Aquests dies s’han comparat a bastament les manifestacions de la Diada Nacional del 1977 amb la d’enguany. La del 1977 –diuen– ens va portar el restabliment de la Generalitat i la del 2012 –reblen el clau– ens durà a la independència. Convindria fer una precisió històrica. El restabliment de la Generalitat és fruit del resultat de les eleccions generals del 15 de juny, on les forces polítiques que maldaven per aquest objectiu van obtenir el 80% dels vots i van deixar en paper mullat la proposta del Consell General de Catalunya (una mena de Mancomunitat administrativa de les quatre províncies catalanes), defensada per la governamental Unión de Centro Democrático (Carles Sentís) i Alianza Popular (Laureano López Rodó).
La manifestació del 1977 –amb la participació de la mateixa UCD– tan sols va donar una empenta per desbloquejar la negociació entre el govern i l’Assemblea de Parlamentaris. La independència de Catalunya pot ser esperonada per manifestacions o mitjans de comunicació, però haurà de ser legitimada per les urnes per via electoral o, molt particularment, per referèndum. Així mateix caldrà una sortida negociada amb l’Estat espanyol, ja que sense acord no hi haurà integració en la Unió Europea.
El juliol del 1977, a la sortida d’una entrevista tensa i sense acords entre el president Adolfo Suárez i Josep Tarradellas, el president de la Generalitat a l’exili va anunciar la seva satisfacció a la premsa i augurava que s’arribaria a acords en les setmanes següents. Tarradellas era gat vell, però sobretot un polític de raça que sabia que el restabliment de la Generalitat legitimava democràticament els joves franquistes reformistes i, no cal dir-ho, el rei Joan Carles I. Tarradellas volia tornar com a president de la Generalitat (i de la Diputació de Barcelona per tenir la clau de la caixa) i només ho podia fer donant plenes garanties de lleialtat a l’Estat espanyol. Suárez havia estat el darrer secretari general del Movimiento i Josep Tarradellas havia estat conseller en cap del Govern de la Generalitat durant la Guerra Civil. No es coneixien personalment i era la primera vegada que parlaven.
Mariano Rajoy i Artur Mas fa anys que es coneixen i que pacten (al Majestic també). Fa dos anys que són socis de govern a Catalunya i a Espanya compartint el mateix projecte polític i econòmic. I ara, en el moment de la veritat, el de millorar el finançament de la Generalitat per la via d’un nou pacte fiscal, són incapaços de trobar espais d’entesa i d’acord, tal com reclamen el Parlament de Catalunya i les organitzacions econòmiques i socials del país. Dijous el president Mas, tot sortint de la Moncloa, va pregonar: “Això no ha anat bé”. D’aquesta manera, girava full a la negociació.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
