“Barcelona és una ciutat diversa, però encara no és una ciutat intercultural”. La meva amiga Lola López, Comissionada d’Immigració, Diversitat i Interculturalitat de l’Ajuntament, va formular la setmana passada aquesta frase provocant-me una reflexió sobre el llarg camí que ens queda per arribar a fer de la diferència d’orígens un valor primordial a la nostra societat.
Les seves paraules em van ajudar a concretar algunes idees entorn a les Jornades de la Dona Afrocatalana en les que he participat aquest cap de setmana a Barcelona i que m’han apropat a la memòria dones negres, sabies i destacades per les aportacions al feminisme amb una mirada decolonial. Des de les institucions, hem de recollir la crítica de moltes autores que ens prevenen del paternalisme, tant a nivell de discurs com d’accions concretes, i especialment fugir del paternalisme benintencionat en el que totes hem caigut a un moment o altre.
L’Agnés Agboton al seu llibre, tan bonic, Més enllà d’un mar de sorra, feia referència a dos conceptes que li fan molta por, precisament perquè destil·len molt d’aquest paternalisme benintencionat: tolerància i integració. De la tolerància diu que li sembla que inclou “un regust d’alguna cosa no desitjada, d’alguna cosa desagradable que s’ha de suportar amb resignació”. Respecte a la paraula integració, assegura que només l’accepta si es tracta d’un camí de dues direccions, si es dona el cas que “les seves llavors africanes també fan el seu camí a Catalunya”.
Una cosa semblant afirma sobre la integració una altra dona que també viu a Catalunya i que és d’origen africà: la Remei Sipi. De la mateixa manera que la Agnès Agboton, desconfia de la paraula integració ja que, segons ella del que es tracta és d’entendre que la gent que arriba a un altre país ho fa amb la seva “maleta plena” i que s’ha de buscar dins les maletes aquells elements que condueixen cap a la convivència.
Catalunya és diversa; la seva realitat dista molt del model essencialista de nació. Les persones d’orígens diferents no s’integren, doncs, a cap esquema identitari preconfigurat, sinó que el construeixen des de les seves pròpies vivències. Barcelona és la ciutat que coneixem gràcies a les persones que van venir i que arriben avui també per habitar-la. Això fa que Barcelona sigui una ciutat complexa i que aquesta complexitat ens interpel·li constantment als carrers, a les activitats quotidianes, a la política, a la feina, etc, recordant-nos que tenim moltes coses a aprendre i per compartir amb els nostres veïns i veïnes.
Aquesta complexitat és la que reconeixem en la diversitat. Però la interculturalitat constitueix un pas més enllà; requereix voluntat i és una aposta política a desenvolupar des de l’activisme i des de les institucions. Requereix posar en valor la pràctica de les narratives diverses i singulars que expliquen les experiències de cadascuna de nosaltres, i que s’aboquen en cada interpretació del món.
Si parlem de dones catalanes d’origen africà, hem d’anar molt en compte de no fer de les seves vides una història única. Ja ens va advertir la Chimamanda Ngozi Adichie del perill de la història única que ens homogeneïtza, ens difumina i desapodera.
Per tant, el que necessitem és una escolta activa de les experiències de les dones que viuen a Catalunya i que són d’origen africà, o de qualsevol altre origen, evidentment. Sobretot, necessitem posar en pràctica totes les eines possibles per evitar que unes experiències no esborrin d’altres i que cadascuna de les dones, cadascuna de nosaltres, trobem la manera d’ existir tal i com volem, a través de la nostra veu i dels nostres cossos. Jo, com a dona feminista, crec que les eines més potents i més apoderadores que tenim a l’abast són el reconeixement mutu, la curiositat, la escolta activa i la sororitat. I que totes aquestes ens fan immensament fortes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
