La desaparició del fet religiós de la societat moderna ha estat un mite. L'espiritualitat i les identitats religioses són avui ben presents, tan al món global com al món local. El mite apuntava erròniament que l'avenç de la ciència i la industrialització eren incompatibles amb la creença i la pràctica religiosa. Es pensava que ser modern era incompatible amb ser religiós i, per tant, el futur de les religions a Europa, el món i a la nostra ciutat estava predestinat a desaparèixer.
Res més lluny de la realitat. En els darrers anys hem vist com els moviments religiosos han guanyat rellevància i visibilitat arreu del món i la diversitat cultural i religiosa és ja una evidència a la nostra ciutat. L'any 2015 es varen comptabilitzar a Barcelona 513 centres de culte pertanyents a 21 tradicions religioses diferents, dels quals, gairebé la meitat (47,3%) pertanyen a l'església catòlica. Segueixen en nombre les esglésies evangèliques (32,5%), amb la seva enorme diversitat, els oratoris islàmics (4,8) i els centres budistes (4,8%), a més d'altres comunitats amb un nombre menor de centres de culte oberts a la ciutat.
Que Barcelona és una ciutat religiosament diversa és una afirmació que, probablement, avui ja no sorprengui a ningú. No obstant, la presa en consideració de la importància del fet religiós per a la governança de les societats modernes s'ha produït amb retard. Les dificultats per fer efectiva la separació entre l’Església catòlica i l’Estat a casa nostra ha generat en alguns sectors de l’esquerra una comprensible relació d’animadversió envers el fet religiós amb conseqüències directes sobre les polítiques de gestió de les minories i de la diversitat religiosa.
Durant molts anys, tan els representants polítics com molts acadèmics al nostre país han obviat completament la qüestió religiosa i l'han ignorat a l'hora de pensar les polítiques públiques de les societats europees. Això ha provocat que s’hagin mantingut privilegis cap a algunes religions hegemòniques, al mateix temps que es menystenia la realitat i les necessitats d’aquelles confessions més minoritàries.
Un dels reptes més importants avui és garantir un accés igualitari de les entitats religioses a l’àmbit públic, ja sigui per l’ús puntual d’equipaments o de la via pública per fer-hi activitats. Per donar resposta a aquesta necessitat, la setmana passada vam presentar una mesura de govern que estableix criteris equànimes per totes les entitats religioses i de consciència de la ciutat. Criteris que resolen qüestions pendents com el pagament de taxes en l’ús de l’espai públic, o les condicions en que s’ha de fer l’accés puntual de les entitats religioses als equipaments municipals. L’objectiu immediat d’aquesta mesura és evitar situacions de discriminació, però també situacions de privilegi en el tracte a algunes entitats religioses.
No obstant, hem de tenir present que quan parlem de llibertat religiosa i de llibertat de consciència estem parlant d’un dret fonamental. El dret dels creients a la practica de la seva religió, però també el que tenim els ateus a no practicar-la. Desenvolupar uns criteris per la pràctica religiosa puntual en l’espai públic, és garantir un tracte igualitari a tots els ciutadans –siguin de la confessió que siguin- en l’exercici d’un dret. Fer-ho des de la més absoluta neutralitat institucional és un repte que assumim com a govern laic.
I és que potser ha arribat el moment d’assumir l’enfonsament del mite de la desaparició de les religions i afrontar de cara el repte de la governança de la societat diversa. L'emergència de la crisis de governabilitat vinculada a qüestions religioses a països com França, posa en relleu la importància de tenir en compte la variable religiosa com un factor clau en la construcció de la cohesió social. En aquest sentit, impulsar polítiques públiques que reconeixen el fet incontestable de la presencia del pluralisme cultural i religiós de la ciutat en que vivim és també una forma de treballar per la cohesió i la pau social.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
