
A les eleccions europees ens trobem amb la tradicional preocupació per una participació baixa. En eleccions anteriors al Parlament europeu molta gent no va participar perquè creia que els eurodiputats no feien gran cosa. Bons sous, poca feina i discussions sobre la mida de les mandarines o el color dels bitllets de l’euro. Els darrers anys, milions de ciutadans han descobert que les decisions que es prenen a Europa són decisives en les seves vides. Les retallades socials i l’augment de l’atur que han experimentat venien imposats o provocats des de Brusel·les.
El dubte que tenen ara és si els eurodiputats que es trien el proper dia 25 influiran en la direcció de les polítiques que s’imposen des d’Europa o en seran simples testimonis privilegiats, sense capacitat de modificar-les.
Ja han descobert que els governants locals fan allò que els dicten des del cor europeu. L’abstencionisme, per tant, estaria més justificat en les eleccions generals o autonòmiques que en les europees. Però la impressió generalitzada és que els eurodiputats, tot i que puguin elegir el nou president de la Comissió Europea, tampoc no determinaran si es manté l’obsessió “austericida” o se la talla d’arrel.
Vist així, l’opció per l’abstenció és comprensible. És pot interpretar com una actitud de protesta, de denúncia.
Curiosament, es pot donar una participació més elevada en països on les eleccions tindran lectures pròpies, allunyades del simple còmput final del nombre d’eurodiputats. A Catalunya, per exemple, els sectors partidaris de la independència semblen força decidits a participar en els comicis, però no per triar parlamentaris que lluitin contra les polítiques d’austeritat sinó per posar de manifest la força de la causa separatista.
A d’altres països, l’abstenció pot baixar, curiosament. per la mobilització dels partidaris de trencar amb Europa.
Jo firmava ara mateix perquè hi hagi una participació baixa a canvi que Jean Claude Juncker, l’home que ha estat gairebé vint anys primer ministre del paradís fiscal de Luxemburg, no sigui el proper president de la Comissió Europea.
Allò que importa, en aquesta ocasió, no és participar sinó que no guanyin els que han portat Europa al desastre els darrers cinc anys.