Mai podrà discutir-se una cosa normal

Catalunya és un país normal? Quina pregunta si es formula fora de context! Què és ser normal? Tot el contrari de ser diferent, peculiar, singular, i ve a dir, segons la Real Academia de la Lengua, que normal és corrent, habitual, que no surt d'allò ordinari, que considera raonable o de sentit comú. I, en conseqüència, que serveix per fixar normes.

Per tant, partint d'aquesta base, per l'ideari de l'entitat Òmnium Cultural, Catalunya ha deixat de ser singular per esdevenir “normal”, al·ludint sens dubte al seny català. Quan esmentem la paraula normal ens quedem més tranquils, perquè entenem que està dins d'un ordre, que obeeix a una situació controlada, sense riscos i amb una dinàmica regulada. Transmet seguretat. Així les coses, és lògic que Òmnium hagi escollit aquest eslògan, perquè vol allunyar el missatge d'una “societat en risc” la qual tant ha parlat el PP en les últimes setmanes. Risc de quedar aïllada, risc de no poder pagar les pensions, risc de portar al desastre a tota Espanya... risc.

El sociòleg alemany Ulrich Beck coneix la societat del risc, que segons ell ens deriva cap a una nova modernitat. Sens dubte estem en un procés de nova cultura política, on els ciutadans reclamen els seus drets des de moltes plataformes diferents, incidint en la política convencional. Per això no és estrany que sigui Òmnium qui encapçali aquesta nova campanya. No en va, el Tripartit de la Generalitat va catalogar Òmnium com una entitat d'utilitat pública. Muriel Casals, la seva actual presidenta, deia en un article d'opinió publicat aquests dies que “som un poble normal i aspirem a tenir un país normal”. Curiosament no va esmentar la paraula nació. Sens dubte, es trasllueix una necessitat d'esquivar aquest terme, perquè el que pretenen és convèncer els ciutadans menys disposats a donar un sí a la independència. Per tant, millor espantar la por i una altra vegada, el risc.

La campanya que va començar el dissabte 26 d'octubre comptarà amb milers de voluntaris. Una altra vegada, hauríem de parlar dels voluntaris, persones anònimes de totes les classes socials, tot i que majoritàriament de la classe mitjana, que dediquen el seu temps lliure a demanar els seus drets. Aquesta és la marea que està sustentant un nou estament polític. Mentre Rajoy ordena comissions per estudiar o combatre el sentiment nacionalista català, i els mitjans de comunicació es fan ressò d'un enfrontament entre el govern del PP i la Generalitat, s'obre una nova via que només vol ser normal. En el fons es planteja que mai podrà discutir-se una cosa normal.