En tan sols uns dies sortirà de presó en Moussa. Va arribar a l'Estat Espanyol en pastera quan tenia 17 anys. Després d'estar tutelat en Centres de Protecció de menors per la Generalitat, va aconseguir el permís de residència. No obstant això la situació de desprotecció econòmica i social, com a la major part de les persones preses, el va portar a intentar tirar endavant al marge dels circuits de les economies legals. I, com tantes altres persones, va acabar a la presó després de processos penals en els quals van entrar en joc criteris de selectivitat sobre la base de perfils racials. Ja han passat 6 anys i 6 mesos des de llavors.
En Moussa porta més de 8 anys (1/3 de la seva vida) vivint a Catalunya, i des de fa més de 7 manté una relació amb la Silvia, una ciutadana catalana que li ha donat suport durant tots aquests durs anys de reclusió. Tots dos haurien d'estar contents perquè després de tots aquests anys Moussa recupera la seva llibertat en pocs dies amb l'objectiu de reprendre la seva vida més enllà dels murs de la presó amb el suport de la Silvia, una entitat social que li ha ofert fer tasques de voluntariat, i dels seus amics.
Però no és així. A pocs dies de la seva posada en llibertat estan espantats i temorosos perquè fa un mes i mig a en Moussa el va visitar la Policia Nacional per obrir-li un expedient d'expulsió i des de fa 25 dies té una ordre d'expulsió administrativa que podria suposar que el dia de la seva llibertat fos traslladat a un Centre d'Internament d'Estrangers així com la seva posterior deportació forçosa. I sí, tot això malgrat que la seva vida afectiva i personal, així com els seus projectes formatius i laborals són aquí.
El cas d'en Moussa no és una excepció. És una dura realitat amb un discutit encaix en l'actual marc legal i constitucional. Les persones preses estrangeres compten amb un règim específic diferenciat que té com a objectiu aconseguir a través de la coacció que acceptin ser expulsades com més aviat millor.
En què consisteix la coacció? Quan una persona que treballa en presons obre la fitxa d'un pres o presa estrangera per dissenyar el programa de tractament així com per dissenyar l'itinerari que haurà de recórrer per començar a obtenir beneficis penitenciaris, li apareix una nota que li recorda que és estranger i que per tant el programa ha de ser diferent. Ja no es tracta de reinserir, l'objectiu és expulsar.
El mecanisme afecta tant a aquelles persones que no tenien la situació regularitzada abans d'entrar com a aquelles que van deixar de tenir-la a la presó. Si la pena no se li va substituir per l'expulsió, l'objectiu és convèncer la persona que ha de sol·licitar per les diverses vies legals que existeixen. I com aconseguir-ho? Generant un règim de concessió dels beneficis penitenciaris específic i discriminatori. Des que es va aprovar aquesta instrucció és pràcticament impossible per a una persona estrangera aconseguir un permís penitenciari, el tercer grau i ja ni parlem d'una llibertat condicional. En Moussa, com tants altres, tot i tenir parella estable amb habitatge en propietat i treball indefinit, no ha gaudit ni tan sols d'un sol permís penitenciari (passar entre dos i cinc dies en cases i tornar a la presó).
En molts casos, l'objectiu es compleix i davant la coacció que suposa saber que pel fet de ser estranger et menjaràs la condemna “a pols” (sense beneficis penitenciaris), es demana l'expulsió. I què passa si tot i això les persones accepten quedar-se malgrat tot perquè la seva vida és aquí? Doncs que dos mesos abans de la seva posada en llibertat la presó avisa la Policia Nacional i es presenten diversos agents per obrir i imposar una ordre d'expulsió administrativa.
A partir d'aquí arriben els nervis, la desesperació i el treball titànic d'algunes advocades per evitar la deportació. Ja que són molts els casos en què les parelles, fills, amigues, es queden esperant a la porta de la presó a la persona durant hores el dia de la seva posada en llibertat, mentre és treta per la porta del darrere en un cotxe de la policia nacional i traslladat davant un Jutjat d'Instrucció perquè, a corre-cuita, autoritzi el seu internament en un Centre d'Internament d'Estrangers des del qual podrà ser deportada en qualsevol moment. Fins i tot hem sabut de casos en què s'aprofiten les 72 hores de la detenció administrativa per efectuar l'expulsió sense avisar als seus familiars.
La Instrucció 1/2011 de la Direcció General de Serveis Penitenciaris sobre estrangeria en els Centres Penitenciaris de Catalunya juntament amb la Llei d'estrangeria ha generat una situació d'absoluta segregació racial i discriminació a les presons catalanes tot i estar prohibida per nombrosos convenis internacionals i de ser contrari a l'art 15 i l'art 25.2. de la Constitució, ja que el primer prohibeix la discriminació per motius racials o d'origen davant la Llei, i el segon ordena que la finalitat de les penes privatives de llibertat ha de ser la “reinserció social”.
Queden tan sols uns dies perquè en Moussa surti de presó, i la seva parella, amics, advocat i algunes entitats socials estem treballant perquè el dia que surti puguem estar amb ell i celebrar que es va aconseguir evitar una situació profundament injusta i discriminatòria. I també que el procés de deixar enrere la reclusió comença. Però, també pot ser que surti per la porta del darrere en un cotxe de la policia nacional i torni a passar de nou, ja que molts abans ho han viscut. En tot cas, utilitzarem tots els mitjans i eines que es puguin emprar per evitar el seu [re]tancament al CIE i la seva deportació. I seguirem traçant el difícil camí d'acabar amb aquest règim discriminatori a les presons. Visibilitzar que existeix és el primer pas.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
